Totes les bèsties de càrregaTipus | obra literària |
---|
Fitxa |
---|
Autor | Manuel de Pedrolo |
---|
Llengua | Català |
---|
Publicació | Barcelona , Catalunya, 1967 |
---|
Editor | Edicions 62 |
---|
Editorial | Edicions 62 |
---|
Dades i xifres |
---|
Gènere | Distopia |
---|
Altres |
---|
ISBN | ISBN 9788499302379 |
---|
Totes les bèsties de càrrega és una novel·la de Manuel de Pedrolo en què dibuixa una distopia o una faula moral: un món on les persones són ofegades per un sistema basat en la burocràcia i la negació dels sentiments.
Argument
La novel·la mostra diferents escenes en què un jove s'enfronta a un sistema burocràtic i irracional per trobar la seva mare i després per unir-se a la resistència. Així, presencia una operació en un hospital, la feina de classificació dels morts, una conferència, fa una visita a un prostíbul i un mercat, s'amaga al bosc i en un edifici de pisos; és detingut un parell de cops, busca els papers identificatius i el forcen a participar en l'exèrcit.[1]
Anàlisi
El narrador omniscient mai no anomena els personatges, que són simplement un noi, una jove o un policia, per ressaltar el caràcter d'al·legoria de la història: pot ser qualsevol, ja que l'opressió ofega totes les persones. Per les dates d'escriptura, s'ha assimilat el règim ocupant descrit al franquisme, que ensorra la identitat del poble. En el relat, s'alternen dos col·lectius, sense que res els diferenciï a simple vista, tret del tractament: aquells que adopten el "tu" defensen l'antic ordre, més autèntic, mentre que els que usen el "vós" han cedit a la impersonalitat. Els catalans còmplices amb el nou règim es poden comparar amb aquests darrers.
Les escenes tenen un caràcter còmic i grotesc, barrejat amb violència, que demostra que el règim és absurd; tot es fa només perquè ho diu la norma, sempre secreta i canviant; mana la burocràcia i el desig d'anorrear un poble i no el sentit comú. El to és aparentment fantàstic[2] perquè porta a l'extrem una situació possible. S'aprecia una influència de Pere Calders i Rossinyol.
Com ja passava en Mecanoscrit del segon origen, l'esperança rau a refundar la humanitat tenint fills amb noies que no han sucumbit al sistema (els opressors esterilitzen les rebels); per aquest motiu, el sexe és molt present en totes les pàgines.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Totes les bèsties de càrrega». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r novembre 2016].
- ↑ Vicenç Riera Llorca, 9 obstinats, 1971
Manuel de Pedrolo |
---|
|
Novel·les | Elena de segona mà (1949) • Doble o res (1950) • Cendra per Martina (1952) • Es vessa una sang fàcil (1952) • L'inspector fa tard (1953) • Mister Chase, podeu sortir (1953) • Avui es parla de mi (1953) • Balanç fins a la matinada (1953) • Estrictament personal (1954) • Les finestres s'obren de nit (1955) • Nou pams de terra (1955) • Una selva com la teva (1955) • Cops de bec a Pasadena (1956) • Introducció a l'ombra (1956) • La mà contra l'horitzó (1957) • Les portes del passat (1957) • La paraula dels botxins (1957) • Les fronteres interiors (1957) • La nit horitzontal (1957) • Pas de ratlla (1957) • Perquè ha mort una noia (1958) • Entrada en blanc (1958) • Un amor fora ciutat (1959) • Tocats pel foc (1959) • Tants interlocutors a Bassera (1960) • Solució de continuïtat (1960) • Acte de violència (1961) • Si són roses, floriran (1961) • Viure a la intempèrie (1962) • M'enterro en els fonaments (1962) • Un camí amb Eva (1963) • Se'n va un estrany (1963) • Falgueres informa (1964) • Situació analítica (1964) • Des d'uns ulls de dona (1965) • Joc brut (1965) • Totes les bèsties de càrrega (1965) • A cavall de dos cavalls (1966) • Unes mans plenes de sol (1966) • L'ordenació dels maons (1966) • Pols nova de runes velles (1967) • S'alcen veus del soterrani (1967) • Mossegar-se la cua (1967) • Milions d'ampolles buides (1968) • Cartes a Jones Street (1968) • "Conjectures" de Daniel Bastida (1969) • Hem posat les mans a la crònica (1969) • Anònim I (1970) • Anònim II (1970) • Anònim III (1971) • Obres púbiques (1971) • Espais de fecunditat irregulars (1972) • Algú que no hi havia de ser (1972) • Text/Càncer (1973) • Mecanoscrit del segon origen (1973) • Sòlids en suspensió (1974) • Detall d'una acció rutinària (1975) • Procés de contradicció suficient (1975) • Lectura a banda i banda de paret (1975) • D'esquerra a dreta, respectivament (1976) • Aquesta matinada i potser per sempre (1976) • S'han deixat els claus sota l'estora (1977) • Baixeu a recules i amb les mans alçades (1977) • Apòcrif u: Oriol (1978) • Exemplar d'arxiu (1978) • Successimultani (1979) • Apòcrif dos: Tina (1979) • No hi fa res si el comte-duc no va caure del cavall a Tàrrega (1980) • Apòcrif tres: Verònica (1981) • Crucifeminació (1981) • Domicili permanent (1982) • Apòcrif quatre: Tilly (1983) • Els quaderns d'en Marc (1984) • Joc tapat (1984) • Múltiples notícies de l'edèn (1984) • La creació de la realitat, punt i seguit (1984) • Tot o nul (1985) | |
---|
Contes | El premi literari i més coses (1938-1951) • Gairebé ningú i altres contes (1938-1974) • Domicili provisional (1953) • L'interior és el final (1953) • El temps a les venes (1953) • Un món per a tothom (1954) • Cinc cordes (1954) • International Setting (1955) • Crèdits humans (1956) • Violació de límits (1955) • Contes fora recull (1959-1974) • Trajecte final (1974) • Patologies diversament obscures (1981-1985) • Disset contes i una excepció (1989) • Vint-i-vuit contes (1938-1954) • La iniciació de la Cèlia (1997) |
---|
Teatre | Els hereus de la cadira (1954) • La nostra mort de cada dia (1956) • Cruma (1957) • Homes i no (1957) • Sóc el defecte (1957) • Pell vella al fons del pou (1957) • Situació Bis (1958) • Darrera versió, per ara (1958) • Algú a l'altre cap de peça (1958) • Tècnica de cambra (1961) • Bones notícies de Sister (1962) • Acompanyo qualsevol cos (1962) • L'ús de la matèria (1963) • Aquesta nit tanquem (1973) • D'ara a demà (1977) |
---|
Poesia | Ésser en el món (1948) • Simplement sobre la terra (1950) • Arreu on valguin les paraules, els homes (1966) |
---|
Altres | |
---|
Relacionats | |
---|