Jacques de Menou de Boussay
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 setembre 1750 Boussay (França) |
Mort | 13 agost 1810 (59 anys) Carpenedo (Itàlia) (en) |
Tribunat (en) | |
17 maig 1802 – desembre 1802 | |
President of the State-General and the National Constituent Assembly (en) | |
27 març 1790 – 11 abril 1790 ← Jean-Paul Rabaut de Saint-Étienne – Charles-François de Bonnay → | |
Diputat a l'Assemblea Nacional | |
17 juny 1789 – 30 setembre 1791 | |
États généraux de 1789 | |
29 març 1789 – 17 juny 1789 | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme i islam |
Activitat | |
Lloc de treball | París |
Ocupació | polític, militar |
Membre de | Acadèmia de les Ciències de Torí (1803–) |
Carrera militar | |
Lleialtat | Regne de França, Monarquia constitucional de França, Primera República Francesa i Primer Imperi Francès |
Branca militar | Cavalleria |
Rang militar | general de divisió |
Comandant de (OBSOLET) | 12th Horse Chasseurs Regiment (en) |
Conflicte | Guerres de la Revolució Francesa, Batalla de Saumur i campanya napoleònica d'Egipte i Síria |
Obra | |
Localització dels arxius |
|
Altres | |
Títol | Comte |
Premis
| |
Signatura |
Jacques-François de Menou, baron de Boussay, dit Abdallah Menou, nascut a Boussay el 3 de setembre de 1750 i mort a Carpenedo di Mestre (Venècia) el 13 d'agost de 1810, va ser un general francès.
Biografia
De família noble,va entrar aviat a la carrera de les armes i el 1789 ja era mariscal de camp va ser diputat de la noblesa als Estats generals de 1789. Es va unir a la Revolució francesa
El 1798, va comandar una de les cinc divisions de l'exèrcit d'Orient durant la Campanya d'Egipte, es va casar amb una musulmana acabalada i es va convertir a l'islam [1] i va agafar el nom d'Abdallah.
Després de l'assassinat de Kléber, el va succeir a Egipte com a general en cap.[2]
El 21 de març de 1801, va comandar el cos expedicionari francès en la segona batalla d'Abukir. Després de la batalla es retirà a Alexandria on capitulà el mes d'agost.
En haver de sortir d'Egipte va deixar la pedra de Roseta als anglesos.
Va ser nomenat administrador del Piemont el 1802, governador de la Toscana el 1805 i finalment governador de Venècia.
Menou va ser creat comte de l'Empire el 1808.[3]
El nom del general Menou està inscrit sobre l'arc de triomf de l'Étoile en la banda sud.
Del seu matrimoni amb Zobeïda El Bahouad, va tenir un fill, Jacques Mourad Soliman.
Va tenir la Légion d'honneur
Notes i referències
Enllaços externs
- «Jacques François de Menou». [Consulta: 31 juliol 2011].