Nomos
El nomos[1] (en grec antic: νομός nomós) fou la divisió administrativa de l'antic Egipte. El seu nom egipci era sepat o sepet, però convencionalment s'utilitza el seu nom grec.
Els primers nomos foren entitats independents, i més tard constituïen divisions administratives. En moments d'anarquia alguns dels nomos van tornar a ser independents temporalment. El nombre de nomos fou de quaranta-dos, si bé al IV i III mil·lennis eren segurament menys. Amb la dinastia III, segurament regnant Huni, es creu que es van erigir set piràmides no destinades a sepulcre, corresponent a les possibles capitals dels nomos de Zawiyet el-Mayitin, Abidos, Naqada, el-Kula, Edfú, Seila i Elefantina; aquestes capitals provincials eren també centres econòmics per les terres de la seva rodalia on vivien la majoria dels egipcis en petits pobles.
El governant del nomos era un príncep o nomarca. Quan el poder central no podia controlar el país els nomarques es feien més independents i poderosos, arribant a engrandir o embellir les seves capitals. Alguns nomarques van aspirar fins i tot a la corona egípcia.
Els nomos tenien una capital, niwt, i un temple, het neter, en honor del deu del clan regional, convertit en divinitat titular de la ciutat principal. El nomarca residia a la heka het, i tenia un emblema que el distingia dels altres; els nomarques tenien les seves festes i celebracions locals, i prohibicions rituals i alimentàries específiques.
Els nomos de l'Alt Egipte van existir sense canvis des de l'antic imperi, però al Baix Egipte es creu que va patir algunes variacions inicialment, augmentant a mesura que algunes zones pantanoses eren convertides en terra útil. El nombre es va estabilitzar amb 22 nomos a l'Alt Egipte i 20 al Baix. Els nomos de l'Alt Egipte tenien un nom i un estendard.
Llista de nomos
Baix Egipte
Número | Nom egipci | Capital | Lloc modern | Nom simbòlic traduït |
---|---|---|---|---|
1 | Ineb Hedj | Ineb Hedj / Mennefer (Memfis) | Mit Rahim | La Fortalesa blanca |
2 | Khensu | Khem (Letòpolis) | Awsim | La pota del davant |
3 | Ament | Imu (Apis) | Kom el-Hisn | Occident |
4 | Sap-res | Ptkheka | Tanta | Escut del sud |
5 | Sap-meh | Zau (Sais) | Sa el-Hagar | Escut del nord |
6 | Kaset | Khasu (Xois) | Sakha | El brau de la muntanya |
7 | Wa-imnty | (Hermòpolis Parva, Metelis) | Damanhur | Arpó de l'oest |
8 | A-bt o Tjeku | Tjeku / Per-Atum (Heroònpolis o Pithom) | Tell al-Maskhuta | Arpó de l'est |
9 | Anedjty | Djedu (Busiris) | Abusir (Abusir Bara) | Andjet o Andjety |
10 | Ka-kem o Kem-wer | Hut Ta-Hery-ib (Athribis) | Tell Atrib | El brau negre |
11 | Ka-heseb | Taremu (Leontòpolis) | Tell al-Mokdam | La conta del bou |
12 | Theb-ka o Ka-iw | Tjebnutjer (Sebenitos) | Samannud | Vedella i vaca |
13 | Heq-at | Iunu (Heliòpolis) | Materiya (barri del Caire) | Ceptre sencer o ceptre de la prosperitat |
14 | Khenty-abt | Tjaru o Zaru (grec Sile, prop de Tanis) i Qantir | Al-Qantarah al-Sharqiyya o Al-Kantarah | El mes oriental |
15 | Tehut o Dhewty | Bah/ Weprehwy (Hermòpolis Mikra) | Al-Baqliya | Ibis |
16 | Kha o Hat-mhyt | Per-Banebdjedet (Mendes) | Tell al-Ruba; | El dofí |
17 | Semabehdet | Semabehdet o Sem-Behdet (Diòspolis Inferior) | Tell al-Balamun | El tron |
18 | Am-Khent | Per Bastet (Bubastis) | Tell Bastah (prop de Zagazig) | Príncep del sud |
19 | Am-Pehu | Djanet (Tanis) | Tell Nebesha prop de San al-Hagar | Príncep del nord |
20 | Sopdu o Sepdu | Per-Sopdu | Saft al-Henna | Orient o Falcó amb plomes |
Alt Egipte
Número | Nom egipci | Capital | Lloc modern | Nom simbòlic traduït |
---|---|---|---|---|
1 | Ta Kentit | Abu / Iebu (Elefantina) | Aswan | Terra de l'arc |
2 | Utes-Hor | Djeba (Apol·lonòpolis Magna) (o Apol·linòpolis Magna) | Edfú | Tron d'Horus |
3 | Ten | Nekhen (Hieracòmpolis) i Nekheb (Eileithyiaspolis) i Iunyt (Latòpolis) | Kom al-Ahmar, Al-Kab, Esna | Capella rural |
4 | Wast | Niwt-rst / Waset (Tebes) | Karnak | El ceptre |
5 | Herui | Gebtu (Coptos) | Qift | Els dos falcons |
6 | Aa-ta | Iunet / Tantere (Tentira) | Denderah | el cocodril |
7 | Sheshesh | Hut-Sekhem-Senusret (Diòspolis Parva) | Hiw | El sistrum |
8 | Abt | Abdju (Abidos) | Al-Birba | La gran terra |
9 | Minu | Apu / Khen-min (Panòpolis) | Akhmim | Min |
10 | Uatshet (Wadjet) | Tjebu o Djew-Qa (Anteòpolis o Antaeopolis) | Qaw al-Kebir o Qau el-Kebir | La serp |
11 | Set | Shashotep (Hypselis) | Shutb | Set |
12 | Dw-f | Per Nemty (Hierakon) | Al-Atawla | La muntanya de l'escurço |
13 | Atef-Khent | Zawty (Zwj-tj), Licòpolis) | Asyut | El magraner de dalt |
14 | Atef-Pehu | Qis o Kis (Cusae) | al-Qusiya | El vell oriental |
15 | Wn | Khemenu (Hermòpolis Magna) | Al-Ashmunein | La llebre |
16 | Mehmahetch | Hebenu (Teodosiòpolis) | Beni Hassan | l'oryx |
17 | Anubis Anput | Saka, Cinòpolis (Cynopolis) | Al-Kais | Anubis i Anput |
18 | Nemti | Teudjoi (Ankironònpolis) i Hutnesut (Alabastronòpolis) | Al-Hiba i Sharuna | Nemti |
19 | Wab | Permedjed (Oxyrhynkos) | Al-Bahnasa | Els dos ceptres |
20 | Atef-Khent | Nen-nesu (Heracleòpolis Magna) | Ahnasiya Umm al-Kiman | El sicòmor del sud |
21 | Atef-Pehu | Shenakhen o Semenuhor, després Shedet (Crocodilòpolis rebatejada després Arsinoe) | Tarkhan i el Faium | El sicòmor del nord |
22 | Maten | Tepihu (Afroditòpolis) | Atfih | el ganivet |
Referències
- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 1198. ISBN 9788441224223.
- Nomes, cities and sites Arxivat 2019-04-05 a Wayback Machine. (anglès)