Ludwig
Fitxa | ||
---|---|---|
Direcció | Luchino Visconti | |
Protagonistes | Helmut Berger Trevor Howard Silvana Mangano Gert Fröbe Helmut Griem Umberto Orsini John Moulder-Brown Sonia Petrovna Adriana Asti Marc Porel Nora Ricci Mark Burns Romy Schneider Gérard Herter Carla Mancini Eva Axén Folker Bohnet Heinz Moog Maurizio Bonuglia Henning Schlüter Friedrich von Ledebur Alexander Allerson Karl-Heinz Peters Alexander Stephan Alessandro Perrella Izabella Teleżyńska | |
Dissenyador de producció | Mario Chiari | |
Guió | Suso Cecchi D'Amico, Enrico Medioli i Luchino Visconti | |
Música | Jacques Offenbach | |
Fotografia | Armando Nannuzzi | |
Muntatge | Ruggero Mastroianni | |
Vestuari | Piero Tosi | |
Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer i Netflix | |
Dades i xifres | ||
País d'origen | França, Alemanya i Itàlia | |
Estrena | 18 gener 1973 | |
Durada | 184 min | |
Idioma original | italià francès | |
Rodatge | Múnic i Baviera | |
Color | en color | |
Pressupost | 12.000.000 DM | |
Descripció | ||
Gènere | cinema biogràfic, drama i cinema LGBT | |
Qualificació MPAA | PG | |
Lloc de la narració | Alemanya | |
Premis i nominacions | ||
Nominacions | ||
Premis | ||
|
Ludwig és una pel·lícula de 1973 dirigida per l'italià Luchino Visconti, que tracta de la vida del rei Ludwig II de Baviera. La protagonitza Helmut Berger com a Ludwig, Romy Schneider fa novament el paper d'Emperadriu Elisabet d'Àustria (ja l'havia fet a la pel·lícula de 1955 Sissi i a les seves dues seqüeles).[1] És una de les pel·lícules més llargues de la història del cinema (d'una duració de prop de cinc hores en la seva versió original, exactament de 4 h i 42 minuts; totes les altres versions són incompletes); la pel·lícula conta la història de l'últim rei de Baviera, Lluís II, la lenta decadència del jove monarca idealista, visionari, que preferia el somieig, l'art, la bellesa, l'amistat i l'amor a les càrregues del poder, que molts dels que estimava el van trair, que el seu poble va trair igualment, i que va acabar sent internat; es va ofegar, així com el seu metge, al llac de Starnberg, en circumstàncies misterioses.[2]
Repartiment
- Helmut Berger: Lluís II de Baviera
- Romy Schneider: Elisabet de Baviera
- Trevor Howard: Richard Wagner
- Silvana Mangano: Cosima von Bülow
- Gert Fröbe: el pare Hoffmann
- Helmut Griem: Comte Dürckheim
- Izabella Teleżyńska: Reina mare
- Umberto Orsini: Comte von Holnstein
- John Moulder-Brown: Príncep Otto
- Sonia Petrovna: Princesa Sophie
- Folker Bohnet: Josef Kainz (1858 - 1910)
- Heinz Moog: Professor Bernhard von Gudden (Johann Bernhard Aloys von Gudden: 1824 - 1866)
- Adriana Asti: Lila von Buliowski
- Marc Porel: Richard Hornig
- Nora Ricci: Comtessa Ida Ferenczy
- Mark Burns: Hans von Bülow
- Eva Axén: Maria
- Maurizio Bonuglia: Mayer
Producció
La pel·lícula es va rodar a Múnic i altres zones de Baviera: Roseninsel, el castell Berg, el llac Starnberg, el castell Herrenchiemsee, el castell Hohenschwangau, el Palau Linderhof, el Teatre Cuvilliés, el Palau de Nymphenburg, Ettal, Kaiservilla i el Castell de Neuschwanstein. Visconti va patir un accident vascular cerebral durant la gravació.[3]
Premis
- Dos premis David di Donatello 1973: al millor director i a la millor pel·lícula (compartit).
- Premi Especial David al millor actor: Helmut Berger.
- Dos premis Nastro d'argento del Sindacato Nazionale Giornalisti Cinematografici Italiani (SNGCI) en 1974: a la millor fotografia i a la millor escenografia.
- Romy Schneider va guanyar el premi Sant Jordi de cinematografia de 1982 a la millor interpretació en pel·lícula estrangera.
Referències
- ↑ «Die Götterdämmerung nach Luchino Visconti» (en alemany). Die Tageszeitung: taz, 04-09-2003, p. 23.
- ↑ Zeitung, Berliner. «Das Filmmuseum Berlin zeigt eine Sonderausstellung über Viscontis deutsche Trilogie: Der Trieb ist das deutsche Betriebsgeheimnis» (en alemany). Berliner Zeitung, 20-08-2003. [Consulta: 6 octubre 2021].
- ↑ «Ludwig». mondo-digital.com. [Consulta: 18 febrer 2022].
Bibliografia
- Giori, Mauro «A story of love and blood: the strange connection between Ludwig II, Luchino Visconti and Italian pornographic comic books». Porn Studies, vol. 2, 1, January 2015, pàg. 4–18. DOI: 10.1080/23268743.2014.993892.