Regió atlàntica nord-americana
Tipus | Ecoregió | ||
---|---|---|---|
La regió atlàntica nord-americana és una regió florística dins del regne holàrtic va ser identificada per Armèn Takhtadjan i Robert F. Thorne, s'estén des de la costa est dels Estats Units i la costa del Golf de Mèxic fin les Grans Planes i comprèn la major part dels Estats Units i porcions del sud del Canadà. Fa frontera amb la regió circumboreal al nord, i les regions de les muntanyes Rocoses i regió madreana a l'oest i per la regió del Carib al sud.
La flora de la regió comprèn dues famílies endèmiques monotípiques (amb un sol gènere): Hydrastidaceae i Leitneriaceae, i la caracteritzen un centenar de gèneres endèmics com són: Sanguinaria, Leavenworthia, Gillenia, Neviusia, Dionaea, Yeatesia, Pleea). El grau d'espècies endèmiques és molt alt moltes espècies són relictes del període Terciari que van sobreviure a la Glaciació Wisconsin ia ra estan concentrades en les muntanyes dels Apalatxes (especialment les muntanyes Blue Ridge i els Ozarks. Un nombre de gèneres (Sarracenia, Uvularia, etc.) els comparteixen amb la província florísitca canadenca de la regió circumboreal. A més (com va destacar, per exemple, Joseph Gerhard Zuccarini i especialment Asa Gray), un gran nombre de gèneres relictes (Liriodendron, Hamamelis, Stewartia, etc.) es comparteixen amb la relativament distant regió asiàtica oriental. R. F. Thorne va comptar com a mínim 74 gèneres restringits a l'est de Nord-amèrica i Àsia. Els registres fòssils indiquen que durant el terciari una zona temperada càlida s'estenia a gran part de l'hemisferi nord, enllaçant Amèrica amb Àsia.
Subdivisions
Província apalatxiana
A l'est de Nord-amèrica coberta per boscos de fulla caduca i al sud de fulla persistent, durant les glaciacions del Plistocè va actuar com a refugi de la flora. Inclou les ecoregions Bosc mixt mesofític apalatxià, Boscos Blue Ridge apalatxians, Boscos de fusta dura dels Estats Units centrals,Boscos de les muntanyes Ozarks i Piedmont.[1][2]
Província de la plana costanera del Golf i Atlàntica
És una banda molt estreta al nord arribant cap al sud a l'est de Texas. Confronta a l'oest amb la província apalatxiana. Amb motiu de la inundació del Plistocè la seva flora és més jove que l'apalatxiana. Aquesta província queda subdividida en: Plana costanera del Golf i Plana costanera atlàntica.[3]
Província de les praderies nord-americanes
Confronta amb la província apalatxiana i les muntanyes Rocoses i inclou les praderies de les Gran planes. Fa frontera amb els boscos de coníferes del Canadà al nord i els semideserts al sud-oest. Inclou les ecoregions Flint Hills d'herbes altes, Sand Hills de Nebraska, High Plains dels Estats Units). Hi ha pocs endemismes i la zona va quedar sota el gel en la glaciació del Plistocè.
Alguns tàxons endèmics
- Endèmics de la provínccia apalatxiana
- Famílies
- Gèneres
- Cymophyllus
- Galax
- Rugelia
- Diamorpha
- Amphianthus
- Jamesianthus
- Nestronia
- Rugelia
- Espècies i tàxons més baixos
- Cardamine flagellifera
- Cardamine clematitis
- Convallaria majuscula
- Clematis albicoma
- Shortia galacifolia
- Pinus pungens
- Oncophorus raui
- Gymnocarpium appalachianum
- Cimicifuga americna
- Seymeria cassioides
- Pyrularia pubera
- Chrysogonum virginianum
- Liatris helleri
- Diphylleia cymosa
- Galium arkansanum
- Echinacea paradoxa
- Delphinium treleasei
- Scutellaria bushii
- Hamamelis vernalis
- Abies fraseri
- Picea rubens
- Magnolia fraseri
- Phlox buckleyi
- Trifolium virginicum
- Senecio antennariifolius
- Paxistima canbyi
- Endèmismes Província de la plana costanera del Golf i Atlàntica
- Famílies
- Gèneres
- Balduina
- Ceratiola
- Dicerandra
- Franklinia
- Harperocallis
- Lachnanthes
- Macranthera
- Pinckneya
- Pleea
- Pyxidanthera
- Schwalbea
- Sclerolepis
- Stokesia
- Warea
- Zenobia
- Espècies i tàxons més baixos
- Taxodium ascendens
- Magnolia macrophylla subsp. ashei
- Magnolia pyramidata
- Magnolia grandiflora
- Endemismes de la província de les praderies nord-americanes
- Species and lower taxa
- Phlox oklahomensis
- Lespedeza leptostachya
- Eustoma russellianum
- Species and lower taxa
- Endemismes apalatxians i atlàntics i del Golf
- Gèneres
- Espècies i tàxons més baixos
- Liriodendron tulipifera
- Taxodium distichum
- Castanea pumila
- Hamamelis virginiana
- Magnolia macrophylla subsp. macrophylla
- Magnolia virginiana
- Magnolia acuminata
- Magnolia tripetala
- Endemismes apalatxians i de les praderies
- Gèneres
- Espècies i tàxons més baixos
- Endemismes de l'atlàntic i el Golf i de les praderies
- Gèneres
- Espècies i tàxons més baixos
- Endemismes apalatxians, atlàntics i el Golf i praderies
- Gèneres
- Espècies i tàxons més baixos
Referències
- ↑ Thorne, Robert F. Phytogeography of North America North of Mexico Arxivat 2004-03-17 a Wayback Machine.. Flora of North America, Vol. 1, Ch. 6.
- ↑ Slattery, Britt E., Kathryn Reshetiloff, and Susan M. Zwicker. «Native To (Where To Use) - States and Physiographic Regions». Native Plants for Wildlife Habitat and Conservation Landscaping: Chesapeake Bay Watershed. U.S. Fish & Wildlife Service, Chesapeake Bay Field Office, Annapolis, MD, 2003.
- ↑ W. Henry McNab and Peter E. Avers (compilers). «Ecological Subregions of the United States (WO-WSA-5)», juliol 1994.
Bibliografia
- Thorne, Robert F. Phytogeography of North America North of Mexico Arxivat 2004-03-17 a Wayback Machine.. Flora of North America, Vol. 1, Ch. 6.