Dulce Chacón
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 juny 1954 ![]() Zafra (Província de Badajoz) ![]() |
Mort | 3 desembre 2003 ![]() Madrid ![]() |
Causa de mort | Causes naturals ![]() ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Poesia ![]() |
Ocupació | escriptora, poetessa, novel·lista ![]() |
Activitat | 1992 ![]() |
Gènere | Poesia i teatre ![]() |
Família | |
Germans | Inma Chacón ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() |
Dulce Chacón (Zafra, Badajoz, 3 de juny de 1954 - Madrid, 3 de desembre de 2003), fou una escriptora i poeta extremenya.[1][2]
Nasqué en el si d'una família tradicional, però més tard els seus ideals d'esquerres la van dur a intentar desempolsar els arxius de les execucions durant el franquisme o a oposar-se a la invasió de l'Iraq del 2003.
Quan tenia 12 anys, el seu pare va morir. La mare es va endur la família a Madrid, i Dulce i la seva germana bessona van anar a un internat, on va començar a escriure poesia per tal de fugir dels traumàtics canvis de la seva vida.
A l'octubre del 2003, li va ser diagnosticat un càncer en estat avançat. Moria el 3 de desembre del 2003. Deixava el seu marit, Miguel Ángel, i dos fills.[3]
Premis
- Premi de Poesía Ciudad d'Irún, per Contra el desprestigio de la altura, 1995
- XXIV Premi Azorín, per Cielos de barro, 2000
- Premi Libro del Año 2002, per La voz Dormida
Bibliografia
Poesia
- Querrán ponerle nombre (1992)
- Las palabras de la piedra (1993)
- Contra el desprestigio de la altura (1995)
- Matar al ángel (1999)
- Cuatro gotas (2003)
Novel·la
- Algún amor que no mate (1996)
- Blanca vuela mañana
- Háblame, musa, de aquel varón (1998)
- Cielos de barro (2000)
- La voz dormida (2002)
Teatre
- Algún amor que no mate
- Segunda mano, 1998
Altres
- Te querré hasta la muerte, 2003, pp. 61-64. Contes
Referències
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: José Luis Ferris Bajarás al reino de la tierra | Premi Azorín 2000 | Succeït per: Luisa Castro El secreto de la lejía |