Nagyagita

Nagyagita
Fórmula química	Pb₅Au(Te, Sb)₄S5-8
Epònim	Săcărâmb (en)
Localitat tipus	Săcărâmb (en)
Classificació
Categoria	sulfurs > sulfosals
Nickel-Strunz 10a ed.	02.HB.20a
Nickel-Strunz 9a ed.	2.HB.20a
Nickel-Strunz 8a ed.	II/C.04
Dana	02.11.10.01
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	cristalls tabulars (sovint doblegat), també massiu granular
Color	gris acer fosc
Macles	macles de làmines creuades observades en seccions {001}
Exfoliació	{010} perfecta, {101} excel·lent
Tenacitat	flexible
Duresa	1 a 1,5
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	gris o negra
Diafanitat	opaca
Gravetat específica	7,35 a 7,49
Densitat	7,5
Pleocroisme	feble
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Ngy
Referències	[1]

La nagyagita és un mineral de la classe dels sulfurs, que rep el nom del jaciment romanès de Nagyag, on va ser descoberta l'any 1845.

La nagyagita és una sal sulfur de diversos metalls en quantitat variable: plom, antimoni, or i tel·luri. A més dels elements de la seva fórmula, Pb₅Au(Te, Sb)₄S_5-8, sol portar com a impureses: plata, ferro i bismut. Cristal·litza en el sistema monoclínic, formant cristalls tabulars, sovint també doblegats. És un mineral molt tou, sent la seva duresa d'1 a 1,5 mesurada a l'escala de Mohs. També s'hi pot trobar de manera massiva i granular. Es pot confondre fàcilment amb la tetradimita. És un mineral buscat com a mena d'or, per l'alt preu d'aquest metall.

Es forma en filons hidrotermals epitèrmics que contenen minerals de l'or i del tel·luri. Sol trobar-se associada a altres minerals com: altaïta, petzita, silvanita, telurantimoni, coloradoïta, krennerita, arsènic natiu, or natiu, proustita, rodocrosita, arsenopirita, esfalerita, tetraedrita, calaverita, telurobismutita, galena o pirita.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nagyagita