Tadej Pogačar
 (2022)  | ||||||||||||||||||||||||||
| Biografia | ||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 21 setembre 1998 (25 anys) Klanec (Eslovènia) | |||||||||||||||||||||||||
| Alçada | 176 cm | |||||||||||||||||||||||||
| Pes | 66 kg | |||||||||||||||||||||||||
| Activitat | ||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | ciclista | |||||||||||||||||||||||||
| Nacionalitat esportiva | Eslovènia | |||||||||||||||||||||||||
| Esport | ciclisme de carretera | |||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||
| Participà en | ||||||||||||||||||||||||||
| 1r juliol 2023 | Tour de França de 2023 (2n) | |||||||||||||||||||||||||
| 2023 | UCI Europa Tour 2023 (1r) | |||||||||||||||||||||||||
| 2023 | Classificació Mundial UCI 2023 (1r) | |||||||||||||||||||||||||
| 1r juliol 2022 | Tour de França de 2022 (2n) | |||||||||||||||||||||||||
| 2022 | Classificació Mundial UCI 2022 (1r) | |||||||||||||||||||||||||
| 2022 | UCI Europa Tour 2022 (1r) | |||||||||||||||||||||||||
| 24 juliol 2021 | ciclisme als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 - ciclisme en ruta masculí (3r) | |||||||||||||||||||||||||
| 26 juny 2021 | Tour de França de 2021 (1r) | |||||||||||||||||||||||||
| 2021 | UCI Europa Tour 2021 (1r) | |||||||||||||||||||||||||
| 2021 | Classificació Mundial UCI 2021 (1r) | |||||||||||||||||||||||||
| 29 agost 2020 | Tour de França de 2020 (1r) | |||||||||||||||||||||||||
| 2020 | UCI Europa Tour 2020 (2n) | |||||||||||||||||||||||||
| 2020 | Classificació Mundial UCI 2020 (2n) | |||||||||||||||||||||||||
| 24 agost 2019 | Volta a Espanya de 2019 (1r) | |||||||||||||||||||||||||
| 31 gener 2019 | UCI Europa Tour 2019 (14è) | |||||||||||||||||||||||||
| 2019 | Classificació Mundial UCI 2019 (15è) | |||||||||||||||||||||||||
| 2018 | UCI Europa Tour 2018 (28è) | |||||||||||||||||||||||||
| 2018 | UCI Àsia Tour 2018 (270è) | |||||||||||||||||||||||||
| 2018 | Classificació Mundial UCI 2018 (112è) | |||||||||||||||||||||||||
| 2017 | Classificació Mundial UCI 2017 (464è) | |||||||||||||||||||||||||
| 2017 | UCI Europa Tour 2017 (258è) | |||||||||||||||||||||||||
| Família | ||||||||||||||||||||||||||
| Parella | Urška Žigart | |||||||||||||||||||||||||
Premis
| ||||||||||||||||||||||||||
| Lloc web | https://tadejpogacar.com/ | |||||||||||||||||||||||||
      | ||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||
Tadej Pogačar (Klanec i Komenda, 21 de setembre de 1998) és un ciclista eslovè, professional des del 2017, que corre a l'equip UAE Team Emirates.
