Carl Djerassi
Carl Djerassi el 2004 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 29 octubre 1923 Viena (Àustria) |
Mort | 30 gener 2015 (91 anys) San Francisco (Califòrnia) |
Causa de mort | càncer |
Sepultura | valor desconegut |
Residència | Viena |
Nacionalitat | Búlgar, austríac, estatunidenc |
Religió | Ateisme |
Formació | Kenyon College, Universitat de Wisconsin-Madison |
Director de tesi | George Rosenkranz |
Es coneix per | píndola contraceptiva oral |
Activitat | |
Camp de treball | Química |
Ocupació | químic |
Ocupador | Universitat Estatal Wayne BASF Schweiz AG (en) Universitat Stanford Novartis |
Membre de | Academia Europaea (2003–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Reial Acadèmia Sueca d'Enginyeria Acadèmia Brasilera de Ciències Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units Royal Society |
Família | |
Cònjuge | Diane Middlebrook (1985–2007) Norma Lundholm Djerassi (1950–1976) |
Fills | Dale Djerassi () Norma Lundholm Djerassi |
Premis
| |
Lloc web | djerassi.com |
Carl Djerassi (Viena, 29 d'octubre de 1923 - Sant Francisco, Califòrnia, 30 de gener de 2015) va ser un químic, novel·lista i dramaturg búlgar-austríac-estatunidenc, més conegut per la seva contribució al desenvolupament de la píndola anticonceptiva (OCP).[1]
Trajectòria
Carl Djerassi va néixer el 1923 a Viena, en una família jueva. Quan el 1939 el Govern nazi alemany va annexionar Àustria, Djerassi va emigrar als Estats Units amb la seva mare.[2] La família va patir moltes dificultats econòmiques. Va poder completar els seus estudis gràcies a una carta que va escriure a Eleanor Roosevelt, la primera dama en aquells temps, que va intercedir perquè obtingués el finançament.[cal citació] Es va llicenciar en química i el seu primer treball va ser a la companyia farmacèutica suïssa Ciba, a Nova Jersey, on va aconseguir la patent del primer antihistamínic. Va fer el doctorat en química orgànica a la Universitat de Wisconsin, amb una tesi sobre la transformació, mitjançant una sèrie de reaccions químiques, l'hormona masculina testosterona en l'hormona femenina estradiol. En tornar a treballar a Ciba no li van permetre continuar investigant en la línia de recerca que havia iniciat amb la seva tesi i el 1949 va començar a treballar a Syntex, una empresa que es trobava a la ciutat de Mèxic.[3] Només els dos primers anys el seu grup de recerca ja va patentar diversos mètodes d'obtenció compostos esteroides, entre els quals la síntesi de cortisona a partir d'una sapogenina que és present en una planta endèmica de Mèxic, el nyam (Dioscorea sp.).[4] A Mèxic s'han utilitzat tradicionalment les plantes amb finalitat abortiva, per modificar els cicles menstruals o simplement per reduir les molèsties durant la menstruació.[cal citació]
Va participar en la invenció, el 1951, juntament amb el mexicà Luis Miramontes i l'hongarès-mexicà George Rosenkranz, de l'hormona progestina 19-noretisterona, la qual, diferent de la progesterona, té un efecte permanent quan es pren oralment i és més resistent que l'hormona natural. Més tard seria la base del primer anticonceptiu oral, conegut com a píndola anticonceptiva.[cal citació]
Gregory Pincus i Min Chueh Chang van administrar aquesta hormona primer a animals i John Rock va fer el primer assaig amb una dona. Djerassi va remarcar que ell no tenia al cap el control de la natalitat quan va començar a treballar amb la progesterona –«ni en els nostres somnis més salvatges… ho imaginàvem»– quan va ser referit per alguns com el pare de la píndola.[cal citació] Va ser també autor de la novel·la Cantor's Dilemma (El Dilema de Cantor), en la qual explora l'ètica dels moderns científics investigant a través del seu protagonista, Dr. Cantor.
Amb els guanys aconseguits amb la píndola va esdevenir emprenedor i va crear una companyia per controlar el desenvolupament dels insectes utilitzant hormones. Era col·leccionista d'art, i acumulava una important col·lecció del pintor expressionista Paul Klee. També va comprar terres on va instal·lar un ranxo, que més tard va convertir en residència d'artistes, la Djerassi Artists Residency.[5] Va abandonar la carrera d'investigador per dedicar-se de ple a la literatura, que també li ha valgut reconeixements.
Reconeixements
L'any 1973 va rebre la Medalla Nacional de la Ciència dels Estats Units «en reconeixement a la seva destacada contribució a l'elucidació de la química complexa de les hormones esteroides i a l'aplicació d'aquests compostos a la química farmacològica i al control de la població mitjançant anticonceptius orals».[6] Entre altres prestigiosos premis va rebre el Premi Wolf de Química 1978, la Medalla Nacional de Tecnologia i Innovació dels Estats Units 1991,[4] la Medalla Priestley 1992 de la Societat Americana de Química,[7] la medalla d'Edimburg 2011 del Festival Internacional de Ciència.[8] L'any 2005, Correus d'Àustria va dedicar-li un segell amb la seva imatge; en la versió que venia en un full, hi havia la inscripció: «Nat 1923, expulsat 1938, reconciliat 2003».[9]
No va rebre el Premi Nobel, però va ser-ne candidat pel cap baix en vint ocasions.[10]
Llibres
No ficció
Djerassi va ser un dels pocs autors a publicar múltiples autobiografies, juntament amb Joan Baez i Dory Previn. Almenys dos apareixen en aquesta llista:
- Optical Rotatory Dispersion, McGraw-Hill & Company, 1960.
