Conferència Episcopal Tarraconense
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | organització catòlica projecte conferència episcopal | ||||
Història | |||||
Creació | 1969 | ||||
Governança corporativa | |||||
Format per | arquebisbe de Tarragona bisbe de Solsona bisbe de Vic bisbe de Tortosa bisbe de Sant Feliu de Llobregat bisbe d'Urgell bisbe de Lleida bisbe de Girona arquebisbe de Barcelona bisbe de Terrasa | ||||
Part de | Conferència Episcopal Espanyola | ||||
Lloc web | tarraconense.cat… | ||||
La Conferència Episcopal Tarraconense (CET) és l'agrupació dels bisbes de la província eclesiàstica Tarraconense amb la província eclesiàstica de Barcelona, que es va constituir el 1969 i que està presidida per l'arquebisbe de Tarragona. En concret, inclou els arquebisbats de Tarragona i Barcelona, així com els bisbats de Girona, Lleida, Vic, Tortosa, Urgell, Solsona, Terrassa i Sant Feliu. El seu objectiu és reunir-se trimestralment per estudiar els problemes comuns a les deu diòcesis i per coordinar les activitats pastorals.
Regió Eclesiàstica Tarraconense
La Conferència Episcopal Tarraconense està a l'espera de l'aprovació, per part de la Santa Seu, de la Regió Eclesiàstica Tarraconense, que donarà personalitat jurídica conjunta a les deu diòcesis catalanes, en compliment a allò que es demanava en la resolució n. 142 del Concili Provincial Tarraconense.[1] Aquesta resolució demanava trobar "d'acord amb la Conferència Episcopal Espanyola, la corresponent solució jurídica, amb vista a una acció evangelitzadora i pastoral més eficaç i a una presència eclesial més significativa a Catalunya, bo i mantenint la relació institucional amb la Conferència Episcopal Espanyola".[2]
Documents
Fins al 5 d'octubre del 2012 l'entitat ha publicat un total de 101 documents sobre la posició dels bisbes catalans en diverses qüestions.[3] Destaca Arrels cristianes de Catalunya, sobre la relació entre el catolicisme i la societat catalana, publicat el 1985.[4][5] El text reconeixia els elements identificatius de Catalunya, explicava la presència de la fe cristiana durant la història de Catalunya i els bisbes es comprometien a seguir servint la societat catalana. L'any 2010, coincidint amb el 25è aniversari del document, els bisbes catalans n'actualitzaren el contingut amb el document Al servei del nostre poble tornant a reivindicar el seu compromís amb Catalunya.[6]
Principals organismes
Els principals organismes vinculats a la Conferència són la Facultat de Teologia de Catalunya, la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya, el Centre d'Estudis Pastorals i el Comitè Interdiocesà de Càritas.[7]
Vegeu també
Referències
- ↑ «Concili Provincial Tarraconense». Conferència Episcopal Tarraconense. [Consulta: 28 agost 2013].
- ↑ «Capítol quart. 142vp.». Concili Provincial Tarraconense. Arxivat de l'original el 17 de gener 2016. [Consulta: 28 agost 2013].
- ↑ «Documentació». tarraconense.cat. Tarraconense. [Consulta: 2 desembre 2013].
- ↑ «Arrels cristianes de Catalunya». enciclopèdia.cat. Gran Enciclopèdia Catalana. Arxivat de l'original el 4 de desembre 2013. [Consulta: 2 desembre 2013].
- ↑ «Document: Arrels cristianes de Catalunya». Flama.net. Agència Flama. Arxivat de l'original el 3 de desembre 2013. [Consulta: 2 desembre 2013].
- ↑ Domingo, Oriol «Los obispos catalanes reivindican sin fisuras la identidad de Catalunya». La Vanguardia, 18-03-2011 [Consulta: 2 desembre 2013].
- ↑ «Conferència Episcopal Tarraconense». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs
- Web oficial de la Conferència Episcopal Tarraconense