Neotantra

El neotantra, desenvolupat des del segle xx i impulsat pel moviment de la New Age, es pot definir com la interpretació literal d'algunes metàfores amb al·lusió sexual d'algunes de les escoles de tantra.[1] És un fenomen fonamentalment caucàsic orientat a una nova espiritualitat desrepresora, basat fonamentalment en els aspectes genital és i sexual és l'home.[2][3]

A Occident, sovint s'ha entès el terme 'tantra' com si es referís exclusivament a pràctiques sexuals que busquen despertar l'energia kundalini mitjançant el que en l'hinduisme es coneix com a maithuná (terme sànscrit que significa acte sexual) Aquesta interpretació del 'tantra' com referint-se exclusivament a una via basada en la unió sexual es coneix com a neotantra.

Una concepció freqüent sobre el neotantra és veure'l com el «tantra occidental», desenvolupat a partir del segle xx i relacionat en part amb la Nova Era i el que es va donar a anomenar «el ioga del sexe» o «ioga sexual».[4]

Aquesta perspectiva és tendenciosa; sota la premissa del relativisme ètic quant a les pràctiques religioses, va aconseguir nombrosos adeptes hostils al conservadorisme sexual a Occident i el món islàmic.

Aquesta important majoria consumista ha donat dinàmica al mercat eròtic i va ser legitimada per aquesta raó; no obstant això, els estudis objectius sobre religions comparades confirma que l'ascetisme budista no dista del cristià, i que l'exercici tàntric sexual no és hedonista ni persegueix el plaer perquè sí. (Norbu, 1996)

Pel que sembla, la finalitat d'aquesta pràctica era dominar la gana sexual de tal manera, que l'erecció immòbil del penis duri hores sense arribar a ejacular.[5]

No pot definir-se com a religió ni com a filosofia i tampoc arriba a ser un moviment. Es tracta d'una sèrie de preceptes que posa a l'home més sentit de llibertat i al mateix temps de responsabilitat personal. No està sustentat en els pilars d'entrenament de la mà d'un guia, mestre o iniciat ni en els conceptes bàsics subjacents en el tantra.

En gran manera és un conjunt de pràctiques sexuals que sol estar relacionat amb la metafísica i el pensament màgic en alguns dels seus representants.

Referències

  1. ↑ «Neotantra vs. Tantra - Is There a Difference? - somananda.org» (en anglès). [Consulta: 25 novembre 2018].
  2. ↑ Yoga Spandakarika: The Sacred Texts at the Origins of Tantra, Daniel Odier (2004)
  3. ↑ The Yoga of Delight, Wonder, and Astonishment, A Translation of the Vijnaya-bhairava, Jaideva Singh, Motilal Banarsidass Publisher (1991)
  4. ↑ Sir John Woodroffe. The Serets of Tantric and Shaktic Yoga. Dover Publications NY 1974. p 313
  5. ↑ Tantra: The Path of Ecstasy, Georg Feuerstein, Shambala Press (1998),

Bibliografia

  • Anand, Margot. The New Art of Sexual Ecstasy. Nova York: HarperCollins, 2003. 
  • Avinasha, B. The Ipsalu Formula – A Method for Tantra Bliss. Valley Village, Los Angeles, California.: Ipsalu Publishing, 2003. 
  • Batchelor, S. (ed., 1987). The Jewel in the Lotus: A Guide to the Buddhist Traditions of Tibet. London, UK: Wisdom Publications.
  • Bharati, A. (1993). Tantric Traditions. Delhi, India: Hindustan Publishing Company.
  • Douglas, N. (1997). Spiritual Sex: Secrets of Tantra from the Ice Age to the New Millennium. New York: Simon & Schuster.
  • Douglas, N. and Slinger, P. (1979). Sexual Secrets: The Alchemy of Ecstasy. New York: Destiny Books, ISBN 0892810106
  • Eden, D., Feinstein, D., & Myss, C. (1999). Energy Medicine. New York: Tarcher/Putnam.
  • Feuerstein, G. (1998). Tantra: The Path of Ecstasy. Boston: Shambhala.
  • Gerber, R. (2001). Vibrational Medicine. Rochester, Vermont: Bear & Company.
  • Osho [Rajneesh, B. S.]. (1976). The Tantra Experience: Discourses on the Royal Song of Saraha (2 volumes). Cologne, Germany: Rebel Publishing Company.
  • Saraswati, S. S. (2003). Kundalini Tantra. Munger, India: Yoga Publications Trust.
  • Sarita, M. A., & Geho, S. A. (2001). Tantric Love. Nova York: Simon & Schuster.