Portada
Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar.
753.261 articles
1.264 participants actius
Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar
753.261 articles
1.264 participants actius
Col·labora-hi | Article a l'atzar |
- Article del diaParaceraterisEls paracerateris (Paraceratherium) són un gènere extint de perissodàctils prehistòrics que inclouen alguns dels mamífers terrestres més grossos que han existit mai. Visqueren durant l'Oligocè i se n'han trobat fòssils a gran part d'Euràsia, des dels Balcans fins a la Xina. Els paracerateris formen part dels indricoterins, una subfamília d'hiracodòntids. El nom Paraceratherium significa 'proper a la bèstia sense banyes' i es refereix a Aceratherium, un gènere que anteriorment es considerava que estava relacionat amb aquests animals. L'estil de vida dels paracerateris hauria pogut ser semblant al dels mamífers grossos d'avui en dia, com ara els elefants i els rinoceronts. La seva mida feia que tinguessin pocs depredadors i un ritme reproductiu lent. Els paracerateris eren animals brostejadors que s'alimentaven principalment de fulles, plantes toves i matolls. Els seus hàbitats anaven des dels deserts àrids amb pocs arbres fins als boscos subtropicals. No s'han determinat les causes de la seva extinció, tot i que s'han avançat diverses teories. - Vegeu informació sobre la imatge
Paracerateris
Els paracerateris (Paraceratherium) són un gènere extint de perissodàctils prehistòrics que inclouen alguns dels mamífers terrestres més grossos que han existit mai. Visqueren durant l'Oligocè i se n'han trobat fòssils a gran part d'Euràsia, des dels Balcans fins a la Xina. Els paracerateris formen part dels indricoterins, una subfamília d'hiracodòntids. El nom Paraceratherium significa 'proper a la bèstia sense banyes' i es refereix a Aceratherium, un gènere que anteriorment es considerava que estava relacionat amb aquests animals.
L'estil de vida dels paracerateris hauria pogut ser semblant al dels mamífers grossos d'avui en dia, com ara els elefants i els rinoceronts. La seva mida feia que tinguessin pocs depredadors i un ritme reproductiu lent. Els paracerateris eren animals brostejadors que s'alimentaven principalment de fulles, plantes toves i matolls. Els seus hàbitats anaven des dels deserts àrids amb pocs arbres fins als boscos subtropicals. No s'han determinat les causes de la seva extinció, tot i que s'han avançat diverses teories.
- Imatge del diaRetrat de Bjørnstjerne Bjørnson, escriptor noruec Premi Nobel de Literatura el 1903 - Vegeu informació sobre la imatge
Imatge del dia
Retrat de Bjørnstjerne Bjørnson, escriptor noruec Premi Nobel de Literatura el 1903
- Projecte destacatEls 10 000Prosseguim amb l'esforç col·lectiu en el Viquiprojecte dels 10 000, el repte per a posicionar la nostra llengua el més amunt possible al rànquing interlingüístic dels deu mil articles fonamentals!
(Informació de la imatge)Projecte destacat: Els 10 000
Prosseguim amb l'esforç col·lectiu en el Viquiprojecte dels 10 000, el repte per a posicionar la nostra llengua el més amunt possible al rànquing interlingüístic dels deu mil articles fonamentals!
(Informació de la imatge)
Paracerateris
Els paracerateris (Paraceratherium) són un gènere extint de perissodàctils prehistòrics que inclouen alguns dels mamífers terrestres més grossos que han existit mai. Visqueren durant l'Oligocè i se n'han trobat fòssils a gran part d'Euràsia, des dels Balcans fins a la Xina. Els paracerateris formen part dels indricoterins, una subfamília d'hiracodòntids. El nom Paraceratherium significa 'proper a la bèstia sense banyes' i es refereix a Aceratherium, un gènere que anteriorment es considerava que estava relacionat amb aquests animals.
L'estil de vida dels paracerateris hauria pogut ser semblant al dels mamífers grossos d'avui en dia, com ara els elefants i els rinoceronts. La seva mida feia que tinguessin pocs depredadors i un ritme reproductiu lent. Els paracerateris eren animals brostejadors que s'alimentaven principalment de fulles, plantes toves i matolls. Els seus hàbitats anaven des dels deserts àrids amb pocs arbres fins als boscos subtropicals. No s'han determinat les causes de la seva extinció, tot i que s'han avançat diverses teories.
Imatge del dia
Retrat de Bjørnstjerne Bjørnson, escriptor noruec Premi Nobel de Literatura el 1903
(Informació de la imatge)
Projecte destacat: Els 10 000
Prosseguim amb l'esforç col·lectiu en el Viquiprojecte dels 10 000, el repte per a posicionar la nostra llengua el més amunt possible al rànquing interlingüístic dels deu mil articles fonamentals!
(Informació de la imatge)
Eslovènia reconeix l'estat de Palestina en una moció aprovada pel parlament, pocs dies després de fer-ho Espanya, Noruega i Irlanda.
El govern federal dels Estats Units restringeix les sol·licituds d'asil a 2.500 immigrants indocumentats per dia a la frontera amb Mèxic.
La productora valenciana María Zamora rep el Premi Nacional de Cinematografia del Ministeri de Cultura pel seu treball actiu en el cinema independent espanyol.
En les eleccions federals de Mèxic, la candidata Claudia Sheinbaum supera la principal rival Xóchitl Gálvez per trenta punts i, aixi doncs, serà la primera presidenta del país.
Frontera entre Mèxic i els Estats Units a Mexicali (Baixa Califòrnia)
Defuncions recents: Brigitte Bierlein · Barbara Stewart · Edgardo Cozarinsky · Philippe Leroy
- Aleix Sarri i Camargo (Barcelona, 1985) és un polític català, va ser coordinador de la política internacional del departament de la presidència durant el mandat del 131è president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra.(Informació sobre la imatge)
- À Punt FM (també anomenada La ràdio d'À Punt o, simplement, À Punt Ràdio) és l'emissora de ràdio de l'empresa pública valenciana de mitjans de comunicació À Punt Mèdia.(Informació sobre la imatge)
- Coalició per una Europa Solidària (en castellà: Coalición por una Europa Solidaria, en basc: Europa Solidarioaren Aldeko Koalizioa, en gallec: Coalición por unha Europa Solidaria) (CEUS) és una coalició electoral formada per partits nacionalistes i regionalistes, de centreesquerra a centredreta, per concórrer a les eleccions al Parlament Europeu de 2019.(Informació sobre la imatge)
- David Madí i Cendrós (Barcelona, 19 de febrer de 1971) és un polític català, d'ideologia nacionalista i liberal, que ha estat portaveu i secretari executiu de comunicació i estratègia de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).(Informació sobre la imatge)
Commons |
*Projecte sense versió en català o parcialment traduït |