Camille Pissarro
Retrat fotogràfic de Pissaro a la senectut (cap al 1900, autor desconegut) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Jacob Abraham Camille Pissarro 10 juliol 1830 Charlotte Amalie (Índies Occidentals Daneses) |
Mort | 13 novembre 1903 (73 anys) París |
Causa de mort | sèpsia |
Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 7 Grave of Camille Pissarro (en) |
Residència | Charlotte Amalie Veneçuela França |
Nacionalitat | Francès |
Formació | Acadèmia Suïssa (1859–) |
Es coneix per | pintor |
Activitat | |
Lloc de treball | Països Baixos (1894–1898) Charlotte Amalie Montmorency La Roche-Guyon París Amsterdam Caracas Londres |
Ocupació | pastelista, gravador, pintor, litògraf, dibuixant projectista, artista gràfic |
Art | pintura |
Gènere | Paisatge, pintura de personatge, retrat i natura morta |
Moviment | impressionisme |
Catàleg raonat | Pissarro - Catalogue critique des peintures - Critical Catalogue of Paintings (en) (2005) Camille Pissarro, son art--son oeuvre (en) (1939) |
Professors | François-Édouard Picot, Isidore Dagnan, Henri Lehmann i Fritz Melbye |
Alumnes | Paul Gauguin i Rudolf Quittner |
Influències | Fritz Melbye |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Família | Pissarro |
Cònjuge | Julie Vellay |
Fills | Lucien Pissarro, Ludovico Rodolphe Pissarro, Jeanne Bonin-Pissarro, Paul-Emile Pissarro, Félix Pissarro, Georges Manzana-Pissarro, Jeanne Rachel Pissarro |
Pares | Frédéric-Abraham-Gabriel Pissarro i Rachel Pissarro |
Germans | Alfred Pissarro |
Signatura | |
Camille Pissarro -kamij pisaʁó- (Saint Thomas, 10 de juliol de 1830 - París, 13 de novembre de 1903) va ser un pintor impressionista francès. Camille Pisarro va ser el menys espectacular dels impressionistes perquè és un pintor més tonal que colorista. Tot i això, és considerat el degà de l'impressionisme, en haver tingut un important paper com a consciència moral i guia artístic.[1]
Biografia
Jacob Abraham Camille Pissarro va nàixer a Saint Thomas, llavors una colònia danesa a les Antilles, i fou fill de Rachel, dona d'ascendència criolla, i Frederick Pissarro, d'ascendència judeoportuguesa. El 1852 va viatjar a Caracas, acompanyat del seu mestre, el pintor danès Fritz Melbye, on va dedicar-se plenament a la pintura, realitzant paisatges i escenes de costums. Però va tornar a Saint Thomas per ajudar en el comerç dels seus pares.
L'any 1855 es trasllada a París, on afrancesa la pronúncia del seu cognom i ingressa a l'Escola de Belles Arts i a l'Acadèmia de Jules Suisse. Va estudiar amb el paisatgista francès Camille Corot, i va fer amistat amb Claude Monet, Cézanne i Guillaumin.
Claude Monet i Pissarro van coincidir a Londres, on van conèixer Durand-Ruel (1831-1922), que va esdevenir a partir d'aquest moment el marxant "oficial" del grup. Pissarro i Monet van fer a Londres estudis d'edificis embolcallats de boires.
El seu estil en aquesta època és bastant tradicional. Se l'associa amb l'Escola de Barbizon, tot i que passat algun temps decidix integrar-se en l'impressionisme. En tornar a França després de la seua estada a Londres, participa plenament en el moviment impressionista, i n'és cofundador i l'únic que participa en les vuit exposicions del grup (1874-1886).
Durant la Guerra francoprussiana (1870-1871), torna a residir a Anglaterra, on estudia l'art anglès i en especial els paisatges de William Turner. Durant els anys 80 experimenta amb el puntillisme. Produeix escenes rurals de rius i paisatges; escenes dels carrers a París com El carrer Saint-Honoré després del migdia, efecte de pluja (1897, Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid), Le Havre i Londres.
Atret per la terra, va pintar la vida rural francesa, en particular paisatges i escenes que representen persones treballant en el camp. Del període anomenat de Pontoise (1872-1884, aproximadament), daten les seues millors obres inspirades en Monet i Cézanne: La collita a Montfoucault (1876), Els sostres vermells (1877), Primavera a Pontoise (1877). Després d'un període neoimpressionista, torna al lirisme i a l'esplendor cromàtica de l'impressionisme. També són famoses les seues escenes de Montmartre.
L'any 1895, un empitjorament de la malaltia ocular que patia l'obliga a pintar paisatges urbans de París des de la finestra de sa casa: Avinguda de l'Òpera, Jardí de les Teuleries i Efecte de neu.
L'obra de Pissarro, que comprèn tots els gèneres, està representada al Museu d'Orsay de París i en quasi tots els museus d'art modern del món. A Catalunya, és representat al Museu de Montserrat. Va tenir com a alumnes Paul Gauguin, Paul Cézanne, el seu fill Lucien Pissarro i la pintora impressionista nord-americana Mary Cassatt.
- "Pontoise, la Côte des Boeufs cap l'Hermitage" (1877)
- El Jardí de Pontoise (1877)
- Boulevard Montmartre, Paris (1897)
- Carrer de Saint-Honoré, a la tarda. Efecte de pluja (1897)
- Pont-Neuf (1902)
Referències
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.169. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014].
En altres projectes de Wikimedia: | |
Commons (Galeria) | |
Commons (Categoria) |