Kaykubad I Estàtua de Kaykubad I a Anaya |
Biografia |
---|
Naixement | 1190 |
---|
Mort | 1237 (Gregorià) (46/47 anys) |
---|
|
Soldà de Rum |
---|
|
|
Activitat |
---|
Ocupació | monarca, soldà |
---|
Altres |
---|
Títol | Soldà |
---|
Família | Seljuq |
---|
Cònjuge | Hunat Hatun |
---|
Fills | Kaykhusraw II |
---|
Pare | Kaykhusraw I |
---|
Germans | Kaykaus I |
---|
Ala al-Din Kaykubad I fou sultà de Rum, el més prestigiós de la dinastia.
A la mort del seu pare Giyath al-Din Kaykhusraw I en batalla a Alaşehir el 1211, el va succeir el fill Kaykaus I, germà gran de Kaykubad. Aquest darrer tenia el suport de la noblesa i dominava Tokat, Kayseri i Konya. Kaykaus I que dominava Malatya, va ocupar Kayseri i més tard Konya, obtenint llavors suport de Lleó I d'Armènia Menor (aliat abans de Kaykobad) i Tughrilshah, oncle dels dos germans i dirigent d'Erzurum (que inicialment també afavoria a Kaykobad). El derrotat Kaykobad va fugir a Ankara, on va demanar ajut als turcmans de Kastamonu sense resultat i fou capturat i empresonar a una fortalesa d'Anatòlia occidental. Kaykaus va assegurar el tron. Però a la mort inesperada del seu germà el 1221 fou alliberat i posat al tron.
Va establir el seu domini sobre una part del Taure Cilicià abans dominat pels armenis, i hi va establir tribus turcmanes a Iç-Il d'on va arrancar després l'emirat de Karaman. Va ampliar la façana marítima ocupant Kaon Oros (rebatejada Alaiyya o Alanya) que va esdevenir la seva residència d'hivern i on va fixar el seu tresor. A la costa de la mar Negre i d'acord amb l'emir Coban dels cobanoğlu, va fer una expedició marítima que va garantir a Rum el protectorat sobre el port de Sughdak (Sudak) a Crimea.
A la frontera oriental es va aliar amb l'aiúbida al-Ashraf ibn al-Adil de l'Al-Jazira en contra dels ortúquides, podent ocupar els dominis d'aquesta dinastia a la dreta de l'Eufrates mitja. Llavors es va dirigir contra Erzindjan en mans de la dinastia Mengücekoğulları i es va avançar als reforços cridats per l'emir Dawudshah (Davud Shah) ocupant la ciutat (1228) i va concedir el govern al seu fill gran Kaykhusraw.[1]
Estava a punt de conquerir el principat saltúquida d'Erzerum quan es va produir la invasió de les forces del khwarizmshah de Tabriz, Djalal al-Din Manguberti, que l'agost de 1229 van assetjar Akhlat. El 2 d'abril de 1230 va entrar a aquesta ciutat (situada al nord-oest del llac Van). Aquesta ciutat pertanyia a al-Ashraf ibn al-Adil, que ara era príncep aiúbida de Damasc, sota autoritat del seu germà al-Kamil ibn al-Adil d'Egipte. Al-Ashraf es va aliar a Kaikubad I, i junts van derrotar a Djalal al-Din a Yasi Çumen (Yassıçimen), a l'oest d'Erzindjan (agost del 1230) i els atacants es van haver de retirar cap a l'Azerbaidjan. L'emir d'Erzurum, Djahanshah, que estava aliat a Djalal al-Din Manguberti, fou llavors derrotat i el seu principat ocupat pel general Kamyar i el príncep Kaykhusraw II d'Erzindjan.
Mort Djalal al-Din l'agost de 1331 els soldats khwarizms van fugir cap a Anatòlia i Kaikubad els va acollir per utilitzar-los després i els va establir a diverses fortaleses. A finals del 1232 els seljúcides van atacar i ocupar Akhlat que al-Ashraf no s'havia molestat en recuperar i restaurar. Però el sultà al-Kamil ibn al-Adil, sobirà suprem aiúbida, no acceptava aquesta ocupació. El juny de 1234 el sultà al-Kamil ibn al-Adil va iniciar l'ofensiva contra els seljúcides sortint de Salamiyya a l'Al-Jazira, però no va tenir èxit pel poc suport i manca de confiança dels altres prínceps aiúbides i aliats, i al-Kamil va retornar al Caire al cap d'un mes, però només sortir al-Ashraf fou atacat pels seljúcides; les forces de Kaikubad foren rebutjades mercès al fet que Al-Kamil va retornar a Síria per ajudar al seu germà.
