Bruno Le Maire

Bruno Le Maire

Biografia
Naixement	15 abril 1969 (55 anys) Neuilly-sur-Seine (França)
Ministre d'Economia, Finances i Indústria de França
21 juny 2017 – ← Bruno Le Maire Membre del gabinet: segon govern d'Édouard Philippe, govern Jean Castex, govern Borne, govern de Gabriel Attal
Diputat a l'Assemblea Nacional
21 juny 2017 – 21 juliol 2017 – Séverine Gipson → Legislatura: quinzena legislatura de la Cinquena República Francesa Circumscripció electoral: primera circumscripció d'Eure
Ministre d'Economia, Finances i Indústria de França
15 maig 2017 – 21 juny 2017 ← Michel Sapin – Bruno Le Maire → Membre del gabinet: govern d'Édouard Philippe
Diputat a l'Assemblea Nacional
20 juny 2012 – 17 juny 2017 – Guy Lefrand → Legislatura: catorzena legislatura de la Cinquena República Francesa Circumscripció electoral: primera circumscripció d'Eure
Diputat a l'Assemblea Nacional
17 juny 2012 – 19 juny 2012 – Guy Lefrand → Legislatura: tretzena legislatura de la Cinquena República Francesa Circumscripció electoral: primera circumscripció d'Eure
Minister of Agriculture, Food, Fisheries, Rural Affairs and Regional Planning (en)
14 novembre 2010 – 15 maig 2012 ← Bruno Le Maire – Stéphane Le Foll → Membre del gabinet: tercer govern de François Fillon
Conseller regional a França Alta Normandia
26 març 2010 – 31 desembre 2015
Minister of Food, Agriculture and Fisheries (en)
23 juny 2009 – 14 novembre 2010 ← Michel Barnier – Bruno Le Maire → Membre del gabinet: segon govern de François Fillon
Diputat a l'Assemblea Nacional
20 juny 2007 – 13 gener 2009 ← Jean-Louis Debré Legislatura: tretzena legislatura de la Cinquena República Francesa Circumscripció electoral: primera circumscripció d'Eure
Dades personals
Formació	Escola Nacional d'Administració (1996–1998) École Normale Supérieure (1989–) Liceu Louis-le-Grand Institut d'Estudis Polítics de París Lycée Saint-Louis-de-Gonzague
Activitat
Lloc de treball	París
Ocupació	polític, diplomàtic
Partit	Unió per a un Moviment Popular Els Republicans Renaixement
Artistes relacionats	Shannon Seban (en)
Participà en
20 gener 2020	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2020
22 gener 2019	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2019
23 gener 2018	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2018
21 gener 2015	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2015
Família
Cònjuge	Pauline Le Maire (en) (1998–)
Pares	Maurice Le Maire (en)   i Viviane Fradin de Belâbre (en)
Germans	Sibylle Le Maire (en)
Premis (25 juliol 2022)  Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya (2015)  Creu d'Oficial de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya
Signatura
Lloc web	brunolemaire.fr

Bruno Le Maire /bryno.lə.mɛr/ (Neuilly-sur-Seine, 15 d'abril de 1969) és un polític francès. És el ministre d'Economia i Finances des del 2017, primer en els dos governs d'Édouard Philippe (2017-2020), després en el de Jean Castex (2020-2022) i finalment en el d'Élisabeth Borne (2022-).

Biografia

Nascut el 15 d'abril de 1969 a Neuilly-sur-Seine,^[1][2] és fill de Maurice Le Maire, gerent de la companyia petroliera Total i de Viviane Fradin de Belâbre, directora d'escoles catòliques privades, incloent el Liceo Saint- Louis-de-Gonzague,^[3] on Bruno Le Marie estudia batxillerat.

