Sabatierita
Sabatierita | |
---|---|
Fórmula química | Cu₆TlSe₄ |
Epònim | Germain Sabatier |
Localitat tipus | mina Bukov, dipòsit de Rožná, Žďár nad Sázavou, Vysočina, Moràvia, República Txeca |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BD.45 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BD.45 |
Dana | 2.4.12.2 |
Heys | 3.5.13 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Duresa | 2,5 |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1976-043 |
Any d'aprovació | 1976 |
Símbol | Sab |
Referències | [1] |
La sabatierita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la bukovita. Rep el seu nom del mineralogista francès Germain Sabatier (1923).
Característiques
La sabatierita és un sulfur, un selenur de coure i tal·li de fórmula química Cu₆TlSe₄. Va ser aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional com a espècie vàlida l'any 1976. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en forma d'agregats policristal·lins radiats, de fins a 0,05 mm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sabatierita pertany a «02.BD: Sulfurs metàl·lics, M:S > 1:1 (principalment 2:1), amb Hg, Tl» juntament amb els següents minerals: imiterita, gortdrumita, balcanita, danielsita, donharrisita, carlinita, bukovita, murunskita, talcusita, rohaïta, calcotal·lita, crookesita i brodtkorbita.
Formació i jaciments
Es troba en filons de calcita, associada a altres minerals com: crookesita, berzelianita, umangita o bukovita.[2] Va ser descoberta l'any 1976 a la mina Bukov, al dipòsit de Rožná, a Žďár nad Sázavou (Vysočina, República Txeca). També se n'ha trobat a Valdemarsvik (Suècia) i a dues localitats alemanyes: Zorge i Lerbach, ambdues a Harz, a la Baixa Saxònia.