Minois dryas

Infotaula d'ésser viuMinois dryas Modifica el valor a Wikidata

Imago a Espiye, Giresun, Turquia  
Dades
Hoste
Bromus, Arrhenantherum, Poa, Festuca, Lolium, Agrostis, civada i Dactylis Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN174364 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaNymphalidae
TribuSatyrini
GènereMinois
EspècieMinois dryas Modifica el valor a Wikidata
(Scopoli, 1763)

Minois dryas és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.[1]

Distribució

S'estén des de l'extrem nord de la península Ibèrica i per gran part del sud de l'Europa central, incloent França, excepte els extrems nord i nord-oest, Suïssa, nord d'Itàlia, sud d'Alemanya, sud de Polònia i els Balcans fins al nord de Grècia. També és present a Turquia, oest i Àsia central, fins a Mongòlia i el Japó.[2][3] A la península Ibèrica només es troba a la Serralada Cantàbrica i extrem oest dels Pirineus.[3]

Descripció

Envergadura alar d'entre 47 i 61 mm. Dimorfisme sexual poc evident per, en el cas de les femelles, tenir un color més pàl·lid, ocels més prominents i mida superior. Anvers de color bru fosc amb dos grans ocels negres amb centre blavós a la part exterior de l'ala anterior, mentre que l'ala posterior només en presenta un de petit. Revers de l'ala anterior similar a l'anvers. L'ala posterior és bru fosc amb una banda blanquinosa i una de fosca a la part exterior, d'intensitat variable.[3][4]

  • Minois dryas ♂
    Minois dryas
  • Minois dryas ♂ △
    Minois dryas ♂ △
  • Femella anvers
    Femella anvers
  • Femella revers
    Femella revers
  • Mascle revers
    Mascle revers


Hàbitat

Zones seques, herboses o arbustives; també en camps de conreu.[3] Rang altitudinal des del nivell del mar fins als 1600 m.[3] L'eruga s'alimenta de diverses gramínies i ciperàcies, sobretot Festuca o Bromus, però també Brachypodium pinnatum, Dactylis glomerata, Molina caerulea i Carex, entre d'altres.[3][4]

Període de vol i hibernació

Vola en una sola generació entre principi de juny i mitjans de setembre.[3] Hiberna com a eruga.[4]

Espècies ibèriques similars

Referències

  1. «Funet» (en anglès). [Consulta: 26 març 2024].
  2. «Minois dryas» (en anglès). UICN, 29-01-2009. [Consulta: 26 març 2024].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2. 

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
  • Asturnatura (castellà)
  • Biodiversidad Virtual (castellà)
  • European Butterflies (anglès)


Bases de dades taxonòmiques
BOLD BioLib FE GBIF IN NCBI OTL