Vilma Espín Guillois
Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 abril 1930 Santiago de Cuba |
Mort | 18 juny 2007 (77 anys) l'Havana (Cuba) |
Causa de mort | càncer |
Sepultura | Cuba |
Residència | l'Havana |
Formació | Institut de Tecnologia de Massachusetts |
Activitat | |
Ocupació | política, enginyera, revolucionària |
Partit | Partit Comunista de Cuba Moviment 26 de Juliol |
Família | |
Cònjuge | Raúl Castro Ruz (1959–2007) |
Fills | Alejandro Castro Espín, Mariela Castro Espín |
Premis
|
Vilma Espín Guillois (Santiago de Cuba, 7 d'abril de 1930 - L'Havana, 18 de juny de 2007) fou una enginyera química i històrica membre de la Revolució Cubana i esposa de Raúl Castro. El 1977-78 fou guardonada amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles.[1][2]
Biografia
Vilma Espín Guillois va néixer el 7 d'abril de 1930 a Santiago de Cuba, filla d'una família benestant cubana. En ingressar a la Universitat de Santiago va començar a freqüentar les associacions progressistes i el 1953 va ingressar en el moviment clandestí Movimiento 26 de Julio sorgit després del fallit assalt de les cases-quartels de Moncada i Carlos Manuel de Céspedes dirigides per Fidel Castro, que li va proporcionar el malnom d'heroïna en la clandestinitat.
Com a conseqüència d'aquella derrota, els germans Castro marxaren a l'exili a Mèxic. L'any següent, Espín viatjà a Ciutat de Mèxic a conèixer els germans Castro on començà una relació amb Raúl Castro. L'any 1959 fou membre activa de la revolució cubana que portà al poder a Fidel Castro i contragué matrimoni amb Raúl.
Pel desig exprés de Fidel Castro de mantenir els seus assumptes privats fora del domini públic, Espín va representar l'illa en diferents ocasions exercint de primera dama del país al costat del cap d'estat cubà.
Des de 1960, ocupà de forma vitalícia la presidència de la Federación de Mujeres Cubanas, i fou membre del buró polític i del comitè central del Partit Comunista de Cuba i una de les dones més influents de l'estat.
El 18 de juny de 2007 Espín moria als 77 anys després d'una llarga malaltia que no fou nomenada pel règim cubà. Les seves cendres foren dipositades en el mausoleu del Segon Frente Frank Pais, a la Serra Maestra, bressol de la revolució.[1]