Rafael Hierro Martínez

Plantilla:Infotaula personaRafael Hierro Martínez
Biografia
Naixement22 agost 1893 Modifica el valor a Wikidata
Mortsetembre 1965 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Director General de Seguretat
27 de juny de 1951 – 14 de juny de 1957
Carlos Arias Navarro →
  Governador civil d'A Corunya
18 de març de 1949 – 16 de març de 1951
← Antonio Martín-Ballestero Costea
Dades personals
Residènciaavenida de los Toreros Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Partit Falange Española de las JONS
Carrera militar
Rang militartinent general Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1961)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc
  • (1951)  Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild Modifica el valor a Wikidata
Llista
Director general de Seguretat
1951 – 1957
Governador civil de la província de la Corunya
1949 – 1951 Modifica el valor a Wikidata

Rafael Hierro Martínez (c. 1893-Madrid, setembre de 1965) va ser un militar espanyol, general de l'Exèrcit, governador civil de la província de La Corunya i director general de Seguretat durant la dictadura franquista.

Biografia

El seu naixement es data sense confirmació cap a 1893.[1] Designat cap provincial del Moviment i governador civil de la província de la Corunya en 1949,[2][3] va estar al capdavant de la governació civil fins a 1951.[4]

Durant 1951 exerciria breument com a inspector general de la Policia Armada i de Trànsit. Va exercir després el càrrec de director general de Seguretat entre 1951 i 1957,[5] substituint al també militar Francisco Rodríguez Martínez.[6] Va ser nomenat fill adoptiu de la ciutat de Santiago de Compostel·la en 1952.[7] Durant el seu mandat, en 1953, van tenir lloc les tortures al militant socialista Tomás Centeno Sierra en la seu de la Direcció general de Seguretat en la madrilenya Puerta del Sol.[6] Membre de la Comissió Nacional d'Homenatge als Cavallers ExCombatents de les Campanyes d'Ultramar, creada el gener de 1956 per homenatjar a combatents a Cuba, Filipines i Puerto Rico,[8] va morir al setembre de 1965 a Madrid.[2][3][1]

Des de 1966 dona nom a un carrer de Madrid,[9] la travessia del general Hierro Martínez.[1]

Reconeixements

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Ortiz Mateos, 2015.
  2. ↑ 2,0 2,1 Cifra, 1965, p. 7.
  3. ↑ 3,0 3,1 «El general Hierro Martínez». ABC [Madrid], 16-09-1965, pàg. 63.
  4. ↑ Clara, 2002, p. 466.
  5. ↑ Clara 2002, p. 463 ; Marín Corbera 2013, p. 276.
  6. ↑ 6,0 6,1 Torrús, 2016.
  7. ↑ Mosteiro, 2007.
  8. ↑ Nicolás Marín, 1998, p. 42-43.
  9. ↑ «Travesía del General Hierro Martínez». cllejero.net. [Consulta: 21 agost 2017].
  10. ↑ Ministerio del Ejército: «Decretos de 2 de junio de 1951 por los que se concede la Gran Cruz de la Real y Militar Orden de San Hermenegildo a los Generales de Brigada de Estado Mayor, Infantería y Artillería don Enrique González Pons, don Rafael Hierro Martínez y don Antonio Ordovás y de la Fuente». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva, pàg. 2743. ISSN: 0212-033X.
  11. ↑ Ministero del Ejército: «Decreto 1477/1961, de 17 de julio, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden del Mérito Militar, con distintivo blanco, al General de División don Rafael Hierro Martínez». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva, pàg. 12303. ISSN: 0212-033X.

Bibliografia

  • Cifra «Fallecimiento del General Hierro Martínez, ex director general de Seguridad». La Vanguardia Española [Barcelona], 16-09-1965, pàg. 7.
  • Clara, Josep «Militarismo político y gobiernos civiles durante el franquismo». Anales de Historia Contemporánea. Ediciones de la Universidad de Murcia [Murcia], 18, 2002. Arxivat de l'original el 2018-01-15. ISSN: 0212-6559 [Consulta: 17 juny 2018].
  • Marín Corbera, Martí «Los gobernadores civiles del Franquismo, 1936-1949: seis personajes en busca de autor». Historia y Política. Universidad Complutense de Madrid, Universitat Nacional d'Educació a Distància i Centro de Estudios Políticos y Constitucionales [Madrid], 29, 2013. ISSN: 1575-0361.
  • Mosteiro, Marga. «Franco y 25 de sus ministros tienen medallas de la ciudad», 23-11-2007.
  • Nicolás Marín, María Encarna «Militarismo político y gobiernos civiles durante el franquismo». Anales de Historia Contemporánea. Ediciones de la Universidad de Murcia [Murcia], 14, 1998. Arxivat de l'original el 2018-06-18. ISSN: 0212-6559 [Consulta: 17 juny 2018].
  • Ortiz Mateos, Antonio «Pervivencia del franquismo en el callejero madrileño». Crónica Popular. Renovación Editorial [Madrid], 20-04-2015. Arxivat de l'original el 2016-09-27. ISSN: 2386-9879 [Consulta: 17 juny 2018].
  • Torrús, Alejandro «Voces desde el palacio del horror franquista». Público, 17-04-2016.