Thomas Bruce
Nom original | (en) Thomas Bruce, 7th Earl of Elgin and 11th Earl of Kincardine |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 20 juliol 1766 Fife (Escòcia) |
Mort | 14 novembre 1841 (75 anys) París |
Ambaixador del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda a l'Imperi Otomà | |
1801 – 1803 | |
Ambaixador del Regne Unit a Turquia | |
1799 – 1803 | |
Ambaixador del Regne Unit a Prússia | |
1795 – 1799 | |
Membre de la Cambra dels Lords | |
valor desconegut | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de St Andrews Universitat de París Westminster School Harrow School |
Activitat | |
Ocupació | diplomàtic |
Ocupador | Foreign Office |
Partit | Partit Tory |
Membre de | Society of Dilettanti (1831–) Society of Antiquaries of Scotland (en) |
Altres | |
Títol | Earl of Elgin (en) Earl of Kincardine (en) |
Família | Clan Bruce (en) |
Cònjuge | Elizabeth Oswald (1810–) Mary Bruce, Countess of Elgin (1799–) |
Fills | James Bruce () Elizabeth Oswald Lady Lucy Bruce () Mary Bruce, Countess of Elgin Lady Frances Bruce () Elizabeth Oswald Lady Charlotte Bruce () Elizabeth Oswald Robert Bruce () Elizabeth Oswald George Bruce, Lord Bruce () Mary Bruce, Countess of Elgin Lady Mary Bruce () Mary Bruce, Countess of Elgin Lady Matilda Harriet Bruce () Mary Bruce, Countess of Elgin Augusta Stanley () Elizabeth Oswald Thomas Charles Bruce () Elizabeth Oswald Frederick Wright-Bruce () Elizabeth Oswald |
Pares | Charles Bruce, 5th Earl of Elgin i Martha Bruce |
Germans | Charles Andrew Bruce |
Signatura | |
Thomas Bruce (20 de juliol de 1766 - 14 de novembre de 1841), setè Comte d'Elgin, i 11è Duc de Kincardine, va ser un diplomàtic, militar i arqueòleg anglès.
Biografia
Thomas va ser el segon fill de Charles Bruce, cinquè Comte d'Elgin i la seva dona Martha Whyte. Va rellevar al seu germà gran, William, el sisè comte, el 1771 quan només tenia cinc anys.[1]
L'any 1785 va ingressar a l'exèrcit on va arribar a ser general de divisió i el 1790 va iniciar la seva carrera diplomàtica sent nomenat primer ambaixador a Brussel·les i després a Berlín. Del 1799 al 1802 va ostentar el càrrec d'Enviat Extraordinari a Constantinoble, a l'Imperi Otomà,[1] i va obtenir un molt controvertit permís de les autoritats otomanes per treure de l'Acròpolis part de les escultures del Partenó d'Atenes, que van ser portades al seu país entre els anys 1803 i 1812,[1] i que actualment són al Museu Britànic de Londres. El govern grec ha demanat la devolució de les escultures a Grècia, fins ara sense èxit.[2][3]
També va fer traslladar a Londres, entre altres elements patrimonials, les columnes jòniques de l'entrada del Monestir de Dafni.
Notes
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ceram, C. W.. El mundo de la arqueología (en castellà). 2. ed. Barcelona: Ediciones Destino, 1973, p. 47. ISBN 84-233-0819-7.
- ↑ «Grècia reclama als britànics el retorn de les escultures». UPI.com, 22-06-2009. [Consulta: 3 agost 2011].
- ↑ Sierra, Catalina. «Devuélveme el arte de mi país» (en castellà). El País, 06-04-2009. [Consulta: 3 agost 2011].