El 1236-1237, els mongols van fer expedicions a Anatòlia ajudats pels georgians, arribant a Sivas i Malatya; quan els mongols es van retirar, Kaykubad va ordenar el càstig del georgians i va ocupar algunes fortaleses frontereres però la reina Russudan de Geòrgia va demanar la pau i va oferir a la seva filla Tamara en matrimoni a Kaykhusraw II (la boda es va fer el 1240).
Kaikubad va morir el 1237. Havia designat hereu a Izz al-Din el fill petit dels dos fills que havia tingut amb una princesa aiúbida, però el gran Giyath al-Din Kaykhusraw II era l'únic que gaudia d'un poder efectiu com a governador d'Erzindjan i per les seves relacions amb la conquesta d'Erzurum i Akhlat, i es va fer proclamar sultà.
Vegeu també
Bibliografia
- Claude Cahen, Pre-Ottoman Turkey: A general survey of the material and spiritual culture and history c. 1071-1330. Nova York, 1968, Taplinger. p. 120-121. ISBN 159740456X
Referències
- ↑ Pancaroglu, Oya. «The House of Mengujek in Divrigi: Constructions of Dynastic Identity in the last Twelfth Century». En: Peacock, A.C.S.; Yildiz, Sara Nur. The Seljuks of Anatolia (en anglès). I.B. Tauris, 2015. ISBN 978-1784531652.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kaykubad I
|
---|
|
---|
Fundador: Sukman al-Kutbi · Capital: Akhlat Centres: Silvan · Malazgirt · Erciş · Adilcevaz · Başkale · Eleşkirt · Van · Tatvan · Bitlis · Muş · Hani Dinastia (Shah-i Armin o Arminshahs): Sukman al-Kutbi (1100-1112) · Ibrahim ibn Sukman (? - ?) · Ahmed ibn Ibrahim (? - ?) · Sukman II (1128 - 1185) · Seyfeddin Begtimur (1185 - 1193) · Aksungur (1193 - 1197) · Muhammad ibn Begtimur (1185 - 1207) 1207: als Aiúbides |
|
|
---|
Ancestres: Eksük i el seu fill Artuk (Ortuk), comandant d'Alp Arslan, de la tribu oghuz dels Döğer Fundador: Muin al-Din Sukman Bay · Capitals: Hasankeyf, Mardin, Kharpert (Harput) i Mayyafarikin (Miyarfarqin) centres: Diyarbekir · Hasankeyf · Silvan · Mardin · Midyat · Harput · Palu · Alep (temporaralment el 1117) Branca de Hisn Kayfa o dinastia Sökmenli: Muin al-Din Sukman Bay (1102-1104) · Rukn al-Dawla Daud (1107 - 1144) · Kara Arslan (1144-1174) · Nur-ad-Din Muhàmmad (1174-1185) · Kutb al-Din Sukman II (1185-1200) · Nasir al-Din Mahmud (1200-1222) · Rukn al-Dun Mawdud (1222-1232) · Masud (1232-1233) Branca de Mardin o Ilgàzides: Yakuti 1097-? · Ali ibn Yakuti ?-1105 · Muin al-Din [Sukman I] (1105) · Ibraim (1105-1109) · Necmeddin Ilghazi I (1109-1122) · Hüsameddin Timurtaş (1122 - 1154) · Necmeddin Alp (1154 - 1176) · Ilghazi II (1176-1184) · Yawlak Arslan 1184-1201) · Nasir al-Din Artuk Arslan (1201-1239) · Nadjm al-Din Ghazi al-Said (1239-1260) · Kara Arslan al-Muzaffar (1260-1292) · Shams al-Din Daud al-Said (1292-1294) · Nadjm al-Din Ghazi al-Mansur (1294-1312) · Imad al-Din Ali Alpi II (1312) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1312-1364) · Husam al-Din Ahmad al-Mansur (1364-1368) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1368) · Al-Muzaffar Daud (1368-1376) · Nadjm al-Din Isa al-Zahir (1376-1406) · Salih ibn Daud (1406-1409) Branca de Harput