Juan Soldevila y Romero
Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 octubre 1843 Fuentelapeña (província de Zamora) |
Mort | 4 juny 1923 (79 anys) Saragossa (Espanya) |
Causa de mort | homicidi, ferida per arma de foc |
Sepultura | Basílica del Pilar |
Cardenal prevere Santa Maria del Popolo | |
15 desembre 1919 – 4 juny 1923 ← José María Cos y Macho – George William Mundelein → | |
94è Arquebisbe de Saragossa | |
16 desembre 1901 – 4 juny 1923 ← Antonio María Cascajares y Azara – Rigobert Domènec Valls → Diòcesi: arquebisbat de Saragossa | |
Bisbe de Tarassona | |
28 abril 1889 – 16 desembre 1901 ← Cosme Marrodán y Rubio – José María Salvador y Barrera → Diòcesi: bisbat de Tarassona | |
Administrador apostòlic de Tudela | |
14 febrer 1889 – 16 desembre 1901 Diòcesi: bisbat de Tudela | |
Senador del Regne | |
Administrador apostòlic d'Osca | |
Diòcesi: bisbat d'Osca | |
Dades personals | |
Religió | Església catòlica llatina |
Activitat | |
Ocupació | prevere catòlic de ritu romà (1867–), polític |
Ordenació sacerdotal en el ritu romà | 28 de desembre de 1867 |
Consagració | Benet Sanz i Forés |
Proclamació cardenalícia | 15 de desembre de 1919 per Benet XV Cardenal prevere de Santa Maria del Popolo |
Participà en | |
2 febrer 1922 | Conclave de 1922 |
Cronologia | |
4 juny 1923 | Assassinat del Cardenal Soldevila |
28 abril 1889 | ordenació episcopal |
Premis
|
Juan Soldevila y Romero (Fuentelapeña, Província de Zamora), 1843 - Saragossa, 1923) fou un eclesiàstic i polític espanyol. Sacerdot, fou promogut a canonge de Valladolid, bisbe de Tarazona, administrador apostòlic de Tudela i arquebisbe de Saragossa, on rebé el capel cardenalíci el 1919. En aquesta condició participà en el conclave de 1922 que elegí el papa Pius XI. Designat senador defensà els regadius, per la qual cosa fou molt popular entre els aragonesos. Se significà en les seves posicions polítiques pel seu conservadorisme.
Fou assassinat en un atemptat atribuït al grup anarquista Los Solidarios, del qual formava part Buenaventura Durruti, en el marc de les lluites socials de l'època. Després de l'assassinat del sindicalista Salvador Seguí i Rubinat pels pistolers del Sindicat Lliure a Barcelona, el grup Los Solidarios decideix assassinar també diverses personalitats entre les quals hi havia Soldevila. El dia 4 de juny de 1923, quan el cotxe del cardenal entrava a l'escola asil a El Terminillo, dos individus, identificats després com a Francisco Ascaso i Rafael Torres Escartín, dispararen contra l'eclesiàstic, que morí a l'acte. Detinguts poc després, l'audiència de Saragossa condemnà Rafael Torres Escartín a cadena perpètua i Francisco Ascaso en rebel·lia, perquè havia fugit de la presó dies abans. La seva mort provocà un gran impacte a l'opinió pública i precedí en tres mesos el pronunciament i la Dictadura de Primo de Rivera.
Enllaços externs
- Gran Enciclopedia Aragonesa Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine.
- Episcopologi de la diòcesi de Tarazona Arxivat 2008-07-04 a Wayback Machine.
- About Durruti Peter E. Newell Arxivat 2007-01-02 a Wayback Machine.
- Arzobispo Soldevila
- Juan Soldevila y Romero a www.catholic-hierarchy.org (anglès)
Precedit per: Cosme Marrodán Rubio | Bisbe de Tarassona 28 d'abril de 1889 – 16 de desembre de 1901 | Succeït per: José María Salvador Barrera |
Precedit per: Antonio María Cascajares Azara | Arquebisbe de Saragossa 16 de desembre de 1901 – 4 de juny de 1923 | Succeït per: Rigoberto Domenech Valls |
Precedit per: José María Cos Macho | Cardenal prevere de Santa Maria del Popolo 15 de desembre de 1919 – 4 de juny de 1923 | Succeït per: George William Mundelein |