Georges d'Amboise
Georges d'Amboise, en una heliografia de Joseph Nicéphore Niépce. | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1460 Chaumont-sur-Loire (França) |
Mort | 25 maig 1510 (49/50 anys) Lió (França) |
Sepultura | Catedral de Rouen |
Abat abadia de Saint-Évroult | |
té el rol: abat comendatari 1503 – 1503 | |
Cardenal prevere San Sisto | |
17 setembre 1498 – 25 maig 1510 ← Paolo Fregoso – Achille Grassi → | |
Arquebisbe de Roan | |
21 abril 1494 – 25 maig 1510 ← Robert de Croismare – Georges II d'Amboise → Diòcesi: arquebisbat de Rouen | |
Arquebisbe de Narbona | |
2 desembre 1491 – 21 abril 1494 ← François Hallé – Pierre d'Abzac de La Douze → Diòcesi: arquebisbat de Narbona | |
Bisbe de Montauban | |
17 desembre 1484 – 2 desembre 1491 ← Jean de Montalembert – Jean d’Auriole → Diòcesi: bisbat de Montauban | |
Abat Gran Selva | |
té el rol: abat comendatari 1477 – 1492 | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Camp de treball | Teologia i política |
Lloc de treball | Rouen |
Ocupació | sacerdot catòlic (1484–), polític, mecenes |
Orde religiós | Orde de sant Benet |
Participà en | |
31 octubre 1503 | conclave d'octubre de 1503 |
21 setembre 1503 | conclave de setembre de 1503 |
Família | |
Pares | Pierre d'Amboise i Anne de Bueil |
Germans | Jacques d'Amboise Emery d'Amboise Louis I d'Amboise Joan III d'Amboise Joan IV d'Amboise Pierre III d'Amboise Charles Ier d'Amboise Madeleine d'Amboise |
Georges d'Amboise (1460 - 25 de maig de 1510) va ser un cardenal francès que a banda de la seva carrera com religiós també va exercir com a ministre d'estat.
Família
Va pertànyer a la Família d'Amboise, una família noble amb considerable influència en àmbit eclesiàstic, ja que dels seus nou germans quatre van ser bisbes. El seu pare, Pierre d'Amboise, va ser camarlenc de Carles VII i Lluís XI, així com ambaixador a Roma. El germà gran de Georges, Charles, va ser governador d'Illa de França, Xampanya i Borgonya, i conseller de Lluís XI.
Biografia
Va néixer a Chaumont-sur-Loire. La seva carrera eclesiàstica té els seus primers èxits a finals del segle xv, ja que entre 1493 i 1498 va ser arquebisbe de Rouen. En aquest últim any, que coincideix amb l'ascens de Lluís XII, va ser nomenat cardenal, així com a ministre d'estat, ostentant plens poders.
El seu mandat va estar marcat per una profunda reforma en el sistema judicial, així com per una baixada d'impostos generalitzada. Entre 1499 i 1503 va dirigir certes operacions militars al nord d'Itàlia, contra el Ducat de Milà. En el marc d'aquests enfrontaments va prendre contacte amb la cultura del Renaixement, de la qual Georges d'Amboise és un dels introductors a França.[1]
Coincidint amb la seva plenitud política i religiosa quan va morir Alexandre VI, i Amboise va tractar d'arribar a ser Papa, cosa que no va aconseguir.
Va morir el 1510 als cinquanta anys.
Referències
- ↑ Gilles Rossignol, Eure. Li Guide , Tournai, La Renaissance du livre, 2001, p. 123-124
- Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
Enllaços externs
- Georges d'Amboise en Catholic Encyclopedia