La foca comuna (Phoca vitulina) és l'espècie de pinnípede amb la major distribució geogràfica de tota la Terra.[1]
Descripció
Comparada amb la resta de foques, la foca comuna és petita: els mascles assoleixen una longitud d'1,4-1,9 metres i pesant fins als 140 kg. Les femelles fan 1,2-1,7 metres de llargada amb un pes de 45 a 80 kg.[2]
Cos rabassut, membres curts i cap força gros, amb el nas allargat.
Pell de color groguenc o grisenc, amb taques blanquinoses i grises al dors i clares al ventre.[3]
L'acoblament té lloc d'agost a octubre i el període de gestació dura de deu mesos i mig a onze mesos. Donen a llum a terra i, normalment, té un cadell en cada part. La mare cuida la cria i l'alimenta de tres a quatre setmanes, després la mare se'n va i el jove s'ha de valer per si mateix.[1][5]
Alimentació
Menja sobretot peixos (bacallà, peixos plans, salmònids, etc.) i completa la dieta amb crustacis, calamarsos, pops i també ocells marins i algues. Un adult d'aquesta espècie ingereix entre 4,5 i 8,2 kg de menjar cada dia, la qual cosa representa entre un 5 i un 6% del seu pes corporal.[1][6][7][8]
Depredadors naturals
La foca comuna és presa dels grans taurons blancs (Carcharodon carcharias) i de les orques (Orcinus orca).[1]
Hàbitat
Viu en aigües poc pregones, prop de les costes sorrenques, en grups d'uns 20 individus, i penetra de vegades en els rius.[9]
No és una espècie migratòria. Des de la primavera a la tardor és possible veure-la en agrupacions de diversos centenars. Demostra preferència per les costes protegides; les badies, desembocadures de rius, i altres llocs on els corrents no són gaire forts.
Observacions
Les femelles tenen una longevitat d'entre 35 i 40 anys, en canvi els mascles assoleixen 10 anys menys.
↑Le Boeuf, B.J. i Bonnel, M.L. (1980) Pinnipeds of the California islands; abundance and distribution. Pàgines 475-493 a Power, P.M. (ed) The California islands: proceedings of a multidisciplinary symposium. Santa Barbara, Califòrnia, Estats Units: Haagan printing.
↑Stanley, W.T. i Shaffer, K.E. (1995) Harbor seal (Phoca vitulina) predation on seined salmonids in the lower Klamath River, California. Mar. Mamm. Sci. 11(3): 376-385.
↑Haaker, P.L., Parker, D.O., and Henderson, K.C. (1984) Observations of harbor seal, Phoca vitulina richardsii, feeding in southern California waters. Bull. South Calif. Acad. Sci. 83(3): 152-153.
↑Iverson, S.J., Frost, K.J., and Lowry, LF. (1997) Fatty acid signatures reveal fine scale structure of foraging distribution of harbor seals and their prey in Prince William Sound, Alaska. Marine Ecology Progress Series 151 (1-3): 255-271.
↑Mammal Species of the World Arxivat 2010-06-04 a Wayback Machine. (anglès)
Bibliografia
Bigg, M.: Harbour Seal. Pàgs. 1-27 a S. Ridgway, R. Harrison, eds. Handbook of Marine Mammals: Volume 2 Seals. Londres: Academic Press. Any 1981.
Bonner, W.: Harbour (Common) Seal. Pàgs. 58-62 a Mammals in the Seas. Roma: Food and Agriculture Organization of the United Nations. Any 1979.
Katona, S., V. Rough, D. Richardson: A Field Guide to the Whales, Porpoises and Seals of the Gulf of Maine and Eastern Canada.Nova York: Charles Scribner's Sons. Any 1983.
Maywald, Armin: Die Welt der Seehunde: ein Porträt zwischen Faszination und bedrohter Natur. Soltau-Kurier-Norden. ISBN 3-928327-60-7. Any 2002.
Newby, T.C. (1973): Observations on the breeding behavior of the harbour seal in the State of Washington. J. Mammalogy. 54: 540-543.
Nowak, Ronald M.: Walker's Mammals of the World. Johns Hopkins University Press. ISBN 0-8018-5789-9. Any 1999.
Sullivan, Patrick; Deghi, Gary i C.Michael Hogan, Harbor Seal Study for Strawberry Spit, Marin County, California, Earth Metrics file reference 10323, BCDC and County of Marin, 23-01-1989.
Gat del desert xinès (Felis bieti) · Gat domèstic (Felis catus) · Gat de la jungla (Felis chaus) · Gat salvatge africà (F. lybica) · Gat de Pallas (Felis manul) · Gat de la sorra (Felis margarita) · Gat de peus negres (Felis nigripes) · Gat salvatge (Felis silvestris)
L. braccatus · Gat de la Pampa (Leopardus colocolo) · Gat de Geoffroy (Leopardus geoffroyi) · Gat kodkod (Leopardus guigna) ·L. guttulus · Gat dels Andes (Leopardus jacobitus) ·L. narinensis ·L. pajeros · Ocelot (Leopardus pardalis) ·L. pardinoides · Gat tigrat (Leopardus tigrinus) · Gat margay (Leopardus wiedii)
Gat de Bengala (Prionailurus bengalensis) · Gat capplà (Prionailurus planiceps) · Gat rovellat (Prionailurus rubiginosus) · Gat pescador (Prionailurus viverrinus)
Civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus) · Civeta de palmera de Jerdon (Paradoxurus jerdoni) · Civeta de palmera daurada (Paradoxurus zeylonensis)
Mofeta dels Andes (C. chinga) · Mofeta de la Patagònia (C. humboldtii) · Mofeta de nas porcí oriental (C. leuconotus) · Mofeta amazònica (C. semistriatus)
Os marí sud-americà (A. australis) · Os marí de Nova Zelanda (A. forsteri) · Os marí de les Galápagos (A. galapagoensis) · Os marí antàrtic (A. gazella) · Os marí de Juan Fernández (A. philippii) · Os marí afroaustralià (A. pusillus) · Os marí de Guadalupe (A. townsendi) · Os marí subantàrtic (A. tropicalis)