Nits de Harlem

Infotaula de pel·lículaNits de Harlem
Harlem Nights Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióEddie Murphy Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Eddie Murphy
Richard Pryor
Redd Foxx
Danny Aiello
Charlie Murphy
Michael Lerner
Della Reese
Berlinda Tolbert
Lela Rochon
Stan Shaw
Arsenio Hall
David Marciano
Jasmine Guy Modifica el valor a Wikidata
ProduccióMark Lipsky (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióEddie Murphy Modifica el valor a Wikidata
MúsicaHerbie Hancock Modifica el valor a Wikidata
FotografiaWoody Omens Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAlan Balsam Modifica el valor a Wikidata
ProductoraParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1989 Modifica el valor a Wikidata
Durada111 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost30.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de robatoris, comèdia dramàtica, comèdia, hood film i cinema romàntic Modifica el valor a Wikidata
Temacrim organitzat Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNova York i Harlem Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Oscar al millor vestuari (1990)
Premi Golden Raspberry al pitjor director (1990)
Premi Golden Raspberry al pitjor guió (1990) Modifica el valor a Wikidata


Premis
Premi Golden Raspberry al pitjor guió (1990) Modifica el valor a Wikidata



IMDB: tt0097481 Filmaffinity: 578695 Allocine: 40642 Rottentomatoes: m/harlem_nights Mojo: harlemnights Allmovie: v21583 TCM: 16803 Metacritic: movie/harlem-nights TV.com: movies/harlem-nights Modifica els identificadors a Wikidata

Nits de Harlem (títol original: Harlem Nights) és un film americà dirigida per Eddie Murphy el 1989. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

A Harlem, « Sugar » Ray és el patró d'un casino clandestí, ha de fer cara a les pressions, tant d'altres pistolers com les dels policies corruptes que voldrien veure'l fora de joc. Però al món del crim organitzat dels anys 1920, tots els cops baixos són permesos.[2]

Repartiment

  • Eddie Murphy: Quick
  • Richard Pryor: Sugar Ray
  • Danny Aiello: Phil Cantone
  • Redd Foxx: Bennie Wilson
  • Michael Lerner: Bugsy Calhoune
  • Della Reese: Vera
  • Berlinda Tolbert: Annie
  • Stan Shaw: Jack Jenkins
  • Jasmine Guy: Dominique La Rue
  • Vic Polizos: Richie Vento
  • Lela Rochon: Sunshine
  • David Marciano: Tony
  • Arsenio Hall: El germà de Tommy Small

Premis i nominacions

  • Aquest film va ser nominat als Oscars l'any 1990 en la categoria millor vestuari (Joe I. Tompkins)
  • Eddie Murphy va aconseguir el premi Razzie Awards 1989 com a pitjor director.

Referències

  1. «Nits de Harlem». esadir.cat.
  2. «Harlem Nights». The New York Times.
  • Vegeu aquesta plantilla
Premi Golden Raspberry al pitjor guió
Dècada del 1980
  • Bronte Woodard i Allan Carr – Can't Stop the Music (1980)
  • Frank Yablans, Frank Perry, Tracy Hotchner, i Robert Getchell – Mama estimada (1981)
  • Robin Moore i Laird Koenig – Inchon (1982)
  • John Kershaw, Shawn Randall, i Ellen Shephard – The Lonely Lady (1983)
  • John Derek – Bolero (1984)
  • Sylvester Stallone, James Cameron, i Kevin Jarre – Rambo 2 (1985)
  • Willard Huyck i Gloria Katz – Howard the Duck (1986)
  • Jonathan Reynolds i Bill CosbyLeonard Part 6 (1987)
  • Heywood Gould – Cocktail (1988)
  • Eddie MurphyNits de Harlem (1989)
Dècada del 1990
  • Daniel Waters, James Cappe, i David Arnott – The Adventures of Ford Fairlane (1990)
  • Steven E. de Souza, Daniel Waters, Bruce Willis, i Robert Kraft – El gran falcó (1991)
  • Blake Snyder, William Osborne, i William Davies – Stop! Or My Mom Will Shoot (1992)
  • Amy Holden Jones – Una proposició indecent (1993)
  • Tom S. Parker, Jim Jennewein, Steven E. de Souza, i altres – The Flintstones (1994)
  • Joe Eszterhas – Showgirls (1995)
  • Andrew BergmanStriptease (1996)
  • Eric Roth i Brian Helgeland – El missatger del futur (1997)
  • Joe Eszterhas – An Alan Smithee Film: Burn Hollywood Burn (1998)
  • Jim Thomas, John Thomas, S. S. Wilson, Brent Maddock, Jeffrey Price i Peter S. Seaman – Wild Wild West (1999)
Dècada del 2000
  • Corey Mandell i J. David Shapiro – Camp de batalla: la Terra (2000)
  • Tom Green i Derek Harvie – Freddy Got Fingered (2001)
  • George Lucas i Jonathan Hales – Star Wars episodi II: L'atac dels clons (2002)
  • Martin BrestUna relació perillosa (2003)
  • Theresa Rebeck, John Brancato i Michael Ferris, i John Rogers – Catwoman (2004)
  • Jenny McCarthy – Dirty Love (2005)
  • Leora Barish i Henry BeanBasic Instinct 2 (2006)
  • Jeffrey Hammond – I Know Who Killed Me (2007)
  • Mike Myers i Graham Gordy – The Love Guru (2008)
  • Ehren Kruger, Alex Kurtzman, i Roberto OrciTransformers: Revenge of the Fallen (2009)
Dècada del 2010
  • M. Night ShyamalanThe Last Airbender (2010)
  • Steve Koren, Adam Sandler, i Ben Zook – En Jack i la seva germana bessona (2011)
  • David Caspe – That's My Boy (2012)
  • Steve Baker, Ricky Blitt, Will Carlough, Tobias Carlson, Jacob Fleisher, Patrik Forsberg, Will Graham, James Gunn, Claes Kjellstrom, Jack Kukoda, Bob Odenkirk, Bill O'Malley, Matthew Alec Portenoy, Greg Pritikin, Rocky Russo, Olle Sarri, Elizabeth Wright Shapiro, Jeremy Sosenko, Jonathan van Tulleken, i Jonas Wittenmark – Movie 43 (2013)
  • Darren Doane i Cheston Hervey – Saving Christmas (2014)
  • Kelly Marcel – Cinquanta ombres d'en Grey (2015)
  • Chris Terrio i David S. Goyer – Batman contra Superman: L'alba de la justícia (2016)
  • Tony Leondis, Eric Siegel, i Mike White – Emoji: La pel·lícula (2017)
  • Niall Leonard – Cinquanta ombres alliberades (2018)
  • Lee Hall i Tom HooperCats (2019)
Dècada del 2020
  • Tomasz Klimala, Barbara Białowąs, Tomasz Mandes, i Blanka Lipińska – 365 dni (2020/21)
  • Joe DiPietro i David BryanDiana: The Musical (2021)
  • Andrew Dominik – Blonde (2022)
  • Rhys Frake-Waterfield – Winnie-the-Pooh: Blood and Honey (2023)