Juan Moneva y Puyol
Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 agost 1871 Pollos (província de Valladolid) |
Mort | 7 juliol 1951 (79 anys) Saragossa (Espanya) |
Sepultura | cementiri de Torrero |
Degà Facultat de Dret de la Universitat de Saragossa | |
1933 – 1936 | |
Catedràtic d'universitat Dret canònic | |
1903 – 7 juliol 1951 | |
Dades personals | |
Formació | Facultat de Dret de la Universitat de Saragossa Facultat de Ciències de la Universitat de Saragossa |
Activitat | |
Ocupació | acadèmic, jurista |
Ocupador | Universitat de Saragossa |
Partit | Partit Liberal Conservador |
Membre de | Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans (membre corresponent de l'IEC) (1950–) Consell Nacional d'Educació (1941–) Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Real Academia Sevillana de Buenas Letras Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Reial Acadèmia Espanyola |
Orde religiós | Tercer Orde de Sant Francesc |
Família | |
Cònjuge | Concepción de Oro y Castro |
Fills | Jaime Moneva de Oro, María Dolores Moneva de Oro, Concepción Moneva de Oro, María Pilar Moneva de Oro |
Pares | Antonio Moneva Pérez i Amalia Puyol Marín |
Juan Moneva y Puyol (Pollos, 21 d'agost de 1871 - Saragossa, 7 de juliol de 1951) fou un jurista i polític aragonès.
Vida i obra
Fill de pares aragonesos, nasqué per casualitat a Castella, però passà la vida a Saragossa. Fou catedràtic de dret canònic a la Universitat de Saragossa. Dedicà una part de les seves publicacions al dret foral, que defensà davant del dret comú. S'interessà per temes catalans i aprengué la llengua. Tingué amistat amb diversos intel·lectuals catalans, entre els quals Eduard Toda a qui secundà en la iniciativa de la restauració de Poblet. Fou nomenat membre corresponent de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1901) i de la secció de ciències l'Institut d'Estudis Catalans (1950) així com de nombroses acadèmies espanyoles: Academia Española de la Lengua, de Bellas Artes de San Fernando i de Ciencias Morales y Políticas i d'altres.
Obres
- De la conservació i foment de l'art cristià (191-?) [Manuscrit 507 de la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona]
Referències
Bibliografia
- Bogarín Díaz, Jesús. Diccionario de catedráticos españoles de derecho (1847-1943). Universitat Carlos III de Madrid. Instituto Figuerola de Historia y Ciencias Sociales, 2014.
- Calvo Carilla, José-Luis. El modernismo literario en Aragón. Zaragoza: IFC, 1989.
- «Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans». [Barcelona], 1952.
- Lorente Sanz, José. «Don Juan Moneva y Puyol, jurista aragonés». A: Homenaje a la memoria de Don Juan Moneva y Puyol. Zaragoza: Consejo de Estudios de Derecho Aragonés. CSIC, 1954, p. 51-61.
- Marín, Manuela; Puente, Cristina de la. Los epistolarios de Julián Ribera Tarragó y Miguel Asín Palacios: introducción, catálogo e índices. Madrid: CSIC, 2009.
- «Don Juan Moneva y Puyol». Anuario de Derecho Aragonés, XV, 1970-1971, pàg. 119-120.
- Minguijón Adrián, Salvador. «Don Juan Moneva y Puyol». A: Homenaje a la memoria de Don Juan Moneva y Puyol. Zaragoza: Consejo de Estudios de Derecho Aragonés. CSIC, 1954, p. 926.
- «Aliaga Jiménez, Jose Luis / Benítez Marco, M.a Pilar (2011): El Estudio de Filologia de Aragon.Historia de una institucion y de una epoca. Zaragoza: Institucion «Fernando el Catolico», 606 pags.». Estudis Romanics, 35, 2013, pàg. 480-488. ISSN: 2013-9500.
- «El derecho aragonés para D. Juan Moneva y Puyol: apostillas a su libro "Introducción al derecho hispánico" en el cincuentenario del Congreso Nacional de Derecho Civil». Revista de Derecho Civil Aragonés, 3, 1, 1997, pàg. 107-124. ISSN: 1135-9714.
- Ossorio y Bernard, Manuel. «Moneva y Pujól (Juan)». A: Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX. Madrid: Imprenta y litografía de J. Palacios, 1903.
- Varios autores. Homenaje a la memoria de Don Juan Moneva y Puyol. Zaragoza: Consejo de Estudios de Derecho Aragonés. CSIC, 1954.
- Varios autores. Don Juan Moneva visto por sus contemporáneos. IFC, 1983.
Enllaços externs
- «Juan Moneva y Puyol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Gran Enciclopedia Aragonesa Arxivat 2016-09-06 a Wayback Machine.