Fernando Álvarez de Miranda y Torres
Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 gener 1924 Santander (Cantàbria) |
Mort | 7 maig 2016 (92 anys) Madrid |
Causa de mort | infart |
Ambaixador d'Espanya a El Salvador | |
1986 – 1989 | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
9 març 1979 – 18 novembre 1982 Legislatura: primera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Palència Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979 | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
5 juliol 1977 – 23 març 1979 Legislatura: legislatura constituent d'Espanya Circumscripció electoral: Palència Electe a: eleccions generals espanyoles de 1977 | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Autònoma de Madrid Facultad de Derecho (Universidad Complutense de Madrid) (en) - llicenciatura en Dret Facultat de Dret de la Universitat de Saragossa - llicenciatura en Dret |
Activitat | |
Camp de treball | Dret i política |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | polític, diplomàtic, jurista, advocat |
Ocupador | Universitat Complutense de Madrid |
Partit | Unió de Centre Democràtic |
Membre de | |
Fills | Ramón María Álvarez de Miranda García |
Premis
|
Fernando Álvarez de Miranda y Torres (Santander, Cantàbria 1924 - Madrid, 7 de maig de 2016)[1] va ser un polític i professor universitari espanyol que fou President del Congrés dels Diputats en el primer govern de la UCD.[2][3]
Biografia
Va néixer el 14 de gener de 1924 a la ciutat de Santander. Va estudiar dret a la Universitat de Saragossa, finalitzant-la a la Universitat de Madrid l'any 1948. Interessat en la docència fou professor de dret processal a la Universitat Complutense de Madrid.
Activitat política
D'ideologia democristiana i monàrquica, va ser deportat a Fuerteventura pel règim franquista després d'assistir al Congrés del Moviment Europeu a Múnic (el denominat despectivament per la dictadura Contuberni de Múnic) l'any 1962. Membre del Consell Personal de Joan de Borbó des de 1964, fou també militant de Izquierda Democrática.
Durant la Transició espanyola va fundar Izquierda Democrática Cristiana, com a escissió d'Izquierda Democràtica i s'integrà en el Partit Popular Demòcrata Cristià que com a Partit Demòcrata Cristià es va unir, per la seva banda, a la Unió de Centre Democràtic (UCD), amb la qual fou escollit diputat al Congrés per la província de Palència. En l'obertura de la Legislatura Constituient l'any 1977 fou nomenat President del Congrés dels Diputats, càrrec que va ocupar fins al març de 1979. Reescollit diputat en les eleccions generals de 1979, fou vocal de la Diputació Permanent, de Justícia, Assumptes Exteriors i del Defensor del Poble.
L'any 1986 fou nomenat ambaixador al Salvador pel govern socialista, càrrec que va desenvolupar fins al 1989. Posteriorment entre 1994 i 1999 fou nomenat Defensor del Poble.
Referències
- ↑ «Fallece Fernando Álvarez de Miranda, expresidente del Congreso de los Diputados» (en castellà). La Vanguardia, 08-05-2016. [Consulta: 8 maig 2016].
- ↑ Cortes Generales «Nombramiento por el Congreso de los Diputados y el Senado, acreditado por los Presidentes de ambas Cámaras, de don Fernando Alvarez de Miranda y Torres para el cargo de Defensor del Pueblo». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva. Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
Enllaços externs
- (castellà) Informació de Fernando Álvarez de Miranda al Congrés dels Diputats
- (castellà) Biografia de Fernando Álvarez de Miranda
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Antonio Hernández Gil | President del Congrés dels Diputats 1977 - 1979 | Succeït per: Landelino Lavilla Alsina |
Precedit per: Álvaro Gil-Robles | Defensor del Poble 1994 - 1999 | Succeït per: Enrique Múgica Herzog |