Les llúdries o llúdrigues (Lutrinae) són una subfamília de la família dels mustèlids.[1] N'hi ha set gèneres vivents, que en total inclouen tretze espècies. Se senten més a gust a l'aigua que a terra ferma. Són mamífers carnívors que viuen al medi aquàtic.
Descripció
El mascle sol ser més gros que la femella. Sol viure entre 8 i 15 anys. Posseïxen una dentadura de 36 dents, amb 6 incisives a la mandíbula superior i inferior. A les seves potes hi tenen cinc dits amb ungles, a les davanteres d'uns 6 a 7 cm de llarg i 5 o 6 d'ample i a les del darrere d'uns 6 a 9 cm, amb membranes interdigitals que ajuden en el seu desplaçament aquàtic.
Tenen una pell impermeable i que els permet conservar la calor del seu cos. Són grans nedadores i poden clausurar les seves fosses nasals sota l'aigua i romandre submergides fins a sis minuts sense sortir a la superfície per respirar. Executen un moviment de potes i cua, de dalt a baix, quan es desplacen per l'aigua a gran velocitat. Solament utilitzen els seus membres davanters quan neden lentament. En l'aigua poden arribar a velocitats de fins a 12 km/h.
Les llúdrigues de riu s'alimenten de petits peixos, granotes i altres animals aquàtics que cacen amb la seva boca. En canvi, les llúdrigues tropicals d'Àsia i Àfrica, furguen el fang del fons dels rius amb les seves sensibles potes davanteres a la recerca del seu aliment: gambetes, crancs i altres similars.
La llúdriga entra en zel en qualsevol època de l'any, no obstant això la seva reproducció és lenta i irregular, encara que s'observen major quantitat de parts durant la primavera. De cadascun d'ells poden resultar dues o tres criatures, que neixen cegues i sense dents. El seu període de lactància és d'uns dos mesos, abandonen el territori matern després d'aproximadament un any, llavors comencen a vagar fins a establir el seu propi territori, cosa que fan efectiu aproximadament després de dos anys d'haver nascut.
Distribució
La llúdria comuna (Lutra lutra) és indígena a Europa, Àfrica i Àsia. Als Països Catalans és una espècie amenaçada.[1] Fins a principis dels anys 1970 a Espanya la Junta de extinción de Alimañas pagava per cada animal mort, alhora que el 1973 es va constatar el perill d'extinció, l'espècie va ser protegida i la seva caça prohibida.[2] La població de llúdries es mantenia als afluents de l'Ebre, on s'havia conservat, per exemple al Matarranya, i actualment està retornant al propi riu Ebre.[3] Extinta al nord-est de Catalunya, un programa de reintroducció als aiguamolls amb una població importada d'Extremadura va ser exitós, tot i fora de la reserva natural.[4] El 2017 per primera vegada va tornar a l'Onyar.[5]
Enfront de les costes occidentals de Nord-amèrica viuen les llúdrigues marines que atrapen les seves preses amb les potes davanteres: peixos de moviments lents i animals amb petxina, com l'eriçó de mar i mol·luscs. Són força intel·ligents, per exemple, prenen una pedra del fons del mar i, nedant de cap per amunt, la col·loquen sobre el seu pit i copegen les petxines fins a partir-les, són a més dels primats, els únics mamífers que utilitzen algun tipus d'eina.