o Kharpert: Nur al-Dawla Balak (1113-1124) · Rukn al-Dawla Daud (1124-1144) · Kara Arslan (1144-1174) · Nur-ad-Din Muhàmmad (1174-1185) · Imad al-Din Abu Bakr (1185-1203) · Nizam al-Din Ibrahim (1203-1223) · Ahmad al-Khidr (1223-1234) · Nur al-Din Arturkshah (1234) Amida: Nur-ad-Din Muhàmmad (1183-1185) · Kutb al-Din Sukman II (1185-1200) · Nasir al-Din Mahmud (1200-1222) · Rukn al-Dun Mawdud (1222-1232) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (?-1364) · Husam al-Din Ahmad al-Mansur (1364-1368) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1368) · Al-Muzaffar Daud (1368-1376) · Nadjm al-Din Isa al-Zahir (1376-1406) Branca de Mayyafarikin: Nadj al-Din Ilghazi I (1118-1122) · Shams al Dawla Sulayman (1122-1130) · Husham al-Din Timurtaix (1130-1152) · Nadjm al-Din Alpi I (1152-1176) · Kutb al-Din Ilghazi II (1176-1184) · Yawlak Arslan (1184-1185) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (?-1364) · Husam al-Din Ahmad al-Mansur (1364-1368) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1368) · al-Muzaffar Daud (1368-1376) · Nadjm al-Din Isa al-Zahir (1376-1406) |
|
|
|
|
---|
Fundador: Saltuk · Capital: Erzurum Centres: Erzurum · Tercan Dinastia: Saltúquides (1072-1102) · Ali bin Ebu'l-Kâsım (1102 - ~ 1124) · Ziyâüddin Gazi (~ 1124-1132) · İzzeddin Saltuk (1132-1168) · Nâsırüddin Muhammed (1168-1191) · Mama Hatun (1191-1200) · Melikshah ibn Muhammed]] (1200-1202) 1202: al Soldanat de Rum |
|
|
---|
Fundador: Aydınoğlu Mehmed Bey · Capitals: Birgi, i després Ayasluğ Centres: Tire · Esmirna · Alaşehir · Aydın · Sakız/Chios (entre 1336-1344) Dinastia dels aidínides: Aydınoğlu Mehmed Bey (1307 - 1334) · Aydınoğlu Umur Bey (1334-1348) · Aydınoğlu Hızır Bey]] (? - ?) · Aydınoğlu İsa Bey ( - 1390) 1390: a l'Imperi Otomà · 1402 - 1414: restaurat per Tamerlà a Aydınoğlu Musa Bey (1402-1403) · Aydınoğlu Umur Bey II (1403 - 1405) · İzmiroğlu Cüneyd Bey (1405 - 1425 amb interrupcions) · 1425: Segona incorporació a l'Imperi Otomà |
|
|
---|
Founder: Şemseddin Yaman Candar, comandant superior de l'exèrcit imperial seljúcida descendent de la branca Kayı dels turcs Oghuz · Capital: Kastamonu Centres: Sinope · Eflani · Çankırı · Kalecik · Tosya · Araç · Samsun (temporalment) Dinastia Candar (Candaroğulları): Candaroğlu Süleyman Pasha (1309-1340) · Candaroğlu İbrahim Bey (1340-1345) · Candaroğlu Adil Bey (1340-1361) · Celaleddin Bayezid (1361-1385) · Candaroğlu Süleyman Paixà el Segon (1384-1392) 1392: a l'Imperi Otomà Branca de Sinope, dinastia İsfendiyar-oğlu o Isfendiyaroğulları (Isfendiyar-oghlu o Isfendiyaroğullari): İsfendiyar Bey (1385-1440) · Taceddin İbrahim Bey (1440-1443) · Kemaleddin İsmail Bey (1443-1461) 1461: a l'Imperi Otomà |
|
|
---|
Fundador: Hüsamettin Çoban Bey, comandant oghuz · Capital: Kastamonu Centres: Kastamonu · Taşköprü Dinastia de Çoban-oğlu (Çobanoğulları): Hüsamettin Çoban Bey (1309 - ?) · Alp Yürek (? - ?) · Muzafferüddin Yavlak Arslan (? - ?) · Çobanoğlu Mahmud Bey (? - 1309) · - 1309: al Beilicat de Candar |
|
|
|
|
|
|
---|
