Constitució francesa de 1791
Tipus | constitució |
---|---|
Estat | França |
Creació | 3 setembre 1791 |
Data d'expiració | 1793 |
Text complet | Text complet i Text complet |
La Constitució francesa de 1791 fou la primera constitució escrita de la història francesa i va ser promulgada per l'Assemblea Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI el 16.[1] Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional.
Descripció
La Constitució estableix que la sobirania resideix en la nació i ja no en el rei, que es titula "rei dels francesos". Proclama la llibertat de pensament i de premsa, i la llibertat religiosa. Suprimeix la noblesa i les distincions hereditàries, els ordes de cavalleria, les corporacions i gremis, i estableix el lliure accés als oficis i funcions que fins ara es reservaven a la noblesa o s'heretaven. El manteniment dels llocs de culte passa a dependre de l'Estat que remunerarà als religiosos.[2]
Garanteix la inviolabilitat de la propietat privada. Crea un servei d'instrucció pública per proveir als ciutadans amb una educació bàsica lliure i gratuïta. Crea també un establiment públic de beneficència per encarregar-se dels nens orfes i cuidar dels discapacitats.[2]
Instaura la divisió dels poders executius, legislatius i jurídics.
- L'elaboració de les lleis corresponia a una Assemblea Legislativa. Votava les lleis, els impostos i declarava la guerra, amb aprovació del rei.
- El poder executiu quedava en mans de la monarquia, el rei té el poder de nomenar i destituir als ministres.
- El poder judicial s'atorgava a tribunals independents.
Es declara la igualtat dels ciutadans davant els impostos, que seran proporcionals a les propietats i ingressos. El sistema fiscal també va ser modificat: es van eliminar els impostos indirectes i es van implantar impostos directes, la quantitat dels quals depenia de la riquesa que es posseís (ja fossin terres, propietats urbanes o negocis industrials o comercials).
El sistema d'elecció dels diputats de l'Assemblea Legislativa era el següent: es classificava als homes francesos (les dones van quedar excloses de la ciutadania) en "ciutadans actius" (els que pagaven impostos directes equivalents a 3 dies de treball, tinguessin més de 25 anys i residissin des de feia més d'un any a la seva comarca) i "ciutadans passius" (els qui no paguessin impostos). Només els "ciutadans actius" triaven als electors del seu departament. Dites electores eren els qui escollien als diputats provincials per a l'assemblea. En 1791, França comptava amb 4.298.360 ciutadans actius que representaven 61% dels homes i el 15% de la població total.[3] A aquesta mena d'elecció s'anomena censatària (només poden votar els més rics) i indirecta, ja que els diputats no són votats directament per tots els que tenen dret al vot, sinó a través dels seus representants.
Preàmbul
El preàmbul de la constitució francesa de 1791 va ser la Declaració dels Drets de l'home i del ciutadà:[4]
« | Preàmbul
| » |
Cronologia de les constitucions franceses
Referències
- ↑ Pierre Armand Dufau, Jean Baptiste Duvergier, J. Guadet, Collection des constitutions, chartes et lois fondamentales des peuples de L'Europe et des deux Amériques: avec des précis offrant l'histoire des libertés et des institutions politiques chez les nations modernes; et une table alphabétique raisonnée des matier̀es, Volumen 1, París, 1832, tomo VI, pág. 132. Digitaltizat per Google.
- ↑ 2,0 2,1 Vegeu introducció i Títol I en el text de la Constitució als enllaços externs.
- ↑ Jean Tulard, Jean-François Fayard & Alfred Fierro, Histoire et dictionnaire de la Révolution française. 1789-1799, edicions Robert Laffont, col·lecció «Bouquins», París, 1987, 1998, págs. 650-651, ISBN 978-2221088500
- ↑ «Declaración de los Derechos del hombre y del ciudadano - 1789 - Monografias.com» (en (castellà)).
Enllaços externs
- Conseil constitutionnel. «Constitution de 1791» (en (francès)).
- Text integral de la Constitució francesa de 1791 en castellà. Arxivat 2012-09-16 a Wayback Machine.