Gèneres i espècies[2]
Nom científic Gènere espècie | nom vulgar | distribució | longitud (m) | status |
Aonyx | capensis | llúdria del Cap | Àfrica | 1,2-1,6 | LC |
A. | congicus | | Àfrica occidental i central | 1,2-1,6 | DD |
A. | cinerea | llúdria d'ungles curtes oriental | Àsia | 0,6-0,9 | NT |
Enhydra | lutris | llúdria marina | NE Àsia, NO Amèrica | 0,7-1,6 | EN |
Pteronura | brasiliensis | llúdria gegant | Sud-amèrica | 1,4-2,0 | EN |
Lontra | canadensis | llúdria del Canadà | Nord-amèrica | 1,0-1,5 | LC |
L. | felina | Llúdria costanera sud-americana | Sud-amèrica | 0,9-1,2 | EN |
L. | longicaudis | llúdria cuallarga | Amèrica | 0,9-1,4 | DD |
L. | provocax | llúdria de Xile | Sud-amèrica | 1,0-1,2 | EN |
Lutra | maculicollis | llúdria de coll tacat | Àfrica | 0,9-1,2 | LC |
L. | sumatrana | llúdria de Sumatra | SE Àsia | 1,0-1,3 | DD |
L. | lutra | llúdria comuna, llúdriga, llúdrica eurasiàtica | Europa, Àsia i N Àfrica | 0,9-1,4 | NT |
L. | perspicillata | llúdria de l'Índia | SE Àsia | 1,1-1,3 | VU |
Categories de la Llista Vermella de la UICN: EX (extinta), CR (en perill crític), EN (en perill), VU (vulnerable), NT (gairebé amenaçada), LC (preocupació menor) i DD (dades insuficients). |
Cladograma segons Koepfli et al. 2008[6] i Bininda-Emonds et al. 1999[7] Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llúdries
- ↑ 1,0 1,1 «Llúdries». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Saavedra, Deli. El retorn de la llúdriga Història de la reintroducció de la llúdriga als Aiguamolls de l'Empordà i conques dels rius Muga i Fluvià. Barcelona: Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya, 2006, p. 12 (Manuals tècnics i pràctics de la Fundació Territori i Paisatge. Col·lecció Gestionar per Conservar.). Arxivat 2016-08-03 a Wayback Machine.
- ↑ Berbís, Sílvia «La reserva natural de Sebes grava a Flix com les llúdrigues mengen silurs». Aguaita.cat, 03-09-2014. «Certifica que el mamífer reaparegut en este tram del riu Ebre és un depredador del silur de mida petita»
- ↑ «Un projecte d'estudi dels mustèlids amenaçats rep el premi Gavarres 2015». El Punt Avui, 29-11-2015, pàg. 16.
- ↑ E.C, L.A. / «Sorpresa a Girona per una llúdriga a l'Onyar». El Punt Avui, 23-02-2017, pàg. 8.
- ↑ Koepfli, KP; Deere, KA; Slater, GJ; et al «Multigene phylogeny of the Mustelidae: resolving relationships, tempo and biogeographic history of a mammalian adaptive radiation». BMC Biol., 6, 1, 2008, pàg. 4–5. DOI: 10.1186/1741-7007-6-10. PMC: 2276185. PMID: 18275614.
- ↑ Bininda-Emonds, OR; Gittleman, JL; Purvis, A «Building large trees by combining phylogenetic information: a complete phylogeny of the extant Carnivora (Mammalia)» (en anglès). Biological Review of the Cambridge Philosophical Society, 74, 2, 1999, pàg. 143–75. DOI: 10.1017/S0006323199005307. PMID: 10396181.
|
---|
|
|
---|
Nandiniidae | | Civeta de palmera africana (N. binotata) |
---|
|
---|
Herpestidae (Mangostes) | | Mangosta aquàtica (Atilax paludinosus) |
---|
| Mangosta de cua gruixuda (Bdeogale crassicauda) · Mangosta de Jackson (Bdeogale jacksoni) · Mangosta de potes negres (Bdeogale nigripes) |
---|
| Mangosta d'Alexandre (Crossarchus alexandri) · Mangosta d'Angola (Crossarchus ansorgei) · Mangosta fosca (Crossarchus obscurus) · Mangosta fosca del Camerun (Crossarchus platycephalus) |
---|
| Mangosta groga (Cynictis penicillata) |
---|
| Mangosta de Dybowsky (Dologale dybowskii) |
---|
