Les fures o furons (Mustela putorius furo) són mamífers carnívors de la varietat domèstica del turó comú. Les fures solen tenir un pelatge marró, negre, blanc o mesclat, tenen una mida mitjana d'aproximadament cinquanta centímetres (incloent-hi una cua d'uns tretze centímetres), pesen vora un quilogram,[1] i tenen una longevitat natural d'entre set i deu anys.[2][3][4]
Són uns mustèlids que foren domesticats pels egipcis cap al 3000 aC, però no van entrar a Europa com a animal de caça fins al 900 dC. Més tard pels volts del 1700 als EUA, els començaren a utilitzar per a exterminar rosegadors.
La fura domesticada prové de l'espècie europea Mustela putorius furo.
Anatomia
Aparell musculo-esquelètic
És un animal tubular capaç de doblegar-se 180° (fet que li permet desplaçar-se per caus, llodrigueres...)
Té una estructura toràcica molt llarga (15-16 costelles, fins darrere del cor, que es troba entre la sisena i la vuitena)
Té un os penià en forma de J, que tot sovint es fractura i pot produir seccions de la uretra peniana.
Té cinc dits a cada extremitat i cada dit té una ungla no retràctil.
Aparell digestiu
Les característiques de l'aparell digestiu de les fures, són les següents:
Cavitat oral: les fures tenen una cavitat oral molt característica:
Tenen 3 incisives + 3 premolars + 1 molar a dalt i 2 a baix.
Tenen dents de llet o dents decídues que surten al cap de 25 dies d'edat i les dents permanents que surten cap al dia 70.
Tenen 5 parells de glàndules salivals en lloc de 4 (paròtide, zigomàtica, molar, sublingual i mandibular)
Estómac: és molt expansible (pot acumular una gran quantitat d'aliments) i té un càrdies poc muscular que li permet vomitar (abans de l'anestèsia li cal aplicar un dejuni de 24 h)
Intestí prim: és molt curt i això fa que el seu temps de trànsit sigui només de 3-4 hores
Intestí gros: no té cec
Aparell cardiovascular
Del cor (que se situa entre la 6a i la 8a costella), en surt l'arc aòrtic, del qual en deriva cranialment una única artèria braquiocefàlica (així quan es doblega no es clou mai) que a l'altura del coll es divideix en dues artèries caròtides.
Aparell respiratori
El pulmó esquerre té dos lòbuls (cranial i caudal) i el pulmó dret en té quatre (cranial, caudal, medial i accessori)
Aparell genitourinari
Les característiques més rellevants són:
La bufeta de l'orina és molt petita (10 ml).
En ser un carnívor estricte té un pH urinari molt àcid (si li donem elements vegetals basificarem el pH i augmentarà el risc d'infeccions urinàries).
Els mascles tenen os penià i la pròstata localitzada a la base de la bufeta urinària.
Les fures arriben a la maduresa sexual al cap de sis mesos.
Les femelles són polièstriques estacionals (primavera-estiu), amb ovulació induïda, una gestació de 40 dies amb una mitjana de 8 cries altricials per part (a Catalunya, les darreres fures neixen a final de juliol).
↑«Bradley Hills Animal Hospital, Bethesda, Maryland, EUA, sobre la longevitat de les fures». Arxivat de l'original el 2006-07-21. [Consulta: 6 juny 2008].
↑«Ferret Information Rescue Shelter & Trust Society, Vancouver, B.C. Canadà, sobre les fures». Arxivat de l'original el 2008-06-02. [Consulta: 6 juny 2008].
Gat del desert xinès (Felis bieti) · Gat domèstic (Felis catus) · Gat de la jungla (Felis chaus) · Gat salvatge africà (F. lybica) · Gat de Pallas (Felis manul) · Gat de la sorra (Felis margarita) · Gat de peus negres (Felis nigripes) · Gat salvatge (Felis silvestris)
L. braccatus · Gat de la Pampa (Leopardus colocolo) · Gat de Geoffroy (Leopardus geoffroyi) · Gat kodkod (Leopardus guigna) ·L. guttulus · Gat dels Andes (Leopardus jacobitus) ·L. narinensis ·L. pajeros · Ocelot (Leopardus pardalis) ·L. pardinoides · Gat tigrat (Leopardus tigrinus) · Gat margay (Leopardus wiedii)
Gat de Bengala (Prionailurus bengalensis) · Gat capplà (Prionailurus planiceps) · Gat rovellat (Prionailurus rubiginosus) · Gat pescador (Prionailurus viverrinus)
Civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus) · Civeta de palmera de Jerdon (Paradoxurus jerdoni) · Civeta de palmera daurada (Paradoxurus zeylonensis)
Mofeta dels Andes (C. chinga) · Mofeta de la Patagònia (C. humboldtii) · Mofeta de nas porcí oriental (C. leuconotus) · Mofeta amazònica (C. semistriatus)
Os marí sud-americà (A. australis) · Os marí de Nova Zelanda (A. forsteri) · Os marí de les Galápagos (A. galapagoensis) · Os marí antàrtic (A. gazella) · Os marí de Juan Fernández (A. philippii) · Os marí afroaustralià (A. pusillus) · Os marí de Guadalupe (A. townsendi) · Os marí subantàrtic (A. tropicalis)