Gacrux
Gacrux | |
---|---|
Tipus | estrella doble òptica, estrella de navegació, estrella amb alt moviment propi, estrella variable, estrella doble i font propera a infrarrojos |
Tipus espectral (estel) | M3.5III[1] |
Constel·lació | Creu del Sud |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 88 a. ll. |
Radi | 84 R☉ |
Magnitud absoluta | −0,52 |
Magnitud aparent (V) | 1,64 (banda V)[2] |
Massa | 3 M☉ |
Temperatura efectiva | 3.400 K |
Paral·laxi | 36,83 mas[3] |
Moviment propi (declinació) | −265,08 mas/a [3] |
Moviment propi (ascensió recta) | 28,23 mas/a [3] |
Velocitat radial | 21 km/s[4] |
Ascensió recta (α) | 12h 31m 9.9596s[3] |
Declinació (δ) | -58° 53' 12.4316''[3] |
Lluminositat | 1.500 lluminositats solars |
Catàlegs astronòmics | |
WEB 10875 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) WDS J12312-5707A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington) UBV 11239 (UBV) RAFGL 4150 (RAFGL) PPM 341058 (Catàleg d'estrelles PPM) NSV 5672 (New Catalogue of Suspected Variable Stars) NLTT 30973 (New Luyten Two-Tenths catalogue) N30 2892 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30) LTT 4752 (Luyten Two-Tenths catalogue) JP11 2226 (JP11) IDS 12256-5633 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès) HIC 61084 (Hipparcos Input Catalogue) GCRV 7528 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) GC 17052 (Catàleg General de Boss) FK5 468 (FK5) CSV 101285 (Catalogue of suspected variable stars) CPC 20 3840 (Cape Photographic Catalogue) CCDM J12312-5706A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples) GJ 470 (Gliese Catalogue of Nearby Stars) SAO 240019 (Catàleg SAO) IRAS 12283-5650 (IRAS) HR 4763 (Catàleg d'Estrelles Brillants) HIP 61084 (Catàleg Hipparcos) HD 108903 (Henry Draper Catalogue) 2MASS J12310993-5706474 (2MASS) γ Cru (nomenclatura de Bayer) TIC 272314138 (TESS Input Catalog) UBV M 18297 (UBV) TYC 8654-3422-1 (Catàleg Tycho) |
Gacrux (Gamma de la Creu del Sud / Gamma Crucis) és la tercera estrella més brillant en la constel·lació de la Creu del Sud (Crux Australis), darrere de Acrux (α Crucis) i Mimosa (β Crucis). Defineix l'extrem superior de la «creu», i amb una magnitud aparent +1,63 és la vintisesena estrella més brillant del cel nocturn. El seu nom és un acrònim de Gamma Crucis, probablement donat pels navegants dels mars del sud al referir-se a aquesta estrella, ja que només és visible al sud del Tròpic de Càncer i no va ser batejada pels antics.
Característiques físiques
Gacrux és una gegant vermella de tipus espectral M3.5III amb una temperatura superficial de 3400 K. Amb un radi 113 vegades el radi solar, si estigués al lloc del Sol la seva superfície s'estendria fins a la meitat de l'òrbita terrestre. Visualment té una lluminositat 140 vegades més gran que la del Sol, però si s'inclou la radiació infraroja emesa per l'estrella, la seva lluminositat és 1.500 vegades més gran. Amb una massa estimada igual o menor a tres masses solars, l'estat evolutiu de Gacrux és incert. Des de la seva superfície bufa un fort encara que variable vent estel·lar. Més evolucionada que altres gegants properes com Pòl·lux (β Geminorum) o Capella (α Aurigae), el més probable és que estigui acabant la fusió d'heli en el seu nucli, incrementant la seva lluminositat per segona vegada (el primer augment en lluminositat té lloc en finalitzar la fusió de l'hidrogen, en l'etapa de seqüència principal). El fet que sigui una Variable semiregular, amb una fluctuació en la seva brillantor d'unes dècimes de magnitud, recolza aquesta hipòtesi
Situada a 88 anys llum de distància, Gacrux és la gegant vermella més propera al sistema solar.
Possibles acompanyants
A 2 minuts d'arc de Gacrux es pot observar una estrella acompanyant de magnitud +6,4 i tipus A3 que pot ser resolta amb binocles. Encara que està catalogada com a Gacrux A (HD 108.925), en realitat està quatre vegades més allunyada i, per tant, no està gravitacionalment unida a Gacrux
No obstant això, Gacrux pot tenir una companya real, ja que és considerada com una estrella de bari «lleu». En aquestes estrelles, la presència de bari s'associa a vents procedents d'una companya que va evolucionar fora de la seqüència principal primer; aquesta companya, probablement una nana blanca, és de difícil detecció. Aquesta hipotètica acompanyant podria ser avui diversos centenars de vegades menys lluminosa que el Sol, amb una massa entre 0,6 i 1,4 masses solars i un diàmetre inferior a l'1% el del Sol.
Referències
- ↑ «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, octubre 1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.