Larvikita
 | |
| Tipus | roques ígnies |
|---|---|
| Textura | grossa |
| Color | gris blauenc, gris, negre |
| Minerals essencials | feldespat, barkevikita, lepidomelana, augita titànica |
| Minerals accessoris | quars, faialita, nefelina |
La larvikita, també coneguda com a granit blau o laurvikita, és una varietat de monzonita[1] o de sienita augítica[2] que es caracteritza per la presència de feldespat, barkevikita, augita titànica i lepidomelana.[2] Els feldespats que conté es coneixen sovint com a ternaris, ja que contenen diferents components dels tres feldespats de final de la sèrie.[1] Els feldespats formen pertites, i l'alternança de feldespat alcalí i plagiòclasi dona la tonalitat blava a la roca (efecte de Schiller, labradorescència) en superfícies polides. L'olivina (faialita) pot estar present a la roca juntament amb apatita i localment quars. La larvikita sol ser rica en titani, amb presència d'augita titànica o magnetita titànica.
Etimologia
El nom prové del poble de Larvik (Noruega), on es va descriure la roca tipus.[2] En aquest indret s'exploten diverses pedreres de larvikita.[3]
Usos
La larvikita és apreciada per l'aspecte que presenta en ser polida i per la labradorescència que presenten els cristalls de feldespat. S'empra com a pedra ornamental per a la construcció de façanes, sobretot d'edificis comercials o oficials, així com de taulells de cuina o banys. Molts cops s'anomena en la indústria de la construcció o en decoració com a granit blau o granit nacrat blau (de l'anglès Blue Pearl Granite), tot i que aquests termes no s'ajusten a la seva descripció científica.
Jaciments i formació
La larvikita es troba al batòlit de Larvik (també conegut com a Complex Plutònic de Larvik, al Rift d'Oslo, envoltat de gneissos. La larvikita es troba també al Complex Alcalí del Llac Killala (Ontario, Canadà).[4] Les intrusions de larvikita a Noruega formen part d'un conjunt de roques ígnies que es varen emplaçar durant el Permià, associades a la formació del Rift d'Oslo. La cristal·lització dels feldespats ternaris indica que la roca va començar a cristal·litzar en condicions d'escorça inferior.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 The making of a land : geology of Norway. Trondheim: Norsk Geologisk Forening, 2008. ISBN 9788292394427.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Larvikite: Larvikite mineral information and data.». [Consulta: 26 agost 2018].
- ↑ «Andersbonn, Hedrum, Larvik, Vestfold, Norway». [Consulta: 26 agost 2018].
- ↑ P., Sage, R.. Geology of carbonatite-alkalic rock complexes in Ontario : Killala Lake Alkalic Rock Complex, district of Thunder Bay. Toronto, Ont.: Ontario Ministry of Northern Development and Mines, Mines and Minerals Division, 1988. ISBN 0772905800.