Sciades proops

Infotaula d'ésser viuSciades proops Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreSiluriformes
FamíliaAriidae
GènereSciades
EspècieSciades proops Modifica el valor a Wikidata
(Valenciennes, 1840)[1][2][3][4]
Nomenclatura
Sinònims
  • Arius proops (Valenciennes, 1840)
  • Bagrus proops (Valenciennes, 1840)
  • Hexanematichthys proops (Valenciennes, 1840)
  • Sciadeichthys proops (Valenciennes, 1840)[5]

Sciades proops és una espècie de peix de la família dels àrids i de l'ordre dels siluriformes.

Morfologia

  • Els mascles poden assolir 100 cm de longitud total[6] i 9.000 g de pes.[7][8]

Reproducció

És sexualment madur quan assoleix 1,5-2 anys i la reproducció té lloc entre novembre i abril.[8]

Alimentació

Menja peixos i gambes.[8]

Depredadors

A la Guaiana Francesa és depredat per Arius parkeri i al Brasil per Carcharhinus porosus.[9][10]

Hàbitat

És un peix demersal i de clima tropical.[8]

Distribució geogràfica

Es troba a l'Atlàntic occidental: conques fluvials i estuaris des de Colòmbia[11] fins al Brasil.[8][12][13][14][15][16][6][17]

Longevitat

Pot arribar a viure 4 anys.[18]

Ús comercial

És consumit com a aliment[19] i es comercialitza fresc.[8]

Observacions

El seu crani és venut a tot el món com a crucifix.[8]

Referències

  1. ↑ uBio (anglès)
  2. ↑ Müller, J. & F. H. Troschel. 1849. Horae Ichthyologicae. Beschreibung und Abbildung neuer Fische. Berlin. Horae Ichthyol. Núm. 3: 1-27 + additional p. 24, Pls. 1-5.
  3. ↑ BioLib (anglès)
  4. ↑ Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1840. Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzième. Suite du livre seizième. Labroïdes. Livre dix-septième. Des Malacoptérygiens. Hist. Nat. Poiss. v. 14: i-xxii + 2 pp. + 1-464 + 4 pp., Pls. 389-420.
  5. ↑ «Sciades proops». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 Taylor, W.R. i N.A. Menezes, 1978. Ariidae. A: W. Fischer (ed.) FAO species identification sheets for fishery purposes. West Atlantic (Fishing Area 31). volum 1. (pag. var.). FAO, Roma.
  7. ↑ Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 FishBase (anglès)
  9. ↑ Lessa, R. i Z. Almeida, 1997. Analysis of stomach contents of the smalltail shark Carcharhinus porosus from northern Brazil. Cybium 21(2):123-133.
  10. ↑ FishBase (anglès)
  11. ↑ Gómez-Canchong, P., L. Manjarrés M., L.O. Duarte i J. Altamar, 2004. Atlas pesquero del área norte del Mar Caribe de Colombia. Universidad del Magadalena, Santa Marta. 230 p.
  12. ↑ Boujard, T., 1992. Space-time organization of riverine fish communities in French Guiana. Environ. Biol. Fish. 34: 235-246.
  13. ↑ Pinheiro, L.A. i F.L. Frédou, 2004. Caracterização geral de pesca industrial desembarcada no estado do Pará. Rev. Científica de UFPA Vol. 4.
  14. ↑ Ramjohn, D.D. 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinitat i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
  15. ↑ Ramjohn, D.D., 2000. Trinidad and Tobago marine species. An annotated and illustrated guide. Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinitat i Tobago. 82 p.
  16. ↑ Smith, C.L., 1997. National Audubon Society field guide to tropical marine fishes of the Caribbean, the Gulf of Mexico, Florida, the Bahamas, and Bermuda. Alfred A. Knopf, Inc., Nova York, Estats Units. 720 p.
  17. ↑ Zaneveld, J.S., 1983. Caribbean Fish Life. Index to the local and scientific names of the marine fishes and fishlike invertebrates of the Caribbean area (Tropical Western Central Atlantic Ocean) E.J. Brill / Dr. W. Backhuys, Leiden, 163p.
  18. ↑ Meunier, F.J., R. Rojas-Beltran, T. Boujard i F. Lecomte, 1994. Seasonal growth rhythms in some teleosts of French Guiana. Rev. Hydrobiol. Trop. 27(4):423-440.
  19. ↑ Le Bail, P.-Y., P. Keith i P. Planquette, 2000. Atlas des poissons d'eau douce de Guyane (tom 2, fascicle II). Publications scientifiques du Muséum national d'Histoire naturelle, París: 307 p.

Bibliografia

  • Divisió de Peixos de l'Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Americà d'Història Natural. Museu Americà d'Història Natural, Central Park West, NY 10024-5192 (Estats Units).
  • Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City (Estats Units). 941 p.
  • Burgess, W. E. An Atlas of Freshwater and Marine Catfishes: A Preliminary Survey of the Siluriformes (en anglès). TFH Publications, 1989. ISBN 9780866221313. 
  • Eschmeyer, W. N. Genera of Recent Fishes (en anglès). iii + 697. Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1990. ISBN 0-940228-23-8. 
  • Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4. 
  • Ferraris, C. J. «Checklist of catfishes, recent and fossil (Osteichthyes: Siluriformes), and catalogue of siluriform primary types» (en anglès). Zootaxa, 1.418, 1, 2007, pàg. 1-628. DOI: 10.11646/zootaxa.1418.1.1.
  • Helfman, G. S.; Collette, B. B.; Facey, D. E. The Diversity of Fishes (en anglès). Blackwell Science, 1997. ISBN 9780865422568. 
  • Kailola, P.J. i W.A. Bussing, 1995. Ariidae. Bagres marinos. p. 860-886. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.) Guía FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma, Itàlia.
  • Lecomte, F., F.J. Meunier i R. Rojas-Beltrán, 1986. Données préliminaires sur la croissance de deux téléostéens de Guyane, Arius proops (Ariidae, Siluriformes) et Leporinus friderici (Anostomidae, Characoidei). Cybium 10:121-134.
  • Marceniuk, A.P. i C.J. Ferraris, Jr., 2003. Ariidae (Sea catfishes). p. 447-455. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the freshwater fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
  • Marceniuk, A.P. i N.A. Menezes, 2007. Systematics of the family Ariidae (Ostariophysi, Siluriformes), with a redefinition of the genera. Zootaxa 1416:1-126.
  • Meunier, F.J., R. Rojas-Beltran, T. Boujard i F. Lecomte, 1994. Seasonal growth rhythms in some teleosts of French Guiana. Rev. Hydrobiol. Trop. 27(4):423-440.
  • Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828. 
  • Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 4a edició. Wiley, 2006. ISBN 978-0471250319. 
  • Rojas-Beltrán, R., 1989. Quelques aspects de l'ecologie alimentaire de trois mâchoirans (Teleostei, Siluriformes, Ariidae) de la Guyane. Cybium 13(2):181-187.
  • Taylor, W.R. i N.A. Menezes, 1978. Ariidae. A: W. Fischer (ed.) FAO species identification sheets for fishery purposes. West Atlantic (Fishing Area 31). volum 1. (pag. var.). FAO, Roma.
  • Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158. 

Enllaços externs

  • AQUATAB
Bases de dades taxonòmiques
COL Fishbase GBIF IN ITIS NCBI OBIS OTL WoRMS Zoobank