Ha guanyat moltes proves, entre les quals destaquen tres Grans Voltes: tres cops el Tour de França (i disset etapes) i un el Giro d'Itàlia (i sis etapes). També s'ha imposat a tres Monuments ciclistes: la Liège–Bastogne–Liège (dos cops), el Giro di Lombardia (tres cops) i el Tour de Flandes. A més, ha batut nombrosos rècords de precocitat i és un dels tres únics ciclistes que ha pujat al podi en la seva primera participació a cadascuna de les Grans Voltes.[1]
Actualment, és el número 1 a l'UCI World Ranking.[2] Ha estat a la primera posició durant un nombre rècord de setmanes i un nombre rècord de setmanes consecutives. Les temporades 2021, 2022 i 2023 ha acabat com el primer en el rànquing.[3][4]
Trajectòria
Inicis
Pogačar va seguir al seu germà gran, Tilen, i es va unir al club ciclista Rog Ljubljana quan tenia nou anys.[5] El 2011, quatre anys més tard, va cridar l'atenció de l'exciclista eslovè Andrej Hauptman, qui es va fixar en ell mentre perseguia un grup d'adolescents més grans en una cursa. Pensant que Pogačar patia per no despenjar-se del pilot, va dir als organitzadors de la cursa que l'haurien d'ajudar; però aquests li van respondre que, de fet, Pogačar era a punt de doblar aquell grup.[6]
Llavors, Hauptman va començar a entrenar-lo al Rog-Ljubljana en la categoria sub-23, equip amb qui aconseguiria, entre d'altres èxits, imposar-se a la classificació de joves de la Volta a Eslovènia de 2017 i 2018, competint contra ciclistes força més grans que ell. A mitjans de 2018, just abans que s'imposés al Tour de l'Avenir, Pogačar va fitxar per l'UAE Team Emirates, equip al qual també s'unia Hauptman com a director esportiu.[5]
UAE Team Emirates (2019 – actualment)
2019
Va fer el seu debut professional al Tour Down Under, on va quedar tretzè[5] i, amb només vint anys, va esclatar a nivell internacional: durant la temporada, va guanya la classificació general i una etapa tant a la Volta a l'Algarve com a la Volta a Califòrnia -esdevenint el campió més jove (20 anys) d'una prova de l'UCI World Tour,[7] el campionat nacional eslovè en contrarellotge i, sobretot, tres etapes a la Volta a Espanya, competició on, a més, va quedar segon de la general i va guanyar la classificació dels joves.[8] A més, va aconseguir imposar-se en la classificació dels joves a la Volta a l'Algarve, l'Itzulia, la Volta a Califòrnia i el Tour d'Eslovènia.
2020
Va començar la temporada guanyant la general de la Volta a la Comunitat Valenciana[9] i una etapa de l'UAE Tour abans de l'aturada del ciclisme per culpa de la pandèmia de COVID-19.
Un cop represa la temporada, va quedar segon a la prova en línia dels campionats eslovens i primer de la prova contrarellotge. Posteriorment, va guanyar el Tour de França de 2020 gràcies a una exhibició en la contrarellotge individual del penúltim dia, que li va servir per recuperar els 57 segons de temps perdut respecte al seu compatriota Primož Roglič i imposar-se per quasi un minut a la general.[10] Amb aquest triomf es convertí en el segon ciclista més jove en guanyar el Tour, amb 21 anys, 11 mesos i 30 dies, només superat per Henri Cornet en l'edició de 1904, que ho va fer amb 19 anys 11 mesos i 20 dies. També fou el primer ciclista que guanyarel Tour en la seva primera participació des del 1983, quan ho va fer Laurent Fignon, i el primer ciclista en guanyar els mallots de la general, de la muntanya i dels joves.[11] A més, també va guanyar tres etapes.
2021
El 2021 també fou un any victoriós per a l'eslovè, qui va tornar a ser entrenat per Hauptman. Va guanyar la classificació general i la de joves i una etapa de l'UAE Tour; la classificació general, de la muntanya i de joves i l'etapa reina de la Tirrena-Adriàtica; va quedar tercer de la Itzulia, on va guanyar una etapa; es va imposar a la Lieja-Bastogne-Lieja; va guanyar el Volta a Eslovènia, la seva classificació de la muntanya i una etapa. Menció a part mereix la seva participació al Tour de França, on es va imposar a la classificació general, a la de la muntanya i la de joves per segon any consecutiu, essent l'únic ciclista que assoleix aquesta fita dos cops i el primer que guanya el Tour dues vegades amb 22 anys[12] i el primer que aconsegueix dos triomfs a la classificació de la muntanya amb menys de 23 anys. A més, va aconseguir tres victòries d'etapa, entre les quals dues consecutives de muntanya quan ja duia el mallot groc, fet que encara no havia succeït mai.[13] Una altra efemèride en el seu haver és la victòria a la Lieja-Bastogne-Lieja i al Tour de França en la mateixa temporada, ja que no succeïa des del 1980, quan ho va aconseguir Bernard Hinault. Prèviament, només ho havien aconseguit Ferdi Kübler (1951) i Eddy Merckx, en quatre temporades diferents.[13] Tot just sis dies després de la fi del Tour, va participar a la prova de ciclisme en ruta dels Jocs Olímpics de Tòquio, on va quedar tercer, de manera que va esdevenir el primer ciclista que guanya una medalla olímpica el mateix any que s'imposa al Tour.[14] Va acabar la temporada imposant-se a la Volta a Llombardia.