| Mangosta esvelta d'Angola (Galerella flavescens) · Mangosta grisa del Cap (Galerella pulverulenta) · Mangosta vermella africana (Galerella sanguinea) · Mangosta esvelta de Somàlia (Galerella ochracea) |
---|
| Mangosta nana de Somàlia (Helogale hirtula) · Mangosta nana africana (Helogale parvula) |
---|
| Mangosta comuna (Herpestes ichneumon) |
---|
| Mangosta cuablanca (Ichneumia albicauda) |
---|
| Mangosta de Libèria (Liberiictis kuhni) |
---|
| Mangosta de Gàmbia (Mungos gambianus) · Mangosta ratllada (Mungos mungo) |
---|
| Mangosta de Selous (Paracynictis selousi) |
---|
| Mangosta de Meller (Rhynchogale melleri) |
---|
| Suricata (Suricata suricatta) |
---|
| Mangosta petita asiàtica (U. auropunctata) · Mangosta cuacurta (U. brachyura) · Mangosta grisa de l'Índia (U. edwardsii) · Mangosta bruna de l'Índia (U. fusca) · Mangosta de Java (U. javanica) · Mangosta de collar (U. semitorquata) · Mangosta vermella de l'Índia (U. smithii) · Mangosta menjacrancs (U. urva) · Mangosta de coll ratllat (U. vitticolla) |
---|
| Mangosta de musell llarg (X. naso) |
---|
|
---|
Hyaenidae (Hienes) | | Hiena tacada (C. crocuta) |
---|
| Hiena bruna (H. brunnea) · Hiena ratllada (H. hyaena) |
---|
| Pròteles (P. cristatus) |
---|
|
---|
Felidae | Família gran recollida més avall |
---|
Viverridae | Família gran recollida més avall |
---|
Eupleridae | Família gran recollida més avall |
---|
|
|
|
---|
Felinae | | Guepard (Acinonyx jubatus) |
---|
Caracal | Gat daurat africà (C. aurata) · Caracal (C. caracal) |
---|
| Gat de Borneo (Catopuma badia) · Gat daurat asiàtic (Catopuma temminckii) |
---|
| Gat del desert xinès (Felis bieti) · Gat domèstic (Felis catus) · Gat de la jungla (Felis chaus) · Gat salvatge africà (F. lybica) · Gat de Pallas (Felis manul) · Gat de la sorra (Felis margarita) · Gat de peus negres (Felis nigripes) · Gat salvatge (Felis silvestris) |
---|
| Jaguarundi (H. yagouaroundi) |
---|
| L. braccatus · Gat de la Pampa ( Leopardus colocolo) · Gat de Geoffroy ( Leopardus geoffroyi) · Gat kodkod ( Leopardus guigna) · L. guttulus · Gat dels Andes ( Leopardus jacobitus) · L. narinensis · L. pajeros · Ocelot ( Leopardus pardalis) · L. pardinoides · Gat tigrat ( Leopardus tigrinus) · Gat margay ( Leopardus wiedii) |
---|
| Serval (Leptailurus serval) |
---|
| Linx del Canadà (Lynx canadensis) · Linx nòrdic (Lynx lynx) · Linx ibèric (Lynx pardinus) · Linx roig (Lynx rufus) |
---|
| Gat marbrat (Pardofelis marmorata) |
---|
| Gat de Bengala (Prionailurus bengalensis) · Gat capplà (Prionailurus planiceps) · Gat rovellat (Prionailurus rubiginosus) · Gat pescador (Prionailurus viverrinus) |
---|
Puma | Puma (Puma concolor) |
---|
|
---|
Pantherinae | | Pantera nebulosa (Neofelis nebulosa) · Pantera nebulosa de Borneo (Neofelis diardi) |
---|
| Lleó (Panthera leo) · Jaguar (Panthera onca) · Lleopard (Panthera pardus) · Tigre (P. tigris) · Pantera de les neus (P. uncia) |
---|
|
---|
|
|
|
---|
Paradoxurinae | | Binturong (Arctictis binturong) |
---|
| Civeta de palmera de dents petites (Arctogalidia trivirgata) |
---|
| Civeta de palmera de Sulawesi (Macrogalidia musschenbroekii) |
---|
| Civeta de palmera emmascarada (Paguma larvata) |
---|
| Civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus) · Civeta de palmera de Jerdon (Paradoxurus jerdoni) · Civeta de palmera daurada (Paradoxurus zeylonensis) |
---|
|
---|
Hemigalinae | | Civeta de palmera d'Owston (Chrotogale owstoni) |
---|
| Civeta llúdria (Cynogale bennettii) |
---|
| Civeta de palmera de Hose (Diplogale hosei) |
