Bernard Maris
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Bernard Henri Maris 23 setembre 1946 Tolosa (França) |
Mort | 7 gener 2015 (68 anys) 11è districte de París (França) |
Causa de mort | homicidi |
Sepultura | Montgiscard |
Formació | Universitat de Tolosa I Capitòli - doctorat (–1975) Universitat de Tolosa Institut d'Estudis Polítics de Tolosa Lycée Pierre-de-Fermat |
Director de tesi | Jean Vincens |
Activitat | |
Camp de treball | Economia i periodisme |
Ocupació | professor d'universitat (1994–2015), docent (1984–1994), escriptor, periodista, economista |
Ocupador | Universitat de París 8, professor d'universitat (1998–2015) Institut d'Estudis Polítics de Tolosa (1994–1998) Institut d'Estudis Polítics de Tolosa, professor d'universitat (1994–1998) Universitat de Tolosa, docent (1984–1994) France Inter Marianne CNews Universitat d'Iowa Charlie Hebdo Le Nouvel Obs Le Monde Le Figaro Magazine |
Membre de | |
Nom de ploma | Oncle Bernard |
Obra | |
Estudiant doctoral | Geneviève Azam |
Família | |
Cònjuge | Hélène Fresnel (2012–2015) Sylvie Genevoix (2007–2012) |
Premis
| |
|
Bernard Maris (Tolosa de Llenguadoc, 1946 - París, 2015) va ser un economista, escriptor i periodista francès. Va ser una de les víctimes del tiroteig que va tenir lloc a la seu de la publicació Charlie Hebdo.
Biografia
Diplomat en Ciències Polítiques per l'Institut d'estudis polítics de Tolosa de Llenguadoc en 1968, Bernard Maris es va doctorar posteriorment en Ciències Econòmiques a la universitat de Tolosa de Llenguadoc en 1975.[1] Professor assistent primer, va passar a ser professor titular al setembre de 1994 en l'Institut d'estudis polítics. També va exercir de professor en l'Institut d'estudis europeus de la universitat París-VIII, i la Universitat d'Iowa (Estats Units) on va impartir classes de microeconomia.
Com a periodista va col·laborar amb diverses publicacions com Marianne, Le Nouvel Observateur, Le Figaro Magazine, Le Monde i Charlie Hebdo, on usava el pseudònim d'«Oncle Bernard» (oncle Bernard).[2] En aquest setmanari, del qual va ser d'un dels seus refundadors i accionistes en 1992, va ocupar el càrrec de director adjunt fins a 2008.
En l'emissora de ràdio France Inter dirigia una crònica setmanal titulada "J'ai tout compris à l'économie" i participava en debats sobris temes d'actualitat econòmica.[2] De naturalesa similar eren les seves intervencions en les cadenes de televisió E-Télé i France 5 en programes com I'a pas que le CAC i C dans l'air respectivament.
El 21 de desembre de 2011, el president del Senat ho va nomenar membre del consell general del Banc de França.[3]
El 7 de gener de 2015 va morir l'atemptat que va tenir lloc a la seu de la publicació Charlie Hebdo on treballava.[4]
Publicacions
Economia
- Éléments de politique économique : l'expérience française de 1945 à 1984, 1985
- Des économistes au-dessus de tout soupçon ou la grande mascarade des prédictions, 1990
- Les Sept Péchés capitaux des universitaires, 1991
- Jacques Delors, artiste et martyr, 1993
- Parlant pognon mon petit, 1994
- Ah Dieu ! que la guerre économique est jolie ! 1998, juntament amb Philippe Labarde
- Keynes ou l'économiste citoyen, 1999
- Lettre ouverte aux gourous de l'économie qui nous prennent pour des imbéciles, 1999
- La Bourse ou la vie - La grande manipulation des petits actionnaires 2000, amb Philippe Labarde
- Malheur aux vaincus : Ah, si les riches pouvaient rester entre riches 2002, amb Philippe Labarde.
- Antimanuel d'économie : Tome 1, les fourmis, Bréal, 2003
- Antimanuel d'économie : Tome 2, les cigales, Bréal, 2006
- Gouverner par la peur 2007, amb Dakhli Leyla, Roger Sue i Georges Vigarello.
- Petits principes de langue de bois économique, 2008
- Capitalisme et pulsión de mort, 2009, con Gilles Dostaler
- Marx, ô Marx, pourquoi m'as-tu abandonné?, editorial Les Échappés, 2010
- Plaidoyer (impossible) pour les socialistes, Albin Michel, 2012
Assaig
- L'Homme dans la guerre. Maurice Genevoix face à Ernst Jünger, Grasset, 2013
Novel·les
- Pertinents Questions morals et sexuelles dans le Dakota du Nord, Albin Michel, 1995
- L'Enfant qui voulait être muet, 2003
- Le Journal, 2005
Referències
- ↑ «Charlie Hebdo: l'économiste Bernard Maris est mort». [Consulta: 7 gener 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Charlie Hebdo : Bernard Maris est décédé». [Consulta: 7 gener 2015]. Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine.
- ↑ «L'économiste Bernard Maris nommé au conseil général de la Banque de France». [Consulta: 7 gener 2015].
- ↑ «L'économiste toulousain Bernard Maris parmi els matis de l'attentat à Charlie-Hebdo». [Consulta: 7 gener 2015].