2022
Pogačar també va començar el 2022 en plena forma. En efecte, es va imposar a l'UAE Tour, on també va guanyar les dues etapes de muntanya i la classificació dels joves. La setmana següent, es va imposar a la Strade Bianche després d'atacar en solitari a falta de 50 quilòmetres per l'arribada durant un tram d'sterrato.[15] Més endavant, també es va imposar a la Tirrena-Adriàtica (general, joves i regularitat) i a la Volta a Eslovènia (general i regularitat), competicions on va guanyar dues etapes. Durant la temporada de clàssiques primaverals, també va aconseguir bons resultats a la Milà - San Remo (cinquè), a l'A través de Flandes (desè), el Tour de Flandes (quart) i la Fletxa Valona (dotzè). Durant la seva tercera participació al Tour de França, es va imposar en tres etapes i va dur el mallot groc durant 5 etapes, abans que Jonas Vingegaard li prengués després de l'onzena etapa. Finalment, va acabar segon de la classificació general i va revalidar la victòria a la classificació dels joves per tercer any consecutiu, fet que l'empata en primera posició amb Jan Ullrich i Andy Schleck amb tres triomfs cadascú.[16] Després de participar en els mundials de Wollongong, encara va triomfar al Gran Premi Ciclista de Montreal, al Tre Valli Varesine i a la Volta a Llombardia, a més de quedar segon al Giro dell'Emilia.[17][18]
2023
Un any més, Pogačar va començar la temporada en plenitud de condicions. Tant és així que es va imposar en les tres primeres curses que va disputar: la clàssica Jaén Paraiso Interior, després d'atacar en solitari a 42km de l'arribada,[19] i les dues primeres etapes de la Vuelta a Andalucía, competició on acabaria guanyant una altra etapa i la general.[20] Posteriorment, es va imposar a la París-Niça, prova on també va guanyar tres etapes, la classificació de punts i la de joves.[21] Durant les clàssiques de primavera, va quedar quart a la Milà-San Remo,[22] tercer a l'E3 Saxo Classic i es va imposar al Tour de Flandes,[23] a l'Amstel Gold Race[24] i a la Fletxa Valona.[25] D'aquesta manera, fou el tercer ciclista capaç de guanyar el Tour de França i el Tour de Flandes, fita només aconseguida fins llavors per Louison Bobet i Eddy Merckx.[26]
El 23 d'abril, quan intentava completar el Tríptic de les Ardenes, va patir una caiguda durant la Lieja-Bastogne-Lieja i es va fracturar el canell,[27] fet que va dificultar la seva preparació per al Tour de França, on va arribar-hi només havent fet un bloc d'entrenament (enlloc dels dos habituals)[28] i només havent competit (i guanyat) als campionats nacionals eslovens de ruta i de contrarellotge.[29] La seva participació al Tour de França es preveia com una lluita contra Jonas Vingegaard, el vencedor de l'edició anterior, i així fou. Tot i que Pogačar va aconseguir guanyar la sisena etapa,[30] no va aconseguir superar el danès a la classificació general, i, de fet, va veure com Vingegaard s'imposava clarament a l'única contrarellotge individual[31] i, encara més, li treia quasi cinc minuts a l'etapa següent, de manera que quedava a més de set minuts del líder.[32] Malgrat aquesta gran distància, l'eslovè fou capaç de vèncer també la penúltima etapa i d'acabar segon a la classificació general.[33]
Als Campionats del món de ciclisme en ruta de 2023, realitzats a Glasgow, Escòcia, Pogačar va competir en les modalitats de ciclisme en ruta i de contrarrellotge individual;[34] s'emportà la medalla de bronze en ciclisme en ruta i en la contrarrellotge acabà en 21a posició.[35][36] A continuació, va acabar la temporada competint a les clàssiques italianes, on va aconseguir quedar entre els cinc primers en les quatre curses i revalidar el triomf al Lombardia.[37]
2024
