Catedral de Pàdua
 |
| Vista exterior |
 | |
| 45° 24′ 23″ N, 11° 52′ 18″ E / 45.4064°N,11.8717°E / 45.4064; 11.8717 | |
La basílica de la catedral de Santa Maria de l'Assumpció més coneguda simplement com a Catedral de Pàdua és el principal lloc de culte catòlic de Pàdua i bisbat de la diòcesi del mateix nom, almenys des del segle iv. La catedral basílica, dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu té el títol de basílica menor i també és parròquia. En el seu interior es venera el cos de sant Daniel de Pàdua i sant Gregorio Barbarigo. L'edifici actual data del segle xvi i a la seva construcció va intervenir Michelangelo Buonarroti. Té vista sobre Piazza Duomo. Junt es troba el complex del bisbat.
Història
És el tercer edifici construït en el mateix lloc. El primer va ser erigit després de l'Edicte de Milà l'any 313 i destruït per un terratrèmol el 3 de gener de 1117. Va ser reconstruït en arquitectura romànica: l'aparició de l'església medieval es pot veure als frescs de Giusto de Menabuoi a l'annex del Baptisteri.[1]
El disseny de la catedral existent de vegades s'atribueix a Miquel Àngel, però de fet va ser obra d'Andrea da Valle i Agostino Righetto, amb molt en comú amb les esglésies de Pàdua anteriors. Encara que les obres de la construcció renaixentista del nou edifici es van començar el 1551, van allargar-se fin el 1754 data de la seva consagració, deixant la façana inconclusa.[1]
