José Monasterio Ituarte
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 abril 1882 Palma (Mallorca) |
Mort | 5 desembre 1952 (70 anys) València |
Procurador a Corts | |
13 maig 1949 – 5 abril 1952 Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes | |
Procurador a Corts | |
12 maig 1946 – 4 maig 1949 Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes | |
Capità general de la III Regió Militar | |
16 octubre 1945 – 2 abril 1950 ← Miguel Abriat Cantó – Gustavo Urrutia González → | |
Procurador a Corts | |
16 març 1943 – 24 abril 1946 Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946) | |
Capità general de la V Regió Militar | |
1r abril 1939 – 16 octubre 1945 – Juan Bautista Sánchez González → | |
Comandant en cap 1.ª División de Caballería (en) | |
10 novembre 1937 – 1r abril 1939 | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | militar, polític |
Activitat | 1903 - |
Partit | Falange Española Tradicionalista y de las JONS |
Carrera militar | |
Lleialtat | Regne d'Espanya República Espanyola Bàndol Nacional Dictadura franquista |
Branca militar | Exèrcit de Terra Espanyol Cavalleria |
Rang militar | Tinent general Capità General |
Conflicte | Guerra del Rif, Guerra Civil espanyola i batalla de l'Ebre |
Premis
|
José Monasterio Ituarte (Palma, 1882 - València, 4 de desembre de 1952) va ser un militar espanyol, oficial de l'arma de cavalleria que va combatre al Marroc i en el bàndol revoltat durant la Guerra civil espanyola. Va aconseguir el grau de general.[1] Era cosí germà de José Moscardó e Ituarte.[2]
Militar de cavalleria. Va combatre en la campanya del Marroc. Durant la República va ser ajudant del ministre de la Guerra, Gil-Robles en 1935.
Va col·laborar amb el general Cabanellas en la preparació del Cop d'Estat del 18 de juliol del 1936 que va donar lloc a la Guerra Civil Espanyola. En declarar-se la guerra estava destinat a Saragossa, on es va unir a la rebel·lió. Va aconseguir l'enllaç de l'Exèrcit del Nord amb l'Exèrcit del Sud en Arenas de San Pedro (província d'Àvila), el 9 de setembre de 1936. Va ser ascendit a general i nomenat cap de la Primera Divisió de Cavalleria durant tota la guerra. Va participar en nombrosos combats i va derrotar les forces de la República en el riu Alfambra (Terol) al febrer de 1938, on va dirigir el que s'ha considerat l'última càrrega de cavalleria de la història militar d'Espanya. Al mateix temps era Cap de les Milícies i conseller nacional de FET i de les JONS.
En 1940 va ser nomenat cavaller gran creu de l'Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem. Va ser tinent general. Al setembre de 1943, va enviar una carta al General Franco, al costat d'altres oficials, en la que segons la seva opinió havia d'implantar-se la monarquia a Espanya. Malgrat això va ser nomenat capità general de la V Regió Militar (Saragossa) i de la III Regió Militar (València). Va ser procurador en Corts.[3]
Referències
Enllaços externs
- José Monasterio Ituarte Arxivat 2016-03-24 a Wayback Machine. (castellà)