Abans de començar una temporada que incloïa els Jocs Olímpics, Pogačar va decidir adoptar un enfocament diferent a l'habitual: participaria en dues grans voltes (Giro i Tour) i endarreriria l'inici competitiu fins al març,[38] quan es va imposar en solitari a la Strade Bianche després de més de 80 km escapat.[39] Davant de tots els reptes competitus de la temporada, l'eslovè indicava que la seva prioritat era el Mundial, tot i que també va reconèixer que volia guanyar les tres grans voltes i que, per això, debutaria al Giro.[38] Pogačar va córrer el seu primer monument de la temporada, la Milà-Sanremo, on, després d'un esprint final reduït, aconseguí la tercera posició darrera el belga Jasper Philipsen i l'australià Michael Matthews.[40] Dos dies més tard feia el seu debut a la Volta a Catalunya, prova que s'enduia amb autoritat: no només hi guanyà la classificació general, sinó que també s'imposà a quatre etapes i a les classificacions de punts i de la muntanya.[41] A més, la seva victòria fou la que tingué la diferència més gran de temps sobre el segon classificat des del 1983.[42]
A l'abril, Pogačar competí a la Lieja-Bastogne-Lieja on, després d'un atac a la Cota de La Redoute, s'emportà la victòria en solitari i, amb ella, el seu sisè monument.[43]
A principis de maig, Pogačar s'estrenà al Giro d'Itàlia i, des d'un inici, fou el favorit per guanyar-lo.[44] Després de veure's superat en l'esprint de l'etapa inaugural, a la segona etapa llançà un atac a tres quilòmetres de l'arribada i guanyà la seva primera etapa en solitari, a més d'aconseguir el mallot rosa de la classificació general i el blau del Gran Premi de la muntanya.[45] Pogačar guanyà la primera contrarellotge després de superar l'italià Filippo Ganna, qui també era favorit per guanyar l'etapa, per 17 segons, ampliant així la diferència de temps respecte Daniel Felipe Martínez, el segon classificat de la general.[46] En la següent etapa, tornà a emportar-se la victòria al guanyar l'esprint final en alt.[47] La següent setmana, Pogačar es tornà a emportar dues victòries d'etapa seguides: l'etapa 15 (l'etapa reina)[48] i la setzena, que fou escurçada per la meteorologia i que acabà en alt.[49] Amb aquestes victòries, Pogačar tingué una diferència de gairebé vuit minuts respecte a Martínez, el segon de la general. Tot i així, encara guanyà la penúltima etapa arribant a meta novament en solitari després de llançar un atac a 36 quilòmetres de l'arribada.[50] Pogačar arribà a Roma com el líder de la general i també de la muntanya. A la classificació general, a Pogačar i Martínez els separaren 9' 56", una diferència de temps no vista des del 1984.[51] A més, el triomf al Giro suposà que l'eslovè fos el tercer corredor de la història, després de Felice Gimondi i Bernard Hinault, que acaba al podi en la seva primera participació en cadascuna de les tres Grans Voltes.[1]
Palmarès
|
|
|
Resultats en el temps
Grans Voltes
Curses per etapes
Monuments
| Clàssiques
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Campionats
| Competició | 2017 | 2018 | 2019 | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | 2024 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Jocs Olímpics | Ruta | NC | 3 | NC | |||||
| CRI | — | ||||||||
 Campionats del Món | Ruta | — | — | 18 | 33 | 37 | 19 | 3 | |
| CRI | — | — | — | — | 10 | 6 | 21 | ||
 Campionats d'Europa | Ruta | — | — | — | — | 5 | — | — | |
| CRI | — | — | — | — | 12 | — | — | ||
 Campionats nacionals | Ruta | — | 6 | 7 | 2 | 5 | — | 1 | — |
| CRI | 5 | 2 | 1 | 1 | 3 | — | 1 | — | |
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Sánchez, Borja. «Pogacar ja és etern». L'esportiu de Catalunya, 27-05-2024. [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ «UCI World Ranking Road». uci.org. [Consulta: 22 octubre 2023].
- ↑ Martín, Jesús Mariano. «Pogacar termina 2023 como líder del ciclismo». as.com, 19-10-2023. Arxivat de l'original el 20 octubre 2023. [Consulta: 22 octubre 2023].
- ↑ Tomé, Diego. «Tadej Pogacar lidera el UCI World Ránking por tercer año consecutivo». RTVE, 18-10-2023. Arxivat de l'original el 18 octubre 2023. [Consulta: 22 octubre 2023].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 McGrath, Andy. «Tadej Pogačar: from Slovenian village unicyclist to Tour de France champion» (en anglès). rouleur.cc, 21-06-2021. [Consulta: 4 octubre 2023].