- The Politics of Contraception, W H Freeman & Company, 1981, ISBN 0-7167-1342-X
- Steroids Made it Possible (Profiles, Pathways, and Dreams), Societat Química Americana, 1990, ISBN 0-8412-1773-4 (autobiografia)
- The Pill, Pygmy Chimps, and Degas' Horse, Basic Books, 1992, ISBN 0-465-05758-6 (autobiography)
- From the Lab into The World: A Pill for People, Pets, and Bugs, American Chemical Society, 1994, ISBN 0-8412-2808-6
- Paul Klee: Masterpieces of the Djerassi Collection, (coeditor), Prestel Publishing, 2002, ISBN 3-7913-2779-8
- Dalla pillola alla penna, di Renzo Editore, 2004, ISBN 88-8323-086-8
- This Man's Pill: Reflections on the 50th Birthday of the Pill, Oxford University Press, USA, 2004, ISBN 0-19-860695-8 (memoir)
- In retrospect: From the pill to the pen, autobiografia. Imperial College Press, London, 2014, ISBN 978-1783265329
Ficció
- Futurist and Other Stories, Macdonald, 1989, ISBN 0-356-17500-6
- The Clock Runs Backwards, Story Line Press, 1991, ISBN 0-934257-75-2
- Marx, Deceased, University of Geòrgia Press, 1996, ISBN 0-8203-1835-3
Ciència en la ficció
Djerassi va inventar el terme «ciència en la ficció» per referir-se al gènere literari que mostra les vides reals de científics, amb els seus complexos, conflictes i aspiracions.[2] Això no és ciència-ficció d'un futur llunyà: és sobre gent real, vivint ara al nostre món.
- Cantor's Dilemma, Penguin, 1989, ISBN 0-14-014359-9
- The Bourbaki Gambit, Penguin, 1994, ISBN 0-14-025485-4
- Menachem's Seed, Penguin, 1996, ISBN 0-14-027794-3
- NO, Penguin, 1998, ISBN 0-14-029654-9
Drama
- An Immaculate Misconception: Sex in an Age of Mechanical Reproduction, Imperial College Press, 2000, ISBN 1-86094-248-2 (adapted from the novell, Menachem's Seed)
- L.A. Theatre Works, Àudio Theatre Collection CD, 2004, ISBN 1-58081-286-4
- Oxygen, (amb Roald Hoffmann, coautor), Wiley-VCH, 2001, ISBN 3-527-30413-4
- Oxigen, (amb Roald Hoffmann, coautor), Universitat de València - Mètode - Institut d'Estudis Catalans, 2011, ISBN 978-84-370-8193-9
- Newton's Darkness: Two Dramatic Views, (with David Pinner, coauthor), Imperial College Press, 2004, ISBN 1-86094-390-X
- Four Jews on Parnassus
Bibliografia
- Marks, Lara V (2004). Marks, Lara V. Sexual Chemistry: A History Of The Contraceptive Pill. Diane Publishing Company, 2004. ISBN 0-300-08943-0.
- Tone, Andrea (2001). Tone, Andrea. Devices and Desires. Nova York: Hill and Wang, A Division of Farrar, Strauss and Giroux, 2001. ISBN 0-8090-3817-X.
Referències
- ↑ Ferrado, Mònica L. «L'home que va aconseguir el divorci entre sexe i reproducció». Ara.cat [Consulta: 31 maig 2015].
- ↑ 2,0 2,1 Ball, Philip «Carl Djerassi (1923–2015)» (en anglès). Nature, 519, 7541, 2015-03, pàg. 34–34. DOI: 10.1038/519034a. ISSN: 1476-4687.
- ↑ «Carl Djerassi» (en anglès). Science History Institute, 01-06-2016. [Consulta: 17 agost 2022].
- ↑ 4,0 4,1 Fenselau, Catherine C. «Carl Djerassi (1923 – 2015): an Obituary for Chemists» (en anglès). Journal of The American Society for Mass Spectrometry, 26, 4, 01-04-2015, pàg. 535–537. DOI: 10.1007/s13361-015-1097-y. ISSN: 1879-1123 [Consulta: 17 agost 2022].
- ↑ «Arts Residency Programs: The Secret Engine of the Bay Area Arts Scene» (en anglès americà). KQED Arts [Consulta: 2 agost 2017].
- ↑ «The President's National Medal of Science: Recipient Details - Carl Djerassi» (en anglès). NSF - National Science Foundation. [Consulta: 17 agost 2022].
- ↑ «Priestley Award Recipients - Past Recipients» (en anglès). American Chemical Society. [Consulta: 17 agost 2022].
- ↑ «Edinburgh Medal to Carl Djerassi» (en anglès). C&En - Chemical and Engineering News, 21-03-2011. [Consulta: 17 agost 2022].
- ↑ Steiner, Bettina. «Carl Djerassi: Der Revolutionär aus dem Labor» (en alemany). Die Presse, 31-01-2015. [Consulta: 6 maig 2024].
- ↑ «Nomination Archive - Carl Djerassi» (en anglès). The Nobel prize, 01-04-2020. [Consulta: 17 agost 2022].