James Callaghan
(1975) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 27 març 1912 Copnor (Anglaterra) (en) |
Mort | 26 març 2005 (92 anys) Sussex Oriental (Anglaterra) |
Causa de mort | pneumònia |
Membre de la Cambra dels Lords | |
5 novembre 1987 – 26 març 2005 | |
Membre del 49è Parlament del Regne Unit | |
9 juny 1983 – 18 maig 1987 (dissolució parlamentària) Legislatura: quaranta-novena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Cardiff South and Penarth | |
Líder de l'oposició del Regne Unit | |
4 maig 1979 – 10 novembre 1980 ← Margaret Thatcher – Michael Foot → | |
Membre del 48è Parlament del Regne Unit | |
3 maig 1979 – 13 maig 1983 (dissolució parlamentària) Legislatura: quaranta-vuitena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Cardiff South East | |
70è Primer ministre del Regne Unit | |
5 abril 1976 – 4 maig 1979 ← Harold Wilson – Margaret Thatcher → Membre del gabinet: Callaghan ministry (en) | |
Líder del Partit Laborista | |
5 abril 1976 – 10 novembre 1980 ← Harold Wilson – Michael Foot → | |
Membre del 47è Parlament del Regne Unit | |
10 octubre 1974 – 7 abril 1979 (dissolució parlamentària) Legislatura: quaranta-setena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Cardiff South East | |
Secretari d'Estat d'Afers Exteriors i del Commonwealth | |
5 març 1974 – 5 abril 1976 ← Alec Douglas-Home – Anthony Crosland → | |
Membre del 46è Parlament del Regne Unit | |
28 febrer 1974 – 20 setembre 1974 (dissolució parlamentària) Legislatura: quaranta-sisena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Cardiff South East | |
Secretari d'Estat a l'ombra d'Afers Exteriors | |
19 abril 1972 – 28 febrer 1974 ← Denis Healey – Geoffrey Rippon → | |
Secretari d'Estat a l'ombra d'Ocupació | |
19 octubre 1971 – 19 abril 1972 ← Barbara Castle – Denis Healey → | |
Secretari d'Estat d'Interior a l'ombra | |
19 juny 1970 – 19 octubre 1971 ← Quintin Hogg – Shirley Williams → | |
Membre del 45è Parlament del Regne Unit | |
18 juny 1970 – 8 febrer 1974 (dissolució parlamentària) Legislatura: quaranta-cinquena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Cardiff South East | |
Ministre de l'Interior | |
30 novembre 1967 – 19 juny 1970 ← Roy Jenkins – Reginald Maudling → | |
Membre del 44è Parlament del Regne Unit | |
31 març 1966 – 29 maig 1970 (dissolució parlamentària) Legislatura: quaranta-quatrena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Cardiff South East | |
Ministre d'Hisenda del Regne Unit | |
16 octubre 1964 – 30 novembre 1967 ← Reginald Maudling – Roy Jenkins → | |
Membre del 43è Parlament del Regne Unit | |
15 octubre 1964 – 10 març 1966 (dissolució parlamentària) Legislatura: quaranta-tercera legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Cardiff South East | |
Ministre a l'ombra d'Hisenda | |
2 novembre 1961 – 16 octubre 1964 ← Harold Wilson – Reginald Maudling → | |
Membre del 42è Parlament del Regne Unit | |
8 octubre 1959 – 25 setembre 1964 (dissolució parlamentària) Legislatura: quaranta-segona legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Cardiff South East | |
Membre del 41è Parlament del Regne Unit | |
26 maig 1955 – 18 setembre 1959 (dissolució parlamentària) Legislatura: quaranta-primera legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Cardiff South East | |
Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa | |
Representa: Regne Unit 20 maig 1954 – 5 juliol 1955 | |
Membre del 40è Parlament del Regne Unit | |
25 octubre 1951 – 6 maig 1955 (dissolució parlamentària) Legislatura: quarantena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Cardiff South East | |
Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa | |
Representa: Regne Unit 7 agost 1950 – 5 maig 1951 | |
Secretari per a l'Almirallat | |
2 març 1950 – 25 octubre 1951 ← John Dugdale – Allan Noble → | |
Membre del 39è Parlament del Regne Unit | |
23 febrer 1950 – 5 octubre 1951 (dissolució parlamentària) Legislatura: trenta-novena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Cardiff South East | |
Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa | |
Representa: Regne Unit 13 agost 1949 – 7 agost 1950 | |
Secretari parlamentari del Ministeri de Transport | |
7 octubre 1947 – 2 març 1950 ← George Strauss – George Lucas → | |
Membre del 38è Parlament del Regne Unit | |
5 juliol 1945 – 3 febrer 1950 (dissolució parlamentària) Legislatura: trenta-vuitena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Cardiff South | |
Membre del Consell Privat del Regne Unit | |
Activitat | |
Lloc de treball | Londres |
Ocupació | economista, polític, sindicalista |
Partit | Partit Laborista |
Carrera militar | |
Branca militar | Royal Navy |
Rang militar | tinent |
Conflicte | Segona Guerra Mundial |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Altres | |
Títol | Baró |
Cònjuge | Audrey Callaghan (1938–) |
Fills | Margaret Jay, Julia Elizabeth Callaghan, Michael James Callaghan |
Pares | James Callaghan i Charlotte Gertrude Cundy |
Premis | |
Leonard James Callaghan, Baró Callaghan de Cardiff KG PC (27 de març de 1912 – 26 de març de 2005), polític laborista que fou Primer Ministre del Regne Unit entre 1976 i 1979, i Lord vitalici des de 1987. Fou un polític popular, moderat i optimista, fet que li va fer guanyar-se l'afectuós sobrenom de Sunny Jim (Alegre Jim).
