Juan Manuel Santos Calderón
Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 agost 1951 (73 anys) Bogotà (Colòmbia) |
32è President de Colòmbia | |
7 agost 2010 – 7 agost 2018 ← Álvaro Uribe Vélez – Iván Duque → | |
Ministre de Defensa de Colòmbia | |
19 juliol 2006 – 18 maig 2009 ← Camilo Ospina Bernal – Freddy Padilla de León → | |
Minister of Finance and Public Credit (en) | |
18 juliol 2000 – 7 agost 2002 | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Formació | Universitat de Kansas Fletcher School of Law and Diplomacy Universitat Estatal de Kansas Universitat Tufts London School of Economics Escola de Govern John F. Kennedy Colegio San Carlos |
Activitat | |
Ocupació | polític, economista, periodista, advocat |
Partit | Partit Social d'Unitat Nacional (2005–) Partit Liberal Colombià (–2005) |
Participà en | |
23 gener 2018 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2018 |
17 gener 2017 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2017 |
20 gener 2016 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2016 |
22 gener 2014 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2014 |
Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2013 | |
Família | |
Cònjuge | María Clemencia Rodríguez de Santos (1987–) |
Pare | Enrique Santos Castillo |
Germans | Enrique Santos Calderón Luis Fernando Santos |
Cronologia | |
5 novembre 2017 | Paradise Papers |
4 setembre 2012 (Julià) | acord de pau entre el govern de Juan Manuel Santos i les FARC |
Premis
| |
Signatura | |
Lloc web | juanmanuelsantos.com |
Juan Manuel Santos Calderón (Bogotá, 10 d'agost de 1951) és un polític, periodista i economista colombià, President de Colòmbia entre 2010 i 2018.
Després de treballar com a periodista, va entrar a la política, i es va fer membre del Partido Liberal Colombiano. Fou ministre de Comerç Exterior durant el mandat de César Gaviria Trujillo. Més tard, formà part del govern del conservador Andrés Pastrana Arango, on desenvolupà el càrrec de Ministre d'Hisenda. Després de consolidar-se el govern d'Álvaro Uribe Vélez en la presidència, Santos va deixar el Partido Liberal i fou un dels creadors del Partido de la U. El 2006, sota la presidència d'Uribe, fou nomenat ministre de Defensa, càrrec que desenvolupà des de juliol del 2006 fins al maig del 2009.
El 15 de juny del 2014 va ser reeligit per a la legislatura 2014-2018.[1]
El 2016 va rebre el Premi Nobel de la Pau, en reconeixement als seus esforços per portar la pau al seu país, només 5 dies després de perdre el referèndum per ratificar l'acord de pau[2] en el Conflicte armat colombià, però continuà les negociacions i el 27 de juny van lliurar les armes a l'ONU, donant per acabat el conflicte armat.[3]