Ancestres:: Hamid ai el seu fill İlyas Bey, senyors de frontera del Soldanat de Rum · Fundador: Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey · Capital: Isparta Centres: Eğirdir · Uluborlu · Gölhisar · Korkuteli i Antalya transferides el 1301 a un germà, que va fundar Tekke Dinastia Hamit-oğlu o Hamitoğulları o Hamidoğlu o Hamidoğulları (Hamid-oghlu o Hamidoghullari): Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey (~ 1280 - 1324) · Hamidoğlu Hızır Bey (1324-1330) · Hamidoğlu Necmeddin İshak Bey (? - ?) · Hamidoğlu Muzafferüddin Mustafa Bey (? - ?) · Hamidoğlu Hüsameddin İlyas Bey (? - ?) · Hamidoğlu Kemaleddin Hüseyin Bey (? - 1391) 1374 i/o 1381/1382 : Venda de territoris a l'Imperi Otoma; 1391 unió a l'Imperi Otomà |
|
|
|
|
|
---|
Fundador: Mentese Bey · Capitals: Castell de Beçin prop de Milas, després també Balat Centres: · Muğla · Finike · Kaş · Çameli · Acıpayam · Tavas · Bozdoğan · Çine · temporalment Aydın, Güzelhisar, i Rodes (vers 1300-1314) Dinastia Mentese-oğlu o Menteseoğulları (Mentese-oghlu o Menteseoghullari): Mentese Bey (~1261 - ~1282) · Menteşeoğlu Mesud Bey (~1282 - ~1320) · Menteşeoğlu Şücaüddin Orhan Bey (~1320 - ~1340) · Menteşeoğlu İbrahim Bey (~1340 - ~1360) 1360: Divisió entre tres fills de Menteşeoğlu İbrahim Bey; Musa, Mehmed, Ahmed · 1390: Primera unió a l' Imperi Otomà · 1402 - 1414: Restaurat per Tamerlà a Menteşeoğlu İlyas Bey · 1424: a l' Imperi Otomà |
|
|
|
---|
Fundador: Ramadan Bey de un clan oghuz · Capital: Adana Centres: Adana · Regió de Tars Dinastia (Ramazan-oğlu o Ramazanoğulları; o Ramadan-oghlu o Ramadanoghullari): Ramazanoğlu İbrahim Bey (1344-?) · Ramazanoğlu Ahmed Bey (? -1416) · Ramazanoğlu İbrahim Bey the Second (1416-1417) · Ramazanoğlu Hamza Bey (1417-1427) · Ramazanoğlu Mehmed Bey (1427-?) · Ramazanoğlu Eylük Bey (? - ?) · Ramazanoğlu Dündar Bey (? - ?) · Ramazanoğlu Ömer Bey (?-1490) · Gıyaseddin Halil Bey (1490-1511) · Ramazanoğlu Mahmud Bey (1511-1516) · Ramazanoğlu Selim Bey (? - ?) · Ramazanoğlu Kubad Bey (1517-?) 1516: A l'Imperi Otomà · 1516 - 1608: la dinastia governa el sandjak d'Adana fins 1608. |
|
| |
---|
Fundador: Saruhan Bey · Capital: Manisa Centres: Demirci · Nif (Kemalpaşa) · Akhisar · Gördes · Menemen Dinastia dels saruhànides: 'Saruhan Bey (1302 - 1345) · Fahreddin İlyas Bey · Muzafferüddin İshak Bey ( - 1388) · Hızır Shah (1388 - 1390) 1390: A l'Imperi Otomà · 1402 - 1410: Restaurat per Tamerlà a Saruhanoğlu Orhan Bey (1402-1403) · Hızır Shah (1403 - 1410) · 1410: A l'Imperi Otomà |
| |
---|
Ancestres: dinastia Hamid-oğlu · Fundador: Tekeoğlu Yunus Bey · Capitals: Antalya · Korkuteli centres: Antalya (ocupada pel Regne de Xipre entre 1361 i 1373) · Península de Teke Dinastia Teke-oğlu o Tekeoğulları (Teke-oghlu o Tekeoghullari): Tekeoğlu Yunus Bey (1301 - ?) · Tekeoğlu Mehmud Bey ( ? - 1327) · Tekeoğlu Hızır Bey ( ? - ?) · Tekeoğlu Dadı Bey (? - ?) · Zincirkıran Mehmed Bey (~ 1360 - ~ 1375) · Tekeoğlu Osman Bey (~ 1375 - 1390) 1390: A l'Imperi Otomà · 1402 - 1423: Restaurat per Tamerlà a Tekeoğlu Osman Bey (1402-1423) · 1423: A l'Imperi Otomà |
|
|