Francesco Condulmer
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1390 Venècia (Itàlia) |
Mort | 30 octubre 1453 (62/63 anys) Roma |
Degà del Col·legi Cardenalici | |
1451 – 1453 ← Amadeu VIII de Savoia – Giorgio Fieschi → | |
Cardenal bisbe de Porto i Santa Rufina | |
25 abril 1445 – 5 octubre 1450 ← Domènec Ram i Lanaja – John Kemp → | |
Bisbe de Verona | |
20 octubre 1438 – 5 octubre 1453 ← Guido Memo – Ermolao Barbaro → Diòcesi: bisbat de Verona | |
Arquebisbe de Besançon | |
27 març 1437 – 20 octubre 1438 ← Jean de La Rochetaillée – Jean de Norry → Diòcesi: arquebisbat de Besançon | |
Administrador apostòlic | |
5 novembre 1436 – 27 març 1437 Diòcesi: bisbat d'Amiens | |
Administrador apostòlic | |
1r gener 1433 – 5 novembre 1436 Diòcesi: arquebisbat de Narbona | |
Camarlenc de la Cambra Apostòlica | |
1432 (Gregorià) – 1439 ← Niccolò Albergati – Ludovico Trevisano → | |
Cardenal prevere San Clemente | |
19 setembre 1431 – 25 abril 1445 ← Hugues Lancelot de Lusignan – Enrico Rampini → | |
Cardenal | |
19 setembre 1431 – | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | diplomàtic, sacerdot catòlic |
Participà en | |
4 març 1447 | conclave de 1447 |
Francesco Condulmer (Venècia, 1390 - Roma, 30 d'octubre de 1453) fou un cardenal italià. Era fill de Simone Condulmer, nebot del papa Eugeni IV i besnét del papa Gregori XII. També va ser anomenat el "cardenal de Venècia".
Biografia
Va ser nomenat, pel seu oncle, cardenal prevere amb el títol de San Clemente al consistori del 19 de setembre de 1431. El 1432 va ser escollit camarlenc del Sagrat Col·legi de Cardenals. El gener de 1432, esdevingué cardenal protector de la basílica de San Paolo fuori le Mura. El 1433 va ser nomenat administrador apostòlic de Narbona, càrrec que va ocupar fins al 1436, quan va ser nomenat administrador apostòlic d'Amiens fins al 1437, quan va ser triat com a arquebisbe de Besançon.
A la primavera de 1434, una insurrecció que va esclatar a Roma va obligar el Papa a abandonar la ciutat i refugiar-se a Florència. Durant la revolta, el cardenal Condulmer va ser detingut breument. A l'octubre Roma va tornar sota control papal gràcies a l'acció enèrgica del futur cardenal Giovanni Vitelleschi.
Va ser camarlenc de l'Església Romana des de 1432 fins a 1439 i vicecanceller des de 1437. El 20 d'octubre de 1438 va ser nomenat bisbe de Verona, càrrec que va ocupar fins a la seva mort. Legat papal en diverses ocasions, en particular a Constantinoble per als preparatius per a la unió entre l'Església llatina i l'Església Ortodoxa al Concili de Florència el 1438, després a Venècia el 1440, va estar al capdavant de la flota contra els turcs el 1444. Va participar en el conclave de 1447 i va ser enviat pel nou papa Nicolau V al rei de Nàpols Alfons V d'Aragó.
El 1445 optà per l'orde dels cardenals-bisbes i la seu suburbicària de Porto i Santa Rufina. Es va construir un palau prop de les ruïnes del teatre de Pompeu, al Campo de' Fiori.
Està enterrat a la basílica de Sant Pere del Vaticà.
Bibliografia
- Achille Olivieri, CONDULMER, Francesco, in Dizionario biografico degli italiani, vol. 27, Roma, Istituto dell'Enciclopedia Italiana, 1982.