D.A.R.Y.L.
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Simon Wincer |
Protagonistes | Barret Oliver Mary Beth Hurt Michael McKean Danny Corkill |
Guió | David Ambrose, Allan Scott i Jeffrey Ellis |
Música | Marvin Hamlisch, Dean Pitchford |
Fotografia | Frank Watts |
Muntatge | Adrian Carr |
Distribuïdor | Paramount Pictures |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units |
Estrena | 1986 |
Durada | 99 minuts |
Idioma original | anglès |
Rodatge | Florida, Carolina del Nord i Estudis Pinewood |
Color | en color |
Pressupost | 12 milions de dòlars |
Descripció | |
Gènere | drama |
Tema | androide |
Lloc de la narració | Florida |
D.A.R.Y.L. és una pel·lícula estatunidenca de ciència-ficció dirigida per Simon Wincer estrenada el 1985, escrita per David Ambrose, Allan Scott i Jeffrey Ellis.
Argument
Un nen, que pateix amnèsia i només recorda que es diu Daryl, apareix abandonat en una localitat de Virgínia, on un jove matrimoni decideix acollir-lo fins que els seus pares vagin a buscar-ho. El jove prodigi demostra tenir unes qualitats fora del comú. Però Daryl «Data Analyzing Robot Youth Lifeform», (jove forma de vida robòtica d'anàlisi de dades) o «Desenvolupament Adolescent Robotoïd Itri Laseritzat» és un androide amb l'aparença d'un adolescent que s'ha escapat del centre científic on ha estat concebut per tal de trobar una família i viure com un noi.
Repartiment
- Barret Oliver: Daryl
- Mary Beth Hurt: Joyce Richardson
- Michael McKean: Andy Richardson
- Kathryn Walker: doctor Ellen Lamb
- Colleen Camp: Elaine Fox
- Josef Sommer: doctor Jeffrey Stewart
- Ron Frazier: general Graycliffe
- Amely Breton: doctor Jessie
- Steve Ryan: Howie Fox
- David Wohl: Mr. Nesbitt
- Danny Corkill: Turtle Fox
- Amy Linker: Sherie Lee Fox
Al voltant de la pel·lícula
- El jove actor que interpreta Daryl havia estat abans vist, l'any precedent, a La història sense fi.
Crítica
Film que entra de ple en el corrent del cinema d'efectes especials, però que es desenganxa de la insofrible mediocritat d'aquesta mena de productes. Un començament apassionant i un estil narratiu amb sorprenents tocs personals, no van aconseguir evitar la seva caiguda en la part final amb trillats convencionalismes[1]
Referències
Bibliografia
- Calderón, Teo. Calderón & Villamandos. Movie Movie (en castellà). ISBN 84-605-6130-5.