Le Maire comença a anar a la École Normale Supérieure el 1989 on estudia literatura francesa. Es llicencia en Ciències Polítiques el 1995 i el 1996 és admès a l'escola nacional d'administració (ENA).^[1][2][4]

El 1998, quan deixa l'ENA, Bruno Le Maire va al Ministeri d'afers Estrangers (Direcció Afers Estratègics, Seguretat i Desarmament) unint-se després a l'staff del Secretari General de la Presidència de la República de Jacques Chirac, Dominique de Villepin. El segueix al Ministeri d'Exteriors el 2002 i al Ministeri d'Interior el 2004, i així doncs a Matignon el maig de 2005, on és el conseller polític del primer ministre. El juliol de 2006 és nomenat Cap de l'staff del Primer Ministre, en substitució de Pierre Mongin, i ocupà el càrrec fins a la partida de Dominique de Villepin el 2007.

L'agost 2012 de Le Maire es candidat a la presidència de la Unió per un moviment popular, en competència amb l'ex-primer ministre François Fillon, el secretari general Jean-François Copé i l'ex-ministra d'ecologia Nathalie Kosciusko-Morizet. Desenvolupa una línia reformista però sense èxit, no obté els suports necessaris. El novembre de 2014, a les eleccions per la presidència dels Republicans (ex UMP), obté el 29,8% dels vots contra Nicolas Sarkozy.

En les primàries del centredreta del 2016 Le Maire obté un resultat baix amb el 2,4% després que els sondejos el senyalaven com un seriós desafiament atribuint-li el tercer lloc entre els diversos candidats. Es converteix en el portaveu d'afers internacionals de François Fillon, candidat de LR, però dimiteix quan Fillon està implicat en un escàndol financer durant la seva campanya electoral. De llavors ençà Le Maire ha marcat distàncies amb el seu partit, demanant treballar en mode constructiu amb Macron per assegurar que els cinc anys de presidència del president tinguin èxit i impedeixin al Front nacional d'extrema dreta créixer electoralment.

El maig de 2017 Le Maire és nomenat pel president Emmanuel Macron ministre de l'economia en el primer govern de Philippe. D'aquesta manera, li dona suport el ministre del pressupost Gerald Darmanin. Poc després del nomenament, Le Maire és fa membre de La République En Marche. Le Maire és en condicions d'aconseguir la reelecció en la seva circumscripció després d'haver derrotat la candidata del Front Nacional, Fabienne Delacour, i és nomenat ministre d'economia i finances en el Segon govern Philippe el 19 juny de 2017. Manté el mateix càrrec el juliol del 2020 en el Govern Jean Castex.

El novembre de 2017 Le Maire hauria explorat les seves opcions per succeir Jeroen Dijsselbloem com a següent president de l'Eurogrup, paper que seria donat posteriorment al portuguès Mário Centeno.

Vida privada

Bruno Le Maire és casat amb la pintora Pauline Doussau de Bazignan, i tenen quatre fills.^[5][6][7] La seva dona ha treballat com assistent parlamentari del 2007 al 2013.^[8]

Parla francès, anglès i alemany.

Publicacions

• Le ministre: récit (en francès). Grasset, 2004. ISBN 978-2-246-67611-9. OCLC 56920085. 
• Bruno Le Maire. Des hommes d'état (en francès). Grasset, 2008. ISBN 978-2-246-73581-6. OCLC 718604794. 
• Bruno Le Maire. Sans mémoire, le présent se vide (en francès). Gallimard, 2010. ISBN 978-2-07-013175-4. OCLC 717774960. 
• Bruno Le Maire. Nourrir la planète: entretiens avec Véronique Auger (en francès). Cherche midi, 2011 (Europe, telle que je la vis.). ISBN 978-2-7491-2156-7. OCLC 768472989. 
• (Bruno Le Maire. Musique absolue: une répétition avec Carlos Kleiber (en francès). Gallimard, 2012. ISBN 978-2-07-013708-4. OCLC 805061175. )
  • Premi Pelléas del Festival de Nohant en el 2013
  • Premi de la ciutat de Deauville en el 2013
• Bruno Le Maire. Jours de pouvoir: récit (en francès). Gallimard, 2013. ISBN 978-2-07-013903-3. OCLC 994843558. 
• Bruno Le Maire. À nos enfants (en francès). Gallimard, 2014. ISBN 978-2-07-014612-3. OCLC 896952740. 
• Bruno Le Maire. Ne vous résignez pas! (en francès). Albin Michel, 2016. ISBN 978-2-226-32490-0. OCLC 944430847. 

Referències