Grewia
 Grewia occidentalis  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Malvales |
| Família | Malvaceae |
| Subfamília | Grewioideae |
| Gènere | Grewia L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
Grewia és un gènere de plantes amb flors que actualment s'ubica generalment dins la família malvàcia, abans ho era dins les famílies Tiliaceae o la Sparrmanniaceae. Grewia es troba dins la subfamília Grewioideae i la tribu Grewieae.[2] Carl von Linné li va donar aquest nom en honor del botànic Nehemiah Grew (1641-1712). A Espanya tot aquest gènere està inclòs dins la llista de plantes de venda regulada.
Usos
Diverses de les seves espècies tenen el fruit comestible. Algunes tenen ús en la medicina popular. G. mollis conte alcaloides com la β-carbolina,[3] malgrat que no està ben estudiat que això faci que siguin psicoactives.
Algunes espècies
- Grewia abutifolia (= G. sclerophylla Roxb. ex G. Don, Sterculia tiliacea Leveille)
- Grewia aldabrensis
- Grewia asiatica – Phalsa, Falsa
- Grewia avellana Hiern. (= G. calycina N.E.Br., G. hydrophila K.Schum., G. perennans K.Schum.)
- Grewia bicolor Juss. (= G. disticha Dinter & Burret, G. grisea, G. kwebensis N.E.Br., G. miniata Mast. ex Hiern., G. mossambicensis)
- Grewia biloba G.Don – Bilobed Grewia (= G. biloba var. glabrescens (Benth.) Rehder, G. glabrescens Benth., G. parviflora var. glabrescens (Benth.) Rehder & E.H.Wilson)
- Grewia biloba var. microphylla (Maxim) Hand.-Mazz. (= G. parviflora var. microphylla Maxim.)
- Grewia biloba var. parviflora (Bunge) Hand.-Mazz. (= G. chanetii H.Lév., G. parviflora Bunge, G. parviflora var. velutina Pampanini)
- Grewia bilocularis
- Grewia caffra Meisn. (= G. fruticetorum J.R.Drummond ex Baker f.)
- Grewia calymmatosepala K.Schum.
- Grewia celtidifolia Juss. (= G. asiatica var. celtidifolia (Jussieu) L.F.Gagnepain, G. simaoensis Y.Y.Qian, G. yunnanensis H.T.Chang)
- Grewia cicleaPlantilla:Verify source – andilambarika (Malagasy)
- Grewia crenata (J.R.Forst.) Schinz & Guillaumin (= G. malococca, G. persicaefolia, G. prunifolia, Mallococca crenata) – au‘ere (Cook Islands), fau ui (Samoa), fo ui (Tonga)
- Grewia damine Gaertn. (= G. salviifolia B.Heyne ex Roth)
- Grewia eriocarpa Juss. (= G. boehmeriifolia Kanehira & Sasaki, G. elastica Royle, G. lantsangensis Hu)
- Grewia flava DC. (= G. cana Sond., G. hermannioides Harv.)
- Grewia flavescens Juss. (= G. flavescens var. longipedunculata Burret)
- Grewia glabra Blume – sometimes included in G. multiflora
- Grewia goetzeana
- Grewia hexamita Burret (= G. messinica Burtt Davy & Greenway, G. schweickerdtii Burret)
- Grewia hirsuta Vahl.
- Grewia hornbyi Wild
- Grewia inaequilatera Garcke
- Grewia insularis Ridl. (Christmas Island)
- Grewia lasiocarpa E.Mey. ex Harv.
- Grewia latifolia
- Grewia limae
- Grewia microthyrsa K.Schum. ex Burret
- Grewia milleri
- Grewia mollis Juss.
- Grewia monticola Sond. (= G. cordata N.E.Br., G. discolor, N.E.Br.)
- Grewia multiflora Juss. (= G. didyma Roxb. ex G.Don, G. disperma Rottler, G. guazumifolia Juss., G. jinghongensis Y.Y.Qian, G. oblongifolia Blume, G. serrulata DC.)
- Grewia occidentalis L. – Crossberry
- Grewia olukondae Schinz. (= G. flavescens var. olukondae (Schinz) Wild)
- Grewia optiva J.R.Drumm. ex Burret (= G. oppositifolia Buch.-Ham. ex D.Don)
- Grewia orientalis Carl Linnaeus
- Grewia oxyphylla Burret (= G. orientalis L.)
- Grewia pachycalyx K.Schum.
- Grewia retinervis Burret (= G. deserticola Ulbr.)
- Grewia retusifolia Kurz
- Grewia robusta
- Grewia rothii DC
- Grewia salicifolia
- Grewia schinzii K.Schum. (= G. velutinissima Dunkley)
- Grewia similis K.Schum.
- Grewia stolzii Ulbr.
- Grewia sulcata Mast.
- Grewis tembensis[4]
- Grewia tenax (Forssk.) (= Chadara tenax Forssk., G. populifolia Vahl)
- Grewia tiliifolia Vahl (= G. rotunda C.Y.Wu, G. tiliaefolia (lapsus), Tilia rotunda C.Y.Wu & H.T.Chang)
- Grewia transzambesica
- Grewia turbinata
- Grewia villosa
Anteriorment ubicats en aquest gènere
- Alangium salviifolium (com G. salviifolia L.f.)
- Dombeya boehmiana (com Vincentia boehmiana (F.Hoffm.) Burret)[5]
- Kleinhovia hospita (com G. meyeniana)
- Microcos chungii (com G. chungii Merr.
- Microcos nervosa – possibly belongs in M. paniculata (as G. nervosa (Lour.) Panigrahi)
- Microcos paniculata (com G. microcos L. and possibly G. nervosa (Lour.) Panigrahi)
- Microcos triflora (com G. stylocarpa Warb. and G. stylocarpa var. longipetiolata Merr.)
- Trichospermum mexicanum (com G. mexicana DC.)
Notes
Bibliografia
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquiespècies |
- Brown, Dan (2001): Angiosperm Families Containing Beta-Carbolines. Version of 2001-OCT-04. Retrieved 2008-JUN-25.
- Heywood, V.H.; Brummitt, R.K.; Culham, A. & Seberg, O. (2007): Flowering Plant Families of the World. Firefly Books, Richmond Hill, Ontario, Canada. ISBN 1-55407-206-9
- Hinsley, Stewart R. (2008a): Partial Synonymy of Grewia. Retrieved 2008-JUN-25.
- Hinsley, Stewart R. (2008b): Partial Synonymy of Dombeya. Retrieved 2008-JUN-25.
- United States Department of Agriculture (USDA) (2007a): Germplasm Resources Information Network - Grewia Arxivat 2000-12-18 a Wayback Machine.. Retrieved 2008-JUN-25.
- United States Department of Agriculture (USDA) (2007b): USDA Plants Profile: Grewia. Retrieved 2008-JUN-25.