- ↑ Fotheringham, William «Primoz Roglic and Tadej Pogacar an odd couple leading Slovenia's charge to glory» (en anglès). The Guardian, 20-09-2020. ISSN: 0261-3077.
- ↑ Marshall-Bell, Chris. «Record-breaker Tadej Pogačar wins Tour of California after Cees Bol takes stage seven» (en anglès), 18-05-2019. [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ «Pogacar: "Nunca imaginé ganar tres etapas y subir al podio"» (en castellà), 14-09-2019. [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ «Jakobsen se impone al esprint y Pogacar se lleva la general en Valencia». El Mundo Deportivo, 09-02-2020 [Consulta: 9 febrer 2020].
- ↑ «Pogacar: la rebel·lió d'un post-adolescent». L'esportiu de Catalunya, 20-09-2020. [Consulta: 16 març 2023].
- ↑ «Pogacar se corona como el nuevo rey del Tour de Francia» (en castellà), 20-09-2020. [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ Padilla, Toni. «Segona entrada triomfal a París de Tadej Pogacar, el ciclista sense sostre». Diari Ara, 17-07-2021. [Consulta: 18 juliol 2021].
- ↑ 13,0 13,1 Rabadán, Albert. «Tadej Pogačar, un juego que se hace grande» (en castellà). Rouleur, 16-07-2021. [Consulta: 17 juliol 2021].
- ↑ Hood, Andrew. «Olympic Games notebook: Tadej Pogačar makes history in Tour de France-Olympic double» (en anglès). Velonews.com, 24-07-2021. [Consulta: 12 març 2022].
- ↑ Sánchez, Borja. «Tadej Pogacar, sense rival en la Strade Bianche - 05 març 2022». L'esportiu de Catalunya, 05-03-2022. [Consulta: 16 febrer 2023].
- ↑ Sánchez, Borja. «L'estiu de la seva vida». L'esportiu de Catalunya, 25-07-2022. [Consulta: 16 febrer 2023].
- ↑ «Tadej Pogačar - 2022». ProCyclingStats.com. [Consulta: 16 febrer 2023].
- ↑ «Enric Mas s'imposa a Pogacar i s'adjudica el Giro d'Emilia». https://www.feimkilometres.com,+01-10-2022. Arxivat de l'original el 2023-02-16. [Consulta: 16 febrer 2023].
- ↑ López-Egea, Sergi. «Pogacar inicia el curs ciclista guanyant entre les oliveres de Jaén». Superdeporte, 13-02-2023. [Consulta: 16 febrer 2023].
- ↑ López Egea, Sergi. «Pogacar s'anota la Volta a Andalusia amb la victòria en tres de les cinc etapes». Levante, 19-02-2023. [Consulta: 12 març 2023].
- ↑ J.M. «Pogacar guanya la París-Niça i Roglic s'endú la Tirreno-Adriàtica». L'esportiu de Catalunya, 12-03-2023. [Consulta: 12 març 2023].
- ↑ Sánchez, Borja. «Mathieu Van der Poel guanya la Milà San Remo». L'esportiu de Catalunya, 18-03-2023. [Consulta: 3 abril 2023].
- ↑ Sánchez, Borja. «Tadej Pogacar ja té el Tour de Flandes al palmarès - 03 abril 2023». L'esportiu de Catalunya, 03-04-2023. [Consulta: 22 juliol 2023].
- ↑ Sánchez, Borja. «Triomf marca de la casa de Tadej Pogacar a l'Amstel Gold Race - 16 abril 2023». L'esportiu de Catalunya, 16-04-2023. [Consulta: 22 juliol 2023].
- ↑ Sánchez, Borja. «Tadej Pogacar també guanya la Flecha Valona - 19 abril 2023». L'esportiu de Catalunya, 19-04-2023. [Consulta: 22 juliol 2023].
- ↑ esport3. «Caiguda massiva en un Tour de Flandes que s'endú un colossal Pogacar», 02-04-2023. [Consulta: 3 abril 2023].
- ↑ Sánchez, Borja. «Segona Lieja-Bastogne-Lieja per a Remco Evenepoel - 23 abril 2023». L'esportiu de Catalunya, 23-04-2023. [Consulta: 22 juliol 2023].
- ↑ Marcé, Robert. «Vingegaard, l'home tranquil que destrossa els rivals». Ara.cat, 22-07-2023. [Consulta: 4 octubre 2023].
