Teorema de Meyers-Serrin

En anàlisi funcional, el teorema de Meyers-Serrin consisteix en l'equivalència de dues definicions diferents dels espais de Sóbolev. El seu enunciat és

W m , p ( Ω ) = H m , p ( Ω ) {\displaystyle W^{m,p}(\Omega )=H^{m,p}(\Omega )} [1] · [2]

Definicions

Les notacions són les que s'usen en l'article espai de Sóbolev.

Sigui Ω un conjunt obert qualsevol (no buit) de R n {\displaystyle \mathbb {R} ^{n}} , dos conceptes que s'utilitzen sovint en la teoria de les equacions diferencials en derivades parcials i en el càlcul de variacions són els espais H i els espais W.

Més precisament, si m {\displaystyle m} és un nombre natural, p {\displaystyle p} és un nombre real tal que 1 p < {\displaystyle 1\leq p<\infty } i α {\displaystyle \alpha } és un multi-índex, llavors

{ u L p ( Ω ) ; D α u L p ( Ω ) , α N n : | α | m   } {\displaystyle \{u\in \mathrm {L} ^{p}(\Omega );D^{\alpha }u\in \mathrm {L} ^{p}(\Omega ),\forall \alpha \in \mathbb {N} ^{n}:|\alpha |\leq m\ \}}

proveït de la norma:

u W m , p := ( | α | m D α u L p p ) 1 / p {\displaystyle \|u\|_{W^{m,p}}:=\left(\sum _{|\alpha |\leqslant m}\|D^{\alpha }u\|_{\mathrm {L} ^{p}}^{p}\right)^{1/p}}

on D α u {\displaystyle D^{\alpha }u} és una derivada parcial de u {\displaystyle u} en el sentit de les distribucions i

. L p {\displaystyle \|.\|_{\mathrm {L} ^{p}}} designa la norma de l'espai de Lebesgue L p ( Ω ) {\displaystyle L^{p}(\Omega )} .

  • ' H m , p ( Ω ) {\displaystyle H^{m,p}(\Omega )} és l'adherència dins de W m , p ( Ω ) {\displaystyle W^{m,p}(\Omega )} de C ( Ω ) W m , p ( Ω ) {\displaystyle C^{\infty }(\Omega )\cap W^{m,p}(\Omega )} .
{ u C ( Ω ) ; u H m , p < } {\displaystyle \{u\in C^{\infty }(\Omega );\|u\|_{H^{m,p}}<\infty \}}

amb

u H m , p := ( | α | m D α u L p p ) 1 / p {\displaystyle \|u\|_{H^{m,p}}:=\left(\sum _{|\alpha |\leqslant m}\|D^{\alpha }u\|_{\mathrm {L} ^{p}}^{p}\right)^{1/p}}

on D α u {\displaystyle D^{\alpha }u} és una derivada parcial de u {\displaystyle u} en el sentit clàssic ( u C ( Ω ) {\displaystyle u\in C^{\infty }(\Omega )} ).

Observació

Abans de la publicació del teorema, la igualtat H = W era demostrada per certs conjunts oberts Ω (que satisfessin certes propietats de regularitat).[3]

Referències

  1. Per una demostració, vegeu Jaques Deny; Jacques-Louis Lions «Les espaces du type de Beppo Levi» (en francès). Annales de l'Institut Fourier, 5, 1954, pàg. 305-370. Meyers, Norman G.; Serrin, James (en anglès) H = W, 51. o Laurent Landry. «Les espaces de Sobolev». PDF
  2. Es té el mateix resultat si se substitueix, a la definició de H m , p ( Ω ) , C ( Ω ) {\displaystyle H^{m,p}(\Omega ),C^{\infty }(\Omega )} per C m ( Ω ) {\displaystyle C^{m}(\Omega )} : cf. Adams, Robert A. Academic Press. Sobolev Spaces (en anglès), 2003. ISBN 978-0-12044143-3. 
  3. Vegeu, per exemple, Agmon, Schmuel Agmon. Lectures on Elliptic Boundary Value Problems (en anglès). Princeton: D. Van Nostrand, 1965, p. 11.