Biografia
Leonard James Callaghan va néixer a Portsmouth, una ciutat costanera del sud d'Anglaterra. A la seva autobiografia, titulada Time and chance, va recordar les dificultats econòmiques de la seva infantesa i l'ajuda donada per un diputat laborista quan morí el seu pare, James, nou anys més tard. Segons escrigué: "Des de llavors sempre vàrem ser laboristes".
El jove Jim deixà els estudis als 16 anys i trobà treball com a oficinista fiscal abans d'enrolar-se a la Royal Navy durant la Segona Guerra Mundial.
Trajectòria política
James Callaghan s'inicià a la política, com a diputat per Cardiff, el 5 de juliol de 1945. Durant aquells anys va desenvolupar diversos càrrecs sindicals, però nou fou fins al 1963, amb la mort de Hugh Gaitskell, quan optà per primera vegada al lideratge del Partit Laborista.
Callaghan arribà al número 10 de Downing Street després de la dimissió de Harold Wilson, el 1976, i després d'haver exercit com a responsable dels tres ministeris més importants del govern: Chancellor of the Exchequer (ministre de Finances) durant el 1964; ministre de l'Interior, el 1967; i cap del Foreign Office (ministeri d'Afers Exteriors) el 1974. Fou aquesta llarga experiència en tasques de govern i el seu perfil com a candidat més neutral dins del Partit Laborista, el que li van permetre assolir la direcció del partit i el lideratge del govern el 1976.
Tot i això, aquesta trajectòria política passà per moments de greu dificultat i decisions polèmiques. Per exemple, al capdavant del Ministeri de Finances, Callaghan es resistí a devaluar la lliura esterlina fins que la realitat va fer inevitable la depreciació de la moneda i la seva sortida del ministeri, el 1967.
Posteriorment, com a ministre de l'Interior, ordenà el desplegament de tropes britàniques a l'Ulster, després de les primeres manifestacions en defensa dels drets civils i els enfrontaments amb la població protestant. D'altra banda, com a ministre d'Exteriors durant el govern de Wilson, Callaghan va encapçalar l'equip negociador que va permetre l'entrada del Regne Unit a la Comunitat Econòmica Europea.
Els seus tres anys de govern com a Primer Ministre van acabar en l'anomenat Hivern del descontentament, amb el país gairebé paralitzat per les contínues vagues sindicals. Aquesta situació va permetre l'ascens del Partit Conservador, que va acabar per plantejar una moció de censura al Parlament. Callaghan va perdre la votació per un sol vot, cosa que portà la seva caiguda i la convocatòria d'eleccions generals el 1979, que donaren la victòria a la conservadora Margaret Thatcher.
Ja com a ex-Primer Ministre, Callaghan ocupà el seu escó a la Cambra dels Comuns fins a l'any 1987, quan fou proclamat Lord Callaghan de Cardiff i passà a formar part de la Cambra dels Lords com a Lord vitalici.
Obituari
En saber-se de la seva mort, el web de la BBC va escriure que Callaghan "Fou víctima dels esdeveniments, del temps i del destí, contra els que va lluitar constantment com a primer ministre britànic".
Precedit per: Harold Wilson | Primer Ministre del Regne Unit 1976–- 1979 | Succeït per: Margaret Thatcher |