La viaccia
La Viaccia | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Mauro Bolognini |
Protagonistes | Claudia Cardinale Jean-Paul Belmondo Pietro Germi Gabriella Pallotta Romolo Valli Gina Sammarco Emma Baron Franco Balducci Giuseppe Tosi Paola Pitagora Marcella Rovena Olimpia Cavalli Paul Frankeur Maurice Poli Renzo Palmer Rina Morelli Gianna Giachetti Nando Angelini |
Director artístic | Flavio Mogherini |
Producció | Alfredo Bini per Arco Film Lionello Santi per Galatea Goffredo Lombardo |
Dissenyador de producció | Flavio Mogherini |
Guió | Vasco Pratolini Pasquale Festa Campanile Massimo Franciosa, adaptació de la novel·la L'eredità de Mario Pratesi |
Música | Piero Piccioni |
Fotografia | Leonida Barboni |
Muntatge | Nino Baragli |
Vestuari | Piero Tosi |
Productora | Titanus Société Generale Cinematographique |
Distribuïdor | Titanus |
Dades i xifres | |
País d'origen | Itàlia i França |
Estrena | 1960 |
Durada | 106 minuts |
Idioma original | Italià |
Versió en català | Sí |
Rodatge | Florència |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | Drama |
Lloc de la narració | Florència |
La viaccia és una pel·lícula italo-francesa de Mauro Bolognini estrenada el 1961. Ha estat doblada al català.[1]
Argument[2]
Amerigo deixa el seu poble per anar a Florència per treballar amb el seu oncle. Coneix Bianca que treballa en un prostíbul. És enviat a casa pel seu oncle a qui roba diners per finançar la seva relació amb la jove. Amerigo torna al seu camp natal. Avorrit, torna a Florència i és contractat al bordell on Bianca treballa per tal de ser encara més prop de la seva dulcineae. La gelosia, la seva relació arrosseguen el jove cap a la seva perdició, descobreix la perfídia de la societat.
Repartiment
- Jean-Paul Belmondo: Amerigo Casamonti
- Claudia Cardinale: Bianca
- Pietro Germi: Stefano, el pare d'Amerigo
- Emma Baron: Giovanna, la mare d'Amerigo
- Paul Frankeur: Ferdinando
- Romolo Valli: Dante
- Paola Pitagora: la companya de Dante
- Gabriella Pallotta: Carmelinda
- Gina Sanmarco: l'arrendatària del prostíbul
- Marcella Valeri: Beppa
Al voltant de la pel·lícula
La Viaccia abunda en reminiscències literàries: Maupassant, Zola, els Goncourt…
« | Hi ha de totes maneres la recreació del camp i de Florència finals de segle, una mena de punt de sortida d'un itinerari de la memòria | » |
[3] En la reconstrucció d'un univers conflictiu Mauro Bolognini efectua una recuperació del passat de manera incontestable vinculada a la seva pròpia experiència biogràfica. La Toscana dels seus orígens es convertirà, des de llavors en
« | l'epicentre de la seva atenció figurativa | » |
.[4] La Viaccia representa, amb escreix, un destacable èxit plàstic:
« | L'operador Leonida Barboni i el decorador Piero Tosi, eminent col·laborador de Luchino Visconti, han sabut preparar per a Bolognini admirables marcs | » |
, destaca Freddy Buache.[5] Tanmateix, Bolognini, sovint titllat de formalista, adverteix l'espectador:
« | De manera general, crec que les meves recerques formals no constitueixen mai un objectiu en si mateix. Quan rodo a Florència o a Roma, busco sempre, en aquests carrers, en aquests vestits, la vida. (...) Piero Tosi ha treballat en la veracitat del vestuari anant a escorcollar als baguls dels pagesos i agafant tota mena de roba. (...) | » |
[6]
Premis i nominacions
- Nominacions
- 1961: Palma d'Or a la millor pel·lícula
Referències
- ↑ esadir.cat. La Viaccia. esadir.cat.
- ↑ «The Lovemakers». The New York Times.
- ↑ Gian Piero Brunetta, Littérature et cinéma a l'oebre de Mauro Bolognini, a Mauro Bolognini, Roma, Istituto Poligrafico dello Stato, 1977.
- ↑ G. P. Brunetta, op. ciutat .
- ↑ a: El cinema italià 1945-1990 , Éditions L'Âge d'Home.
- ↑ Jean A. Gili, Le cinema italien, tome 1 UGE, coll. "10/18", 1978.