---|
| Civeta de palmera ratllada (Hemigalus derbyanus) |
---|
|
---|
Prionodontinae | | Linsang ratllat (Prionodon linsang) · Linsang tacat (Prionodon pardicolor) |
---|
|
---|
Viverrinae | | Civeta africana (Civettictis civetta) |
---|
| Geneta d'Etiòpia (Genetta abyssinica) · Geneta d'Angola (Genetta angolensis) · Geneta de Bourlon (Genetta bourloni) · Geneta crestada (Genetta cristata) · Geneta comuna (Genetta genetta) · Geneta de Johnston (Genetta johnstoni) · Geneta rubiginosa (Genetta maculata) · Geneta pardina (Genetta pardina) · Geneta aquàtica (Genetta piscivora) · G. poensis · Geneta servalina (Genetta servalina) · Geneta de Villiers (Genetta thierryi) · Geneta tacada (Genetta tigrina) · Geneta gegant (Genetta victoriae) |
---|
| Linsang de Leighton (Poiana leightoni) · Linsang africà (Poiana richardsonii) |
---|
| Civeta de Malabar (Viverra civettina) · Civeta tacada (Viverra megaspila) · Civeta malaia (Viverra tangalunga) · Civeta grossa de l'Índia (Viverra zibetha) |
---|
| Civeta petita de l'Índia (Viverricula indica) |
---|
|
---|
|
|
|
---|
Euplerinae | | Fossa (Cryptoprocta ferox) |
---|
| |
---|
Fossa | Civeta de Madagascar (Fossa fossana) |
---|
|
---|
Galidiinae | | Mangosta de cua anellada (Galidia elegans) |
---|
| Mangosta de bandes amples (Galidictis fasciata) · Mangosta de Wozencraft (Galidictis grandidieri) |
---|
| Mangosta de bandes estretes (Mungotictis decemlineata) |
---|
| Mangosta bruna de Madagascar (Salanoia concolor) · S. durrelli |
---|
|
---|
|
|
|
---|
Ursidae (Ossos) | | Panda gegant (A. melanoleuca) |
---|
| Os malai (H. malayanus) |
---|
| Os morrut (M. ursinus) |
---|
| Os d'antifaç (T. ornatus) |
---|
| Os negre americà (U. americanus) · Os bru (U. arctos) · Os polar (U. maritimus) · Os del Tibet (U. thibetanus) |
---|
|
---|
Mephitidae (Mofetes) | | Mofeta dels Andes (C. chinga) · Mofeta de la Patagònia (C. humboldtii) · Mofeta de nas porcí oriental (C. leuconotus) · Mofeta amazònica (C. semistriatus) |
---|
| Mofeta cuallarga (M. macroura) · Mofeta ratllada (M. mephitis) |
---|
| Toixó d'Indonèsia (M. javanensis) · Toixó de Palawan (M. marchei) |
---|
| Mofeta tacada meridional (S. angustifrons) · Mofeta tacada occidental (S. gracilis) · Mofeta tacada oriental (S. putorius) · Mofeta tacada nana (S. pygmaea) |
---|
|
---|
Procyonidae | | Olingo d'Allen ( B. alleni) · Olingo de Beddard ( B. beddardi) · Olingo de Gabbi ( B. gabbii) · B. medius · Olinguito ( B. neblina) |
---|
| Bassarisc de cua anellada (B. astutus) · Bassarisc centreamericà (B. sumichrasti) |
---|
| Coatí de nas blanc (N. narica) · Coatí sud-americà (N. nasua) |
---|
| |
---|
| Kinkajú (P. flavus) |
---|
| Os rentador menjacrancs (P. cancrivorus) · Os rentador (P. lotor) · Os rentador de Cozumel (P. pygmaeus) |
---|
|
---|
Ailuridae | | Panda vermell de l'Himàlaia (A. fulgens) · Panda vermell de la Xina (A. styani) |
---|
|
---|
|
|
|
---|
Otariidae (inclou els ossos marins i els lleons marins) | | Os marí sud-americà (A. australis) · Os marí de Nova Zelanda (A. forsteri) · Os marí de les Galápagos (A. galapagoensis) · Os marí antàrtic (A. gazella) · Os marí de Juan Fernández (A. philippii) · Os marí afroaustralià (A. pusillus) · Os marí de Guadalupe (A. townsendi) · Os marí subantàrtic (A. tropicalis) |
---|
| Os marí septentrional (C. ursinus) |
---|
| Lleó marí de Steller (E. jubatus) |
---|
| Lleó marí australià (N. cinerea) |
---|
| Lleó marí sud-americà (O. flavescens) |
---|
