Rafael Cavanillas Prosper

Plantilla:Infotaula personaRafael Cavanillas Prosper

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 juliol 1899 Modifica el valor a Wikidata
Palau del Marqués de Dos Aigües (Comarca de València) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 desembre 1998 Modifica el valor a Wikidata (99 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra
25 octubre 1963 – 13 juliol 1965
← Ramón Gotarredona Prats – César Mantilla Lautrec →
Procurador a Corts
27 juny 1963 – 8 novembre 1963
← Fermín Gutiérrez de Soto – Gregorio López Muñiz →
Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Capità general de les Illes Balears
22 desembre 1962 – 6 abril 1963
← Mariano Alonso Alonso – Ramón Rodríguez Vita → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómilitar, polític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militartinent general Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1963)  Gran Creu de l'Orde de Cisneros
  • (1962, 1965)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc Modifica el valor a Wikidata

Rafael Cavanillas Prosper (Palau del Marqués de Dos Aigües, 13 de juliol de 1899 - Madrid, 20 de desembre de 1998) va ser un militar espanyol. Combatent «nacional» en la Guerra civil espanyola, durant la Dictadura franquista exerciria diversos càrrecs arribant a ser cap d'Estat Major Central de l'Exèrcit de Terra.

Biografia

Militar professional, pertanyia a l'arma d'infanteria i estava especialitzat en Estat Major.

Va prendre part en la Guerra civil, lluitant al costat de les forces del Bàndol revoltat. Arribaria a ser cap d'Estat Major de la 4a. Divisió de Navarra,[1] prenent part en les batalles de Terol, Aragó, Llevant o l'Ebre.

Durant la Dictadura franquista va continuar la seva carrera en l'Exèrcit, on exerciria càrrecs importants. Va ser un estret col·laborador del director general d'Ensenyament militar, el general Camilo Alonso Vega,[a] aconseguint organitzar l'estructura de la Escola d'Estat Major.[2] Posteriorment va exercir el càrrec de cap d'Estat Major del Cos d'Exèrcit n. 1 —corresponent a la I Regió Militar— i comandant de la 72a Divisió. També va manar la XI Divisió experimental pentòmica,[3] creada en 1959 seguint el model de les divisions pentòmiques organitzades per l 'Exèrcit dels Estats Units.[4]

Després d'exercir uns mesos com a Capità general de les Illes Balears, en 1963 va ser nomenat Cap d'Estat Major Central de l'Exèrcit de Terra, en substitució del general Ramón Gotarredona.[5] Des del seu càrrec com a cap de l'Estat Major recolzaria al general Juan Domingo Perón en el seu fallit intent de tornar a Argentina en 1964.[6] Cavanillas es va mantenir en aquest càrrec fins a 1965.

També va ser president del Consell Suprem de Justícia Militar, així com procurador a les Corts franquistes.[7] Va arribar a aconseguir el rang de tinent general.[8]

Vida privada

Fos de l'àmbit militar també es va dedicar al món dels negocis. Va formar part del consell d'administració de Sofico,[8] empresa de la qual seria vicepresident. Implicat en la fallida de Sofico (al juny de 1975),[9][10] va haver de comparèixer en els tribunals,[11] si bé Cavanillas no seria processat per la justícia espanyola.[10]

Estava casat amb Dolores Cisneros Asensio. Tenia dues filles: María Victoria y María Paloma Cabanillas de Ysasi.[12]

Notes

  1. ↑ Durant la contesa Cavanillas ja va servir a les ordres de Camilo Alonso Vega, comandant de la 4a. Divisió de Navarra.[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Engel, 2000, p. 19.
  2. ↑ Puell de la Vila, 1997, p. 123.
  3. ↑ Fernández López, 2007, p. 196.
  4. ↑ Cardona, 1990, p. 191.
  5. ↑ Cardona, 2003, p. 326.
  6. ↑ Figallo, 2014, p. 167.
  7. ↑ Maestre Rosa, 1977, p. 590.
  8. ↑ 8,0 8,1 Sánchez Soler, 2001, p. 220.
  9. ↑ Ynfante, 1975, p. 73.
  10. ↑ 10,0 10,1 Cardona, 2003, p. 371.
  11. ↑ de las Heras i Villarín, 1976, p. 56.
  12. ↑ «Esquela del Excelentísimo Señor D. Rafael María Cavanillas Prosper». , 22-12-1998, p. 101 [Consulta: 30 octubre 2017].

Bibliografia

  • Cardona, Gabriel. El problema militar en España. Madrid: Historia 16, 1990. 
  • Cardona, Gabriel. El gigante descalzo. El ejército de Franco. Aguilar, 2003. 
  • de las Heras, Jesús. El último año de Franco. Diario político español 1975. Madrid: Ed. Sedmay, 1976. 
  • Engel, Carlos. Historia de las divisiones del ejército nacional. Almena Ediciones, 2000. 
  • Fernández López, Rafael. De instituto psiquiátrico "La milagrosa" a base Primo de Rivera "Vulgo manicoio" 1926-2007. Cultiva Libros, 2007. 
  • Figallo, Beatriz. Argentina y España: Entre la pasión y el escepticismo. Editorial Teseo, 2014. 
  • Maestre Rosa, Julio. Procuradores en Cortes, 1943-1976. Editorial Tecnos, 1977. 
  • Puell de la Villa, Fernando. Gutiérrez Mellado. Un militar del siglo XX (1912-1995). Biblioteca Nueva, 1997. 
  • Sánchez Soler, Mariano. Ricos por la patria. Plaza & Janés Editores, 2001. 
  • Ynfante, Jesús. Los negocios ejemplares. Matesa-Sofico-Los negocios del "Caudillo"-Rumasa. Editorial Monipodio, 1975.