Michał Kleofas Ogiński
Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 setembre 1765 Guzów (Polònia) |
Mort | 15 octubre 1833 (68 anys) Florència (Itàlia) |
Sepultura | Basílica de la Santa Creu |
Grand Treasurer of the Grand Duchy of Lithuania (en) | |
7 maig 1793 – 1795 (transferència de sobirania) ← Ludwik Tyszkiewicz (en) – Supressió del càrrec → | |
Grand porte-épée de Lituanie (fr) | |
4 agost 1789 – maig 1793 (promoció) ← Aleksander Maciej Ossoliński (en) | |
Dades personals | |
Residència | Florència (–1833) Itàlia (1823–) Vílnius (1817–) Sant Petersburg (1810–) Zaliessie (en) (1802–) Constantinoble (1794–) Gran Ducat de Lituània (1793–1794) Regne Unit (1791–1793) Països Baixos (1790–1791) París (dècada del 1790–1802) |
Activitat | |
Ocupació | compositor, polític, diplomàtic, ministre |
Activitat | 1788 - 1833 |
Membre de | |
Gènere | Òpera |
Moviment | Romanticisme musical |
Carrera militar | |
Conflicte | Insurrecció de Kościuszko |
Família | |
Família | Ogiński |
Cònjuge | Maria de Néri (1802–) Izabela Lasocka (1789–), divorci |
Fills | Amelia Załuska () Maria de Néri Franciszek Ksawery Ogiński () Izabela Lasocka Ireneusz Kleofas Ogiński () Maria de Néri Emma Ogińska () Maria de Néri |
Pares | Andrzej Ignacy Ogiński Michał Kazimierz, Prince Ogiński i Paula Szembek |
Premis
| |
Signatura | |
Michał Kleofas Ogiński (Guzów, 25 de setembre de 1765 - Florència, 15 d'octubre de 1833) va ser un polonès diplomàtic i polític, Gran Tresorer de Lituània, i un senador del tsar Alexandre I. També va ser un compositor de la música romàntica primerenca. Els seus forts sentiments patriòtics el portaren a una vida agitada i intensa que el portà a residir a França, Rússia, Turquia i Itàlia.
Fou diputat al Reichstag, legat extraordinari a Holanda i, el 1793, gran Maestre del Tresor, el càrrec del qual, el 1794, renuncià quan la revolució de Kościuszko per organitzar al seu càrrec un regiment de caçadors. Fracassada la lluita per a ells, fugí, però retornà el 1802 amb permís de l'emperador Alexandre I, vivint en la seva finca de Zalesie, de Vilnius. Després del Tractat de Tilsit passà amb els seus seguidors a França i Itàlia, retornant el 1810 a Polònia com a senador i conseller secret, marxant, finalment, el 1815 a Itàlia. El mateix que el seu oncle Michał Kazimierz, fou gran protector de les arts i especialment de la música, per a la qual posseïa especials disposicions. Va compondre un gran nombre de poloneses per a piano, que es popularitzaren arreu d'Europa, romances, marxes i diverses òperes. Les seves Poloneses per a piano, que assoleixen fugir als models vuit-centistes d'aquest gènere, com preparant el camí a les obres mestres de Chopin. També és autor d'unes interessants Mémoires sur la Pologne et les polonais depuis 1788-1815 (París, 1826).
Bibliografia
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 39, pàg. 848. (ISBN 84-239-4539-1)