| Lleó marí de Nova Zelanda (P. hookeri) |
---|
| Lleó marí de Califòrnia (Z. californianus) · Lleó marí de les Galápagos (Z. wollebaeki) |
---|
|
---|
Odobenidae | |
---|
Phocidae | | Foca de cresta (C. cristata) |
---|
| Foca barbuda (E. barbatus) |
---|
| Foca grisa (H. grypus) |
---|
| Foca de bandes (H. fasciata) |
---|
| Foca lleopard (H. leptonyx) |
---|
| Foca de Weddell (L. weddellii) |
---|
| Foca menjacrancs (L. carcinophagus) |
---|
| Elefant merí septentrional (M. angustirostris) · Elefant merí meridional (M. leonina) |
---|
| Foca monjo del Mediterrani (M. monachus) |
---|
| Foca monjo de Hawaii (N. schauinslandi) |
---|
| Foca de Ross (O. rossi) |
---|
| Foca de Grenlàndia (P. groenlandicus) |
---|
| Foca tacada (P. largha) · Foca comuna (P. vitulina) |
---|
| Foca del Caspi (P. caspica) · Foca ocel·lada (P. hispida) · Foca del Baikal (P. sibirica) |
---|
|
---|
Canidae | Família gran llistada més avall |
---|
Mustelidae | Família gran llistada més avall |
---|
|
|
|
---|
Atelocynus | |
---|
Canis | Xacal ratllat ( C. adustus) · Xacal comú ( C. aureus) · Coiot ( C. latrans) · Llop daurat africà ( C. lupaster) · Llop ( C. lupus) · Xacal de llom negre ( C. mesomelas) · Xacal d'Etiòpia ( C. simensis) |
---|
Cerdocyon | Guineu menjacrancs (C. thous) |
---|
Chrysocyon | |
---|
Cuon | Cuó (C. alpinus) |
---|
Lycalopex | Guineu andina ( L. culpaeus) · Guineu grisa de Darwin ( L. fulvipes) · Guineu grisa argentina ( L. griseus) · Guineu d'Azara ( L. gymnocercus) · Guineu de Sechura ( L. sechurae) · Guineu cendrosa ( L. vetulus) |
---|
Lycaon | |
---|
Nyctereutes | |
---|
Otocyon | |
---|
Speothos | Gos dels matolls (S. venaticus) |
---|
Urocyon | Guineu grisa (U. cinereoargenteus) · Guineu grisa de les illes Santa Bàrbara (U. littoralis) |
---|
Vulpes | Guineu de Bengala (V. bengalensis) · Guineu de Blanford (V. cana) · Guineu del Cap (V. chama) · Guineu de l'estepa (V. corsac) · Guineu del Tibet (V. ferrilata) · Guineu àrtica (V. lagopus) · Guineu menuda (V. macrotis) · Guineu pàl·lida (V. pallida) · Guineu de Rüppell (V. rueppelli) · Guineu veloç (V. velox) · Guineu roja (V. vulpes) · Fennec (V. zerda) |
---|
|
|
|
---|
Guloninae | Eira | Taira (E. barbara) |
---|
| Golut (G. gulo) |
---|
| |
---|
| Marta pescadora (P. pennanti) |
---|
|
---|
Helictidinae | |
---|
Ictonychinae | | Grisó petit (G. cuja) · Grisó gros (G. vittata) |
---|
| |
---|
| |
---|
| Mostela ratllada sahariana (P. lybica) |
---|
| |
---|
| |
---|
|
---|
Lutrinae (Llúdries) | | Llúdria del Cap (A. capensis) · Llúdria d'ungles curtes oriental (A. cinerea) · Llúdria inerme del Congo (A. congicus) |
---|
| Llúdria marina (E. lutris) |
---|
| Llúdria de coll tacat (H. maculicollis) |
---|
| Llúdria del Canadà (L. canadensis) · Llúdria costanera sud-americana (L. felina) · Llúdria cuallarga (L. longicaudis) · Llúdria de Xile (L. provocax) |
---|
| Llúdria comuna (L. lutra) · Llúdria de Sumatra (L. sumatrana) |
---|
| Llúdria de l'Índia (L. perspicillata) |
---|
| Llúdria gegant (P. brasiliensis) |
---|
|
---|
Melinae | | Toixó de gola blanca (A. albogularis) · Toixó porcí (A. collaris) · Toixó porcí de Sumatra (A. hoevenii) |
---|
Meles | |
---|
|
---|
Mellivorinae | |
---|
Mustelinae | | |
---|
| Mostela tropical (N. africana) · Mostela de Colòmbia (N. felipei) · Mostela cuallarga (N. frenata) · Visó americà (N. vison) |
---|
|
---|
Taxidiinae | |
---|
|
|
Bases de dades taxonòmiques | ADW BioLib COL EOL FW ITIS MSW NCBI OTL WoRMS |
---|