Michelangelo Tamburini
![]() ![]() | |||||
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | 27 setembre 1648 ![]() Mòdena (Itàlia) ![]() | ||||
Mort | 28 febrer 1730 ![]() Roma ![]() | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Religió | Catolicisme ![]() | ||||
Activitat | |||||
Ocupació | filòsof ![]() | ||||
Orde religiós | Companyia de Jesús ![]() |
Michelangelo Tamburini (27 de setembre de 1648 - † 28 de febrer de 1730) fou General de la Companyia de Jesús.[1]
Fou successivament professor de filosofia i teologia, rector de col·legis, provincial venecià, secretari general, vicari general i superior general des del 31 de gener del 1706 fins a la seva mort.
En aquella època es va produir la controvèrsia dels ritus, que conclogué amb la derrota de l'orde i amb la crisi de les missions asiàtiques. Patiren els edictes de l'enemic dels jesuïtes, l'arquebisbe de París, Louis-Antoine de Noailles. D'altra banda, gràcies a un acord amb Pere el Gran, Tamburini amplià les activitats a Rússia.
Eficaç fou també la lluita contra el jansenisme, on obtingué el ple suport del papa i de Lluís XIV de França. Contribuí, a més a més, a molts dels èxits de la Companyia de Jesús, com les reduccions al Paraguai.[2]