Werner von Siemens
Werner von Siemens (al voltant de 1885) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 desembre 1816 Lenthe (Alemanya) |
Mort | 6 desembre 1892 (75 anys) Charlottenburg (Alemanya) |
Causa de mort | pneumònia |
Sepultura | Südwestkirchhof Stahnsdorf |
Membre de la Cambra de Representants de Prússia | |
Dades personals | |
Formació | Katharineum de Lübeck |
Activitat | |
Camp de treball | Resistència elèctrica |
Ocupació | emprenedor, enginyer, polític, inventor, enginyer militar, enginyer ferroviari |
Partit | Partit Progressista Alemany |
Membre de | American Institute of Electrical Engineers (1892–) Institució d'Enginyers Civils (1892–) Manchester Literary and Philosophical Society (1889–) Urania (1888–) Institut d'Enginyers Elèctrics (1877–) Verein Deutscher Ingenieure (membre honorari) (1874–) Societat Química Alemanya de Berlín (1873–) Deutsche Physikalische Gesellschaft (1845–) Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Acadèmia Prussiana de les Ciències |
Obra | |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Cònjuge | Mathilde Siemens (1852–1865), mort del cònjuge |
Fills | Arnold von Siemens, Carl Friedrich von Siemens, Anna Zanders, Georg Wilhelm von Siemens, Käthe Pietschker |
Pare | Christian Ferdinand Siemens |
Germans | Hans Siemens Ferdinand Siemens Friedrich Siemens Carl Wilhelm Siemens Carl Heinrich von Siemens Walter Siemens Otto Siemens Georg Wilhelm von Siemens |
Premis
| |
Signatura |
Werner von Siemens (Lenthe, 13 de desembre de 1816 - Charlottenburg, 6 de desembre de 1892) va ser un enginyer elèctric, inventor i industrial alemany. El nom de Siemens ha estat adoptat com a unitat SI de conductància elèctrica, siemens. Va fundar el conglomerat elèctric i de telecomunicacions Siemens.
Biografia
Va néixer a Lenthe, prop de Hannover (Alemanya), el 13 de desembre de 1816. Va ser el major dels catorze germans,[1] tots ells enginyers i industrials. Com la seva família va perdre els recursos per donar-li una educació superior, va ingressar en una acadèmia d'artilleria i va arribar a ser tinent d'artilleria de l'exèrcit prussià. Als trenta anys el 1847 va construir un nou tipus de telègraf, posant així la primera pedra en la construcció de Siemens AG, fundada l'octubre d'aquell mateix any, al costat de Johann Georg Halske, mecànic entusiasta de la tècnica, (llavors, Telegraphe-Bauanstalt von Siemens und Halske) i el seu cosí, el banquer Johann Georg Siemens, de qui procedien els primers 6.842 tàlers del capital inicial de l'empresa.
Va ser ascendit a la noblesa el 1888, amb la qual cosa el cognom Siemens (de la seva família Siemens) va passar a ser "von Siemens", que significa "de Siemens". Va morir el 6 de desembre de 1892 a Berlín (Alemanya).
El 1841 va desenvolupar un procés de galvanització, el 1846 un telègraf d'agulla i pressió, un sistema d'aïllament de cables elèctrics mitjançant gutaperxa, el que va permetre, en la pràctica, la construcció i estesa de cables submarins. Va competir amb altres reclamant la invenció de la dinamo i va ser un dels pioners de les grans línies telegràfiques transoceàniques, responsable de la línia Irlanda-EUA (començada el 1874 a bord del vaixell Faraday) i Gran Bretanya-Índia (1870). És pioner en altres invencions, com el telègraf amb punter/teclat per fer transparent a l'usuari el codi Morse, o la primera locomotora elèctrica, presentada per la seva empresa el 1879 i el primer ascensor elèctric el 1880.[2]
Dins dels seus molts invents i descobriments elèctrics podríem destacar la dinamo i l'ús de la gutaperxa, substància plàstica extreta del làtex, i un generador d'ozó.[3] L'any 1887 va participar en la fundació de l'lnstitut lmperial de Física i Tècnica, el Physikalische-Technische Reichsanstalt (actualment Physikalische-Technische Bundesanstalt), juntament amb Karl-Heinrich Schellbach i Hermann von Helmholtz a Berlin-Charlottenburg. Un any més tard va rebre un títol nobiliari.
Referències
- ↑ «Werner von Siemens» (en anglès). Biografía en el sitio de la empresa Siemens. Arxivat de l'original el 2011-10-05. [Consulta: 18 gener 2011].
- ↑ Windelspecht, Michael. Groundbreaking Scientific Experiments, Inventions, and Discoveries of the 19th Century (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2003, p.89. ISBN 0313319693.
- ↑ Kogelschatz, Ulrich «Dielectric-Barrier Discharges: Their History, Discharge Physics, and Industrial Applications». Chemistry and Plasma Processing, 23, 2003.
En altres projectes de Wikimedia: | |
Commons (Galeria) | |
Commons (Categoria) |