Ermentruda d'Orleans

Infotaula de personaErmentruda d'Orleans

Imatge de la tomba d'Ermentruda d'Orleans. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Ermentrude d'Orléans Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 setembre 830 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort6 octubre 869 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Abbaye d'Hasnon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de Saint-Denis Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióreina Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina dels Francs
Reina consort Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Agilolfinga Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCarles II el Calb (846 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsJudit de França, Ermentruda, Rotruda, Gisela, Lotari el Coix, Carles l'Infant, Carloman, fill de Cales el Calv, Lluís el Tartamut, Hildegarda Modifica el valor a Wikidata
ParesOdó d'Orleans Modifica el valor a Wikidata  i Engeltrude of Paris (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansWilliam, Count of Orléans (en) Tradueix i Gebhard, Count of the Lahngau (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Ermentruda d'Orleans (francès: Ermentrude d'Orléans) (valor desconegut, 27 de setembre de 830 - Abbaye d'Hasnon, 6 d'octubre de 869) fou la primera esposa de Carles el Calb, per tant va ser reina consort dels Francs occidentals (842 - 867) i d'Aquitània (842 - 855).

Orígens familiars

Ermentruda era filla del comte d'Orleans, Odó I[1] i de la seva segona esposa, la germana d'Adalard el Senescal i de Girard del Rosselló,[2] Engeltruda, filla del comte de Fezensac,[3] Liutard (?- després del 812),[4] que era un dels comtes gascons de Lluís el Pietós, rei d'Aquitània i de Grimilde.[5] Per part de mare era descendent de Carles Martel.

Biografia

Només es tenen dades de la vida d'Ermentruda a partir de les seves núpcies. Es va casar el 13 de desembre de l'any 842 al Carisiacum palatium de Quierzy, amb el rei dels francs occidentals Carles el Calb.[6]
Va ser coronada al monestir de Saint-Médard de Soissons l'agost del 866.[7]

Ermentruda es va separar del seu marit el 867 sense haver estat repudiada i es va internar en un convent,[8] a prop de Valenciennes.

Va morir el 6 d'octubre del 869 al convent de sant Denís,[9] a l'edat de 44 anys. A la cerimònia de l'enterrament hi va assistir Bosó de Provença, el fill de Biví de Vienne[10] comte de la Borgonya Cisjurana, el qual va enviar un missatge a la seva germana Riquilda de Provença perquè anés a consolar el rei vidu.[11]
L'any següent (870), Carles es casaria amb Riquilda.

Descendència

Ermentruda va tenir nou fills:[12]

  • Judit (844–870), casada en primeres núpcies amb Ethelwulf de Wessex, en segones núpcies amb Ethelbald (el seu fillastre) i en terceres núpcies amb, Balduí I de Flandes
  • Lluís el Quec (846–879), rei dels Francs Occidentals, rei d'Aquitània i rei de Provença
  • Carles l'Infant (847–866), rei d'Aquitània
  • Lotari (848–866[13]), monjo des del 861[13] abat de Saint-Germain
  • Carloman (849–878), monjo i abat de sant Medard de Soissons.
  • Rotruda (852–912), monja, abadessa de Santa Redegonda[15]
  • Ermetruda[14] (854–877), monja, abadessa d'Hasnon
  • Hildegarda[14] (856-?), morta jove
  • Gisel·la[14] (857–874)

Referències

  1. ↑ Foundation for Medieval Genealogy :Noblesa carolíngia - Gebhard,
  2. ↑ NITHARDUS HISTORIARUM LIBRI QUATTUOR, LIBER QUARTUS, par. 6,
  3. ↑ ) Monumenta Germanica historica, tomus II - Vita Hludovici Imperatoris pàg 612, Arxivat 2014-04-07 a Wayback Machine.
  4. ↑ Monumenta Germanica historica, tomus II - Vita Hludovici Imperatoris pàg 615, notes 36 i 37, Arxivat 2014-04-07 a Wayback Machine.
  5. ↑ Foundation for Medieval Genealogy : Noblesa carolíngia - Liuthard,
  6. ↑ Annales Bertiniani, pàg 53,
  7. ↑ Foundation for Medieval Genealogy :CAROLINGIANS - CHARLES,
  8. ↑ Foundation for Medieval Genealogy :CAROLINGIANS - ERMENTRUDIS,
  9. ↑ Annales Bertiniani III, pàg 200.
  10. ↑ Hincmari Annales, pàg 1253 A, «www.documentacatholicaomnia.eu». [Enllaç no actiu]
  11. ↑ Annales Bertiniani III pàg 200.
  12. ↑ Genealogy: Carolingis - Charles II "the Bald Arxivat 2013-01-16 a Wayback Machine.
  13. ↑ Annales Bertiniani, pàg 104
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Monumenta germanica Historica, tomus IX; Genealogiae Comitum Flandriae, pàg 303 Arxivat 2014-04-07 a Wayback Machine.

Bibliografia

  • René Poupardin: I regni carolingi (840-918), en «Storia del mondo medievale», vol. II, 1999, pp. 583-635
Predecessora:
Judit de Baviera 		Reina consort dels francs occ
842-67 		Successora:
Riquilda de Provença
Registres d'autoritat