No habrá más penas ni olvido
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Héctor Olivera |
Protagonistes | Lautaro Murúa Federico Luppi Miguel Ángel Solá Ulises Dumont Héctor Bidonde Víctor Laplace Rodolfo Ranni Arturo Maly Julio de Grazia Graciela Dufau Raúl Rizzo José María López Emilio Vidal Fernando Iglesias 'Tacholas' Augusto Larreta Rodolfo Brindisi Fernando Olmedo Patricio Contreras María Socas Norberto Díaz Salo Pasik Ricardo Hamlin Marta Betoldi Carlos Weber Jesús Berenguer Jorge Sassi Manuel Vicente Carlos Usay (en) Héctor Canosa (en) Juan Carlos Casas Armando Capo Julio Pelieri Paulino Andrada Giancarlo Arena |
Producció | Fernando Ayala i Alejandro Sessa |
Dissenyador de producció | Emilio Basaldúa i María Julia Bertotto |
Guió | Roberto Cossa i Héctor Olivera |
Música | Oscar Cardozo Ocampo |
Dissenyador de so | Norberto Castronuovo Modesto Diminutto |
Fotografia | Leonardo Rodríguez Solís |
Muntatge | Eduardo López |
Maquillatge | María Laura López |
Efectes especials | Jorge de la Reta Ricardo Lanzoni |
Productora | Aries Cinematográfica Argentina |
Distribuïdor | Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Argentina |
Estrena | 1983 |
Durada | 80 min |
Idioma original | castellà |
Color | en color |
Descripció | |
Basat en | Funny Dirty Little War (en) |
Gènere | comèdia dramàtica |
Premis i nominacions | |
Premis | Gran Premi del Jurat de la Berlinale (1984)
|
No habrá más penas ni olvido és una pel·lícula argentina de comèdia dramàtica de 1983 dirigida per Héctor Olivera. Va ser escrita per Roberto Cossa i Olivera, basada en la novel·la homònima d'Osvaldo Soriano. És protagonitzada per Federico Luppi, Víctor Laplace, Héctor Bidonde, Rodolfo Ranni, Miguel Ángel Solá, Julio De Grazia, Lautaro Murúa, Graciela Dufau, Fernando Iglesias i Ulises Dumont. Es va estrenar el 22 de setembre de 1983.[1]
Sinopsi
En la tranquil·la localitat de Colonia Vela, a principis de la dècada del 1970, es desferma una feroç lluita entre peronistes d'esquerra i peronistes de dreta, amb imprevistes i tràgiques conseqüències per a tots els habitants del poble.
Repartiment
- Federico Luppi... Ignacio Fuentes - Delegat Municipal
- Víctor Laplace... Reinaldo - Secretari gremial (CGT)
- Héctor Bidonde... Suprino - Cap local del partit justicialista
- Rodolfo Ranni... Comissari Rubén Llanos
- Miguel Ángel Solá... Juan - Preso
- Julio De Grazia... Agent/Caporal/Sergent García - Policia
- José María López... Mateo - Empleat de la Municipalitat
- Lautaro Murúa... Guglielmini - Intendent de Colonia Vela
- Graciela Dufau... Felisa Fuentes - Esposa d'Ignacio
- Ulises Dumont... Cerviño - Fumigador del Poble
- Raúl Rizzo... Subinspector Rossi - Policia
- Patricio Contreras... Agente Comini - Policia
- Arturo Maly... Cap de "la pesada"
- Jorge Sassi... Membre de "la pesada"
- Norberto Díaz... Membre de "la pesada"
- Fernando Iglesias... Moyanito - Empleat Municipal
- Augusto Larreta... Prudencio Guzmán - Marteller - Radical
- Fernando Olmedo... Ricardito - JP
- María Socas... Integrant de la JP
- Salo Pasik... Periodista
- Emilio Vidal... Verduler
- Rodolfo Brindisi... El Loco Peláez
- Héctor Olivera... Rebel (cameo)
- Osvaldo Soriano... Rebel (cameo)
- Marta Betoldi
Producció
La novel·la i, clar, la pel·lícula, transcorren a Colonia Vela, un poble de la província de Buenos Aires. No obstant això, va ser filmada a Capitán Sarmiento, un altre poble de la província de Buenos Aires.
Recepció
Vincent Canby, escrivint per a The New York Times, va elogiar l'estil d'actuació, el ritme i l'adreça d'Héctor Olivera, i va escriure: "La pel·lícula té un ritme tan enèrgic, i tan ben actuat, que mai hi ha massa temps per a considerar significats més grans mentre que el caos continua. Encara que No habrá más penas ni olvido acaba ombrívolament, l'existència mateixa de la pel·lícula -el fet que pogués fer-se, i amb tal estil- és en última instància estimulant".[2]
Reconeixements
Guanyadora
- 34è Festival Internacional de Cinema de Berlín: Prem Confédération Internationale des Cinémas d'Art et Essai Juries (C.I.C.A.E.); Premi de la Federació Internacional de Crítics de Cinema (FIPRESCI); Gran Premi del Jurat (Berlinale); 1984.[3]
- Festival de Cognac du Film Policier: Gran Premi; 1985.
Nominat
- Festival Internacional de Cinema de Berlín: Ós d'Or; 1984.
Referències
- ↑ Algunas anécdotas de la filmación de No habrá más penas ni olvido Arxivat 2022-01-28 a Wayback Machine., .prosaeditores.com.ar, 22 de stembre de 2020
- ↑ Canby, Vincent. The New York Times, film review, March 30, 1985. Last accessed: January 15, 2008.
- ↑ «Berlinale: 1984 Prize Winners». berlinale.de. Arxivat de l'original el 2013-10-15. [Consulta: 6 gener 2011].
Enllaços externs
- No habrá más penas ni olvido a YouTube