- ↑ Fotheringham, Alasdair. «Tadej Pogacar follows up TT national title with first gold in Slovenian road race» (en anglès). Cyclingnews.com, 25-06-2023. [Consulta: 22 juliol 2023].
- ↑ Sánchez, Borja. «Pogacar guanya l'etapa i Vingegaard es posa líder». L'esportiu de Catalunya, 06-07-2023. [Consulta: 7 juliol 2023].
- ↑ Marsà, Robert. «Vingegaard assesta un cop d'efecte al Tour de França pràcticament definitiu». El Nacional, 18-07-2023. Arxivat de l'original el 19 juliol 2023. [Consulta: 19 juliol 2023].
- ↑ Sánchez, Borja. «La reina corona Vingegaard». L'esportiu de Catalunya, 20-07-2023. [Consulta: 20 juliol 2023].
- ↑ Sánchez, Borja. «Pogacar guanya l'etapa i Vingegaard es posa líder». L'esportiu de Catalunya, 06-07-2023. [Consulta: 7 juliol 2023].
- ↑ Farrand, Stephen. «Tadej Pogacar confirmed for Worlds despite Tour de France fatigue». Cycling News, 31-07-2023. Arxivat de l'original el 1 agost 2023. [Consulta: 21 setembre 2023].
- ↑ «Pogačar takes podium after mythical World Championships». UAE Team Emirates, 06-08-2023. Arxivat de l'original el 13 agost 2023. [Consulta: 21 setembre 2023].
- ↑ «World Championships ME - ITT 2023 Time Trial Results». Pro Cycling Stats. Arxivat de l'original el 11 agost 2023. [Consulta: 21 setembre 2023].
- ↑ Sánchez, Borja. «Tadej Pogacar guanya a Llombardia». L'esportiu de Catalunya, 07-10-2023. [Consulta: 9 octubre 2023].
- ↑ 38,0 38,1 Sánchez, Borja. «Tadej Pogacar correrà la Volta a Catalunya - 19 des 2023». L'esportiu de Catalunya, 19-12-2023. [Consulta: 3 març 2024].
- ↑ Sánchez, Borja. «Exhibició de Tadej Pogacar a l'Strade Bianche». L'espirtiu de Catalunya, 02-03-2024. [Consulta: 3 març 2024].
- ↑ Howell-Jones, James. «Milan-San Remo: Jasper Philipsen takes victory in photo-finish sprint». Global Cycling Network, 16-03-2024. Arxivat de l'original el 16 març 2024. [Consulta: 17 març 2024].
- ↑ Sánchez, Borja. «Pogacar guanya l'esprint a Montjuïc, el colofó a la seva Volta». Borja Sànchez, 24-03-2024. [Consulta: 24 març 2024].
- ↑ Padilla, Toni. «Catalunya s'enamora de Tadej Pogacar, guanyador d'una Volta per recordar anys i panys». Ara.cat, 24-03-2024. [Consulta: 24 març 2024].
- ↑ Price, Matilda. «Liège-Bastogne-Liège: Tadej Pogačar wins with 35km solo attack». Global Cycling Newtork, 21-04-2024. Arxivat de l'original el 21 abril 2024. [Consulta: 21 abril 2024].
- ↑ Fletcher, Patrick. «Giro d’Italia 2024: Essential race preview». Global Cycling Network, 29-04-2024. Arxivat de l'original el 29 abril 2024. [Consulta: 30 abril 2024].
- ↑ Ozols, Kārlis. «Pogačar Wins On Oropa Despite a Crash». Lanterne Rouge, 05-05-2024. Arxivat de l'original el 6 maig 2024. [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ Lowe, Felix. «GIRO D'ITALIA: TADEJ POGACAR STORMS TO STAGE 7 TIME TRIAL VICTORY TO EXTEND GC LEAD, GERAINT THOMAS SLIPS BACK». Eurosport, 11-05-2024. Arxivat de l'original el 11 maig 2024. [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ Moultrie, James. «Giro d'Italia: Cannibal Tadej Pogačar storms to victory on stage 8 at Prati di Tivo». CyclingNews, 11-05-2024. Arxivat de l'original el 11 maig 2024. [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ Fletcher, Patrick. «Giro d'Italia stage 15: Tadej Pogačar soars to queen stage victory». Global Cycling Network, 19-05-2024. Arxivat de l'original el 19 maig 2024. [Consulta: 23 maig 2024].
- ↑ Poole, George. «Giro d'Italia stage 16: Victory number five for Tadej Pogačar on shortened day». Global Cycling Network, 21-05-2024. Arxivat de l'original el 21 maig 2024. [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ Sturney, Rob. «Tadej Pogačar cruises to sixth Giro d’Italia stage win on penultimate day». Canadian Cycling Magazine, 25-05-2024. Arxivat de l'original el 25 maig 2024. [Consulta: 26 maig 2024].
- ↑ Fotheringham, William. «Pogacar’s Giro d’Italia domination seals place among cycling’s greats». The Guardian, 27-05-2024. Arxivat de l'original el 27 maig 2024. [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ Romero, Gisela. «TADEJ POGACAR SE ADJUDICA EL TOUR DE L’AVENIR 2018 Y MADER GANA LA ÚLTIMA ETAPA». noticiclismo.com, 26-08-2018. Arxivat de l'original el 21 setembre 2023. [Consulta: 21 setembre 2023].
- ↑ «Grand Prix Priessnitz spa 2018 Stage 3 results». Pro Cycling Stats. [Consulta: 21 setembre 2023].
Enllaços externs
- Tadej Pogačar - Lloc web oficial (anglès) (eslovè)
- Tadej Pogačar a ProCyclingStats
- Fitxa a sitiodeciclismo.net
- Fitxa a cyclebase.nl
- Fitxa a museociclismo.it
 Ciclistes de l'UAE Team Emirates | |
|---|---|
Mànager: Mauro Gianetti |
 Guanyadors de la Classificació dels joves al Tour de França | |
|---|---|
1975 Francesco Moser • 1976 Enrique Martínez Heredia • 1977 Dietrich Thurau • 1978 Henk Lubberding • 1979 Jean-René Bernaudeau • 1980 Johan van der Velde • 1981 Peter Winnen • 1982 Phil Anderson • 1983 Laurent Fignon • 1984 Greg LeMond • 1985 Fabio Parra • 1986 Andrew Hampsten • 1987 Raúl Alcalá • 1988 Erik Breukink • 1989 Fabrice Philipot • 1990 Gilles Delion • 1991 Álvaro Mejía • 1992 Eddy Bouwmans • 1993 Antonio Martín • 1994–1995 Marco Pantani • 1996–1998 Jan Ullrich • 1999 Benoît Salmon • 2000 Francisco Mancebo • 2001 Óscar Sevilla • 2002 Ivan Basso • 2003 Denís Ménxov • 2004 Vladímir Karpets • 2005 Iaroslav Popòvitx • 2006 Damiano Cunego • 2007 Alberto Contador • 2008–2010 Andy Schleck • 2011 Pierre Rolland • 2012 Tejay van Garderen • 2013 Nairo Quintana • 2014 Thibaut Pinot • 2015 Nairo Quintana • 2016 Adam Yates • 2017 Simon Yates • 2018 Pierre Latour • 2019 Egan Bernal • 2020–2023 Tadej Pogačar • 2024: Remco Evenepoel |
Guanyadors de la Strade Bianche | |
|---|---|
2007: Aleksandr Kólobnev • 2008: Fabian Cancellara • 2009: Thomas Löfkvist • 2010: Maksim Iglinski • 2011: Philippe Gilbert • 2012: Fabian Cancellara (2) • 2013: Moreno Moser • 2014: Michał Kwiatkowski • 2015: Zdeněk Štybar • 2016: Fabian Cancellara (3) • 2017: Michał Kwiatkowski (2) • 2018: Tiesj Benoot • 2019: Julian Alaphilippe • 2020: Wout van Aert • 2021: Mathieu van der Poel • 2022: Tadej Pogačar • 2023: Thomas Pidcock • 2024: Tadej Pogačar (2) |
Guanyadors de la Bicicleta d'or | |
|---|---|
1992: Miguel Induráin • 1993: Miguel Induráin • 1994: Tony Rominger • 1995: Laurent Jalabert • 1996: Johan Museeuw • 1997: Jan Ullrich • 1998: Marco Pantani • 1999: | |
Lance Armstrong aconseguí el premi cinc vegades però se li retiraren